XAVIER TEDÓ

Una nova setmana se conciliacions

Organització familiar durant la Setmana Santa

Les vacances escolars sempre suposen un maldecap per als pares a l'hora de conciliar vida familiar i laboral. I en temps de crisi com l'actual el marge de maniobra es redueix encara més. En Miquel i la Laura ja han fet saber als pares d'ella que s'hauran d'encarregar de les seves criatures, que tenen vuit i sis anys, tots els dies que tindran festa a l'escola per les vacances de Setmana Santa. "Tots dos tenim la sort de tenir feina, però les dues empreses on som no passen per un bon moment i treballem més que mai", explica la Laura, que assegura que fa uns anys sí que s'agafava festa algun dia que les nenes no anaven a l'escola. Enguany, com l'any passat, les deixaran a casa dels avis, que també viuen a Barcelona, però en un altre barri. "Al matí les hi deixarà en Miquel i a la tarda les recolliré jo perquè els meus pares no les hagin de portar a casa nostra". La Laura assegura que les criatures se n'hi van contentes perquè allà fan tot el que a casa no els deixen fer, mentre reconeix entre rialles: "Després la feina és nostra perquè ens facin cas!" Deixa clar que si pogués les apuntaria a un casal: "Si més no unes hores perquè estiguin en contacte amb nenes de la seva edat i facin coses que els agradin, però no ens ho podem permetre perquè les dues ja fan activitats extraescolars, música i dansa, tot l'any, i arribem molt justos a finals de mes". Per compensar-ho, els dies que tinguin festa marxaran uns dies tots junts a un càmping de la Garrotxa on van sovint: "Allà ho cremen tot perquè no paren en tot el dia i només vénen a l'hora de dinar".

També a la muntanya, però en aquest cas de campaments, se n'anirà l'Oriol els dies que els seus pares treballin i ell no hagi d'anar a l'escola. Aquest és el segon any que hi va i, a diferència de l'any passat, se'n mor de ganes: "Llavors gairebé no coneixia la gent del cau, però aquest any ha fet molts amics perquè hi va cada dissabte i li fa molta il·lusió anar-hi perquè no deixa de ser una aventura", assenyala la Judith, la seva mare. Ella també va passar pel cau i el record que en conserva és tan bo que ha volgut que el seu fill també ho visqui. "Els valors que es transmeten costen de veure en el dia a dia, més enllà del fet que es tornen més autònoms i amb un punt més de maduresa perquè han d'assumir responsabilitats", apunta la Judith, que no amaga que el troba molt a faltar aquests dies: "Miro de conscienciar-me que es va fent gran i que cada cop marcarà més distàncies".