23/06/2012

La nit de Sant Joan

2 min

Que sí, que sí, que és una cosa molt nostra, que té un component ancestral que ens projecta als nostres avantpassats; que celebrant el solstici el que fem és espantar els mals esperits d'una manera lúdica i cridanera. Que el foc ho purifica tot i que no hi ha res més mediterrani i més estiuenc que la nit de Sant Joan, però què voleu que us digui, jo cada any, quan arriben aquestes dates, m'agafen unes ganes boges de ser nord enllà, on la gent és culta i neta i polida i no troben divertit tirar-te una traca al sec de la cama quan surts de casa. Sí, perquè el que fa tan odiosa aquesta festa, el que em provoca un desig irrefrenable d'emigrar a països més civilitzats és aquest trastorn col·lectiu tan inexplicable, aquesta obsessió malaltissa a transformar la teva ciutat en el Beirut dels anys vuitanta.

Sí, ja sé que la revetlla no és únicament petards i piules, que hi ha la coca de Sant Joan i també sopars a la fresca d'aquells amb sobretaules infinites i amb una mica de sort festejos a la platja esquivant nòvios que tenen molt mal perdre. Que és una nit en què bruixes i bruixots treuen el nas ple de berrugues per retrobar-se i fer-la petar, i que fins i tot els follets surten del cau i miren de fer alguna malifeta. Per això, perquè ho sé, encara em fa més ràbia que tot aquest component tribal tan ple d'embruix quedi emmudit sota la dictadura de les traques, els trons i els petards en mans d'aquests psicòpates una mica granadets que perden l'oremus i es transformen en piròmans espantagossos. O sigui que avui no em busqueu en cap sarau multitudinari, ni sortint de cap caserna amb una bossa plena de trons xinesos.

Per sort, la genètica ha fet la seva feina i el nostre nen ha sortit poruc com son pare. Això dels petards li fa tanta gràcia com fer natació a l'hivern. Esclar que sortirem, però mirarem de fer cap en alguna revetlla petita i recollida, si pot ser amb una contaminació acústica prou mesurada per no arribar al llit com si haguéssim assistit a un concert de Megadeath. Si la cosa s'engresca potser acabem fent un ball de rotllana al voltant d'una foguera i si s'engresca molt potser ens deixem portar per la màgia de la nit i ens animem a llançar una cebeta. Això sí, amb tota la cura del món, no fos cas que surti un follet de sota algun got de cava buit i el deixem ben socarrimat, pobra bèstia.

stats