Jo no mato animals per menjar

Pares d'adolescents m'expliquen que els seus fills s'han fet vegetarians per raons ètiques, de respecte per la vida dels animals. Amb el seu gest alimentari, protesten pel sacrifici dels animals, quan podríem nodrir-nos satisfactòriament amb vegetals.

Vull alertar de la seriositat d'aquesta decisió, ja que poden patir mancances nutricionals si no els informem bé i els fem un seguiment estricte de la dieta. Els joves no estan avesats a controlar la seva alimentació perquè fins llavors els tutors se n'han fet càrrec i desconeixen la funcionalitat de gran part dels nutrients. Per a la majoria d'adolescents ser vegetarià vol dir menjar farinacis, hortalisses i fruita, aliments considerats molt saludables però que no contenen nutrients imprescindibles per a l'organisme. Sense carn, peix ni ous ens falten diferents elements.

, imprescindible per a la formació de glòbuls vermells. La seva carència provoca anèmia i afecta el sistema nerviós. Només l'obtindrem amb aliments enriquits amb la vitamina o amb suplements vitamínics.

. La seva carència causa envelliment cerebral i fa augmentar el risc de malalties cardiovasculars. Els aliments substituts són l'oli de lli i les nous.

: La carència provoca osteoporosis i raquitisme, perquè és la responsable de fer arribar el calci als ossos. És fonamental durant les etapes de creixement. La podem obtenir prenent el sol cada dia, 15 minuts, a cara, mans i braços.

. Els vegetarians han de tenir cura de combinar en cada àpat llegums o fruita seca amb cereals: llenties amb arròs, cigrons amb cuscús... Una altra opció és menjar tofu, seitan o tempeh, pastes preparades de soja i llegums.

En definitiva, optar per una dieta vegetariana no es tracta simplement d'eliminar aliments de la dieta. Cal que els adolescents i els seus pares siguin conscients que han de vigilar els menús, combinant els aliments de tal manera que garanteixin l'obtenció dels nutrients essencials per al bon funcionament de l'organisme. Una dieta endreçada just en el moment que, mirant l'habitació dels meus fills de 16 i 14 anys, puc assegurar que l'ordre i la constància no són els valors que regeixen els seus interessos.