Els nens i la gelosia
Tenim moltes relacions afectives, de diferent intensitat, amb moltes persones. Com més intens és l'amor, més gran la gelosia. Si la nostra parella estable ens deixa (o sembla que ens pugui deixar, o sospitem que pugui semblar que ens pugui deixar) per un altre, és terrible. Però si simplement l'amic amb qui anem sovint al cinema o a jugar a tenis de cop i volta sembla que ja no ens truca tant, si sospitem que està jugant o anant al cinema amb un altre, ens molesta una mica.
La gelosia no és només sexual, ni de bon tros. Ens preocupa, esclar, que la nostra parella s'interessi per un possible competidor sexual. Però també ens molesta que dediqui massa temps a un amic o amiga de l'ànima o a una activitat que no compartim. Podem estar gelosos dels nostres sogres o cunyats. Podem estar gelosos d'un equip de futbol o d'una col·lecció de segells. Així, els fills no només mostren gelosia dels seus germans, també de qualsevol persona que pugui capturar l'atenció dels pares. Fins i tot pot estar gelós d'un dels pares. ¿El fill no té un radar de petons i ve a ficar-se al mig cada vegada que vostès, els pares, s'abracen? ¿La seva filla no comença a interrompre, a estirar de la roba, a "portar-se malament", a cridar l'atenció (mai més ben dit!) quan vostè parla amb algú o quan intenta veure el seu programa preferit a la tele?
I també els pares sentim gelosia a costa dels nostres fills. ¿O és que no li molesta ni una miqueta que sempre vulgui estar amb la mama, o sempre amb el papa, o que els avis els donin tantes llaminadures o que el seu fill digui que "els macarrons que fa la mama del Marc estan més bons"? La gelosia, òbviament, neix de la por que ens deixin. Els vincles afectius són una part important de la nostra vida i ens fa mal que es trenquin. Un jove podria viure perfectament (potser més bé i tot!) sense parella: no hi ha una dependència econòmica, no hi ha fills perjudicats... I tot i això, quines escenes de gelosia que poden muntar els joves! Algunes de les millors obres de la literatura universal tracten el tema. Un nen petit, en canvi, no pot sobreviure sense els seus. Si s'ocupen només del meu germà i deixen de cuidar-me, estic perdut. Això sí que és un motiu fort! Si hi ha una gelosia que està sobradament justificada, és la dels germans. La gelosia entre germans és normal i, per tant, és inútil intentar evitar-la o tractarla. Com a molt, podem intentar reconduir-la, disminuint les seves pitjors manifestacions. D'això en parlarem la setmana vinent.
