El nen té febre. Anem a urgències?

Per molt que se sigui veterà en la carrera de pare o mare, cada cop que la febre surt a escena ve acompanyada pels mateixos símptomes dels progenitors: intranquil·litat, por, desesperació, preocupació... Uns estats anímics que es multipliquen de manera inversament proporcional a l’edat de les criatures, i és que com més petits són més dubtes ens assalten a l’hora d’avaluar el seu estat i decidir, amb el màxim de seny possible, si cal sortir corrent cap a urgències o podem esperar a l’endemà per visitar el pediatre habitual.

A l’atenció primària els motius de consulta que arriben via urgències són força recurrents i generalment són processos sense importància. “Tot i que molts cops la preocupació dels pares pot acabar creant un problema, davant del dubte sempre és millor acudir al centre mèdic perquè l’infant pugui ser explorat per professionals qualificats -explica la infermera pediàtrica Elisenda Serra-. De vegades la intuïció d’una mare o un pare pot detectar signes molt subtils que poden determinar el diagnòstic”.

Elements clau

En termes generals, l’estat d’un infant, sobretot dels més petits, es pot valorar a través d’un conjunt de signes com són el color de la pell, l’atenció visual que manté i la normalitat en l’activitat i el seu comportament. “No hi ha millor criteri per avaluar la gravetat de l’estat dels nens i nenes”, afirma Serra, que recomana “parar-se una estona a observar l’infant abans d’anar a urgències”.

Cal valorar, sobretot, si el veiem diferent: si està pàl·lid, si sembla indiferent o apàtic, si reacciona poc als estímuls, si es troba endormiscat o si ens costa despertar-lo com ho fem habitualment. En aquests casos sí que cal acudir al centre mèdic més proper. L’única excepció, en aquest cas, “són els nadons de fins a tres mesos, als quals el pediatre ha de visitar sempre en cas de febre o febrícula [temperatura entre 37 ºC i 38 ºC]”, coincideixen tant Elisenda Serra com la pediatra Rosa Maria Piqué, que fa una crida a la coherència dels pares i mares abans de córrer cap a urgències. Això afavorirà “un ús correcte dels serveis de la sanitat pública”.

Si el nostre fill té febre i creiem oportú visitar el metge, Piqué recomana demanar hora al nostre pediatre habitual, i si no hi ha disponibilitat d’agenda per a aquell mateix dia però considerem oportú no esperar fins a l’endemà, hi acudirem com a visita espontània del dia. “Parlaria d’urgències quan realment tinguem sensació de gravetat, i en aquest cas caldria acudir com més aviat millor al centre més proper amb assistència pediàtrica”, apunta.

La millor referència

Quan més dubtes poden sorgir és al vespre o durant els caps de setmana, quan els centres d’atenció primària (CAP) estan tancats. ¿Puc esperar a demà perquè el pediatre visiti el nen? ¿Puc esperar fins dilluns? Rosa Maria Piqué creu que cal tenir uns coneixements mínims i sentit comú per prendre aquesta decisió, i subratlla que “el pediatre del nen serà, en qualsevol dels casos, qui el podrà valorar millor i amb qui la criatura es deixarà explorar millor, un fet al qual molts cops i per motius de logística familiar no donem prou importància”.

Una de les afortunades que té fil directe no amb un sinó amb dos pediatres és l’Alexandra Dalmau, mare del Quim i l’Ariadna, de quatre anys i d’un any, respectivament. Dos dels seus tiets són pediatres i normalment és a ells a qui acudeix telefònicament o via e-mail en cas de dubte, un avantatge que no els ha eximit a ella i el Marcos -el seu marit- de patir algun ensurt o altre. El primer va ser amb el seu fill gran, el Quim, quan tenia tan sols un mes: “Com que encara no li havia caigut el melic, un pediatre l’hi va cremar i això va acabar provocant una petita infecció, acompanyada de febre alta, per la qual cosa l’endemà vaig anar a urgències a l’hospital on treballa la meva tieta”, recorda l’Alexandra. En general, però, ressalta “la moltíssima sort” que ha tingut amb el seu fill, “ja que pràcticament no s’ha posat malalt mai, tot i que ha anat a l’escola bressol des de ben petit”. Només ha hagut d’administrar-li ibuprofèn o paracetamol “quan ha patit dolor per la dentició o sota recomanació del pediatre davant d’una otitis patir o alguna febrada provocada per angines o algun procés similar”.

Cal fer un incís, ara que han aparegut a escena els medicaments, en l’automedicació, gens recomanable en nadons i infants. La pediatra Rosa Maria Piqué insisteix que “no hi ha cap evidència científica de l’eficàcia de descongestius, mucolítics i xarops antitussígens” i es mostra contrària a una pràctica “molt estesa últimament com és la combinació o l’alternança d’ibuprofèn i paracetamol”, una praxi que depèn del llibre d’estil de cada pediatre.

Cada nen, un món

El pediatre és, tanmateix, qui millor coneix l’historial de cada infant. I és que cada criatura és un món. Així ho ratifica l’Alexandra, que explica que ara que tenen dos fills mantenen la calma “relativament” quan la petita es posa malalta: “L’Ariadna, en comparació amb el seu germà, té molts més mocs, i tot i que encara no ha fet cap otitis o bronquitis, em fa patir més perquè, alhora, és una nena a qui li costa molt menjar i té tendència a vomitar”.

“Amb la petita -prossegueix l’Alexandra- no he marxat mai corrents a urgències, però el que sí que hem fet un parell de vegades és fer ús del servei d’urgències domiciliàries de la mútua”. L’últim cop va ser fa una mica més d’un mes: “L’Ariadna estava a 39,5 ºC de febre cada quatre hores sense cap altre símptoma. Era cap de setmana i volia descartar una otitis, bronquitis o similar”, explica la seva mare. Al final es tractava d’una virasi amb una mica de gastroenteritis.

Els pediatres i les infermeres pediàtriques són, com dèiem abans, els professionals que millor poden valorar els nostres fills i filles davant de qualsevol malaltia o contratemps. L’Alexandra, no obstant, també consulta puntualment determinada informació a la xarxa, “tenint sempre clar quines són les bones fonts d’informació”, i també comenta els dubtes a d’altres mares o a les mestres de la llar d’infants i l’escola on van l’Ariadna i el Quim: “Elles coneixen totes les malalties i virus que circulen en el nostre entorn i alguns remeis més naturals per pal·liar-los”, conclou.