La mort de la fotocòpia

El paper té els dies comptats, sobretot als instituts. Si no és que la moda de la informàtica passa i la crisi s'esfuma en dos dies, el full de paper aviat passarà a millor vida. Des que el tripartit va apostar fort per allò "d'un alumne, un portàtil", es va filtrar tot o bona part del material acadèmic directament per la pantalla. Les mateixes editorials van haver de córrer per dissenyar i oferir llibres digitals amb cara i ulls i que disposessin d'alguna aplicació interactiva. Les direccions dels centres també s'han abocat a aquesta bogeria tecnològica com si això fos l'antídot a tanta desgana per part dels adolescents. Als alumnes els ha agradat bastant això de dur cada dia sota el braç l'ordinador, però als pares potser no els ha fet tanta gràcia el cost de la modernitat, ara ni tan sols subvencionada. Alguns professors, els més veterans, estan patint molt perquè la tecnologia no els jubili abans d'hora. Gairebé tot es fa per la xarxa. Passar llista, instàncies, les entrevistes amb els pares, els horaris, els exàmens i el temari sencer.

I el segon motiu és la crisi. Les reatallades substancials en ensenyament han afectat profundament el marge de despesa dels centres, fins al punt que als professors ja gairebé no ens deixen fer fotocòpies. No se'n pot assumir el cost. Com que no hi ha diners per a ningú, professors i alumnes ens hem trobat amb una mà al davant i una al darrere.

Com ho fem?

El docent disposa de pissarra digital i ordinador, però com que no hi ha ni cinc per comprar les llicències dels llibres s'ho ha de fer tot ell i ho ha de penjar a la web del centre. No poden fer fotocòpies ni tampoc tenen el recurs del llibre en paper. Així, els alumnes no tenen res més que el portàtil i una llibreta en blanc. Amb sort els donen una agenda i dret als llibres de lectura. Que la classe sigui profitosa dependrà del material online que el professor pugui generar. Però com que l'ombra de la crisi és molt llarga, resulta que on jo treballo els pares dels alumnes han pogut pagar els portàtils però no els ha arribat per al material escolar. I com que han de copiar els enunciats de la pantalla i fer els exercicis a bolígraf, resulta que els hem de deixar fulls en blanc perquè no es passin l'any amb els braços creuats. Em temo que al final els professors els haurem de dur de casa.