La setena hora
JAUME CELA & JULI PALOU

Una nova malaltia

Posar de costat la primera pàgina de Les Metamorfosis d’Ovidi i l’inici del Gènesi és un exercici que ens ha atret sempre. El paral·lelisme és evident: al principi sempre hi ha un déu que fa endreça amb el propòsit de separar la unitat primitiva, sense contorns ben definits. La seva paraula actua com una ordre i per això pot acabar amb el caos.

Després dels déus vam venir els homes i les dones, els quals, a causa de la nostra condició mundana, vam haver de buscar diferents formats a l’hora de fer ús de la paraula. Des de la conversa distesa fins a la conferència, des del relat personal a cau d’orella fins a la tertúlia, des del debat moderat fins a la confessió d’un sentiment. Però els segles no passen debades i tenim la sensació que en aquests moments patim una devaluació de la paraula. Patim una malaltia que es diu debat d’experts.

Què ens allunya del caos?

Molts d’aquests experts que veiem, escoltem i llegim als mitjans són coneixedors d’alguna branca del saber, però aquest coneixement no els fa experts en tot. Que gaudim d’un règim democràtic no vol dir que totes les opinions tinguin el mateix valor. Un dels aprenentatges que hem de fer és saber callar davant de qui té alguna cosa important a dir. Saber callar i saber escoltar. Segur que els centres educatius que gosen analitzar a fons les situacions comunicatives reals paren atenció a la presència o absència d’expressions del tipus:

a. “Jo tenia una idea sobre això, però després d’escoltar-lo ara penso una altra cosa, o penso com vostè”.

b. “ Miri, el millor que puc fer es cedir-li el meu temps d’intervenció, perquè no conec prou bé el tema”.

c. “M’agradaria poder pensar més estona això que diu”.

I segur que també es plantegen:

a. Si els tertulians parlen alhora.

b. La funció de les desqualificacions que no afecten el discurs, sinó la persona que parla.

c. El rol que assumeix la persona que modera.

Exercicis d’aquesta mena posen alerta sobre si l’ús que es fa de la paraula en una situació determinada serveix per descaotitzar o per caotitzar encara més aquest món nostre. Avancem només una possible conclusió: els veritables experts callen, més que no parlen.