CRISTINA SERRET

Els mestres del segle XXI

La societat actual està remoguda. Vivim en una situació de crisi, les noves tecnologies acaparen la nostra atenció i els moviments populars estan emergint com a noves forces socials. En aquest context, ¿els mestres han de tenir noves capacitats o, en el fons, les necessitats dels alumnes continuen sent les mateixes?

Els mestres  del segle XXI / FOTO: PERE TORDERA Zoom

¿Els canvis en la nostra societat demanen nous àmbits de formació en els nostres mestres? Carme Alcoverro, catedràtica de llengua i literatura, considera que, almenys pel que fa a la formació inicial, no. "La nostra societat sempre ha estat canviant. Tendim a pensar que el moment històric que estem vivint és el de més grans canvis, i no és del tot així. Jo considero que la formació inicial dels mestres hauria de ser molt millor, ara i abans. Tenim moltes mancances. Els mestres sovint tenen dificultats per expressar-se oralment, per argumentar, per comunicar. Són unes mancances que no són específiques d'ells, la resta de la societat també les té. Per això d'entrada hi ha un problema amb aquesta formació. Si això ho tinguéssim resolt abans d'entrar a les facultats, es podrien dedicar a la formació estrictament professional". I continua. "A Finlàndia això ho han sabut resoldre bé. La selecció per entrar a la facultat és molt estricta, només hi accedeixen 1 de cada 10 aspirants. Les notes de tall són altes, perquè els estudis tenen molt de reconeixement social: els mestres són persones amb prestigi social. Llavors, les notes de tall pugen".

Antoni Tort, professor del departament de pedagogia de la Universitat de Vic, hi està d'acord, però apunta que aquests canvis no es poden fer d'un dia per l'altre: "Em sembla positiu tot el que signifiqui fer una formació més exigent, intentar reclutar els millors alumnes, però no hi ha fórmules màgiques, cal fer-ho de la mà de les universitats i pensant també en la formació permanent". Com Carme Alcoverro, considera imprescindible que aquest canvi vagi acompanyat d'un canvi social: "L'èxit en altres països té a veure amb la qualitat del mestre, però també amb els estímuls i el reconeixement de la professió que es percebi des de la societat".

Els equips són la clau

Per al professor de la UVic, a més, també resulta imprescindible que, un cop dins la professió, "els mestres puguin treballar amb equips compactes i solvents, que puguin veure què suposa crear projectes de qualitat". "La formació -afegeix- és imprescindible, però va lligada a trobar-se amb equips que els permetin veure què vol dir posar aquesta professionalitat sobre el terreny".

Aquest aspecte també és fonamental per a Carme Alcoverro, que com a membre del jurat dels Premis Baldiri i Reixac ha visitat moltes escoles: "Ara de centres fàcils ja no n'hi ha gaires, tots tenen una gran complexitat, ni que sigui pel nombre d'alumnes per aula. En la manera de treballar actual, la classe magistral ja no és el centre absolut de l'aprenentatge. I, per tant, cal saber com organitzar-se i, en aquest sentit, la clau és el treball en equip. Quan se sap organitzar l'equip, si hi ha un control dels resultats, els alumnes aprenen molt més. A més, amb el voluntarisme no n'hi ha prou. I en el treball cooperatiu, tant el suport com la presa de decisions són fonamentals".

Comprendre el context

I, encara, Alcoverro apunta una altra necessitat: no enfrontar les idees d'humanitats i noves tecnologies. És conscient que "no es pot viure al marge de les noves tecnologies, i a més els joves les dominen". El que necessiten, en paraules de Josep Lluís Micó, autor de Ciberètica. TIC i canvi de valors (Barcino), és la brúixola: "Si no els orientem es perden, no saben triar. I de nou ens trobem amb la necessitat que la formació bàsica del mestre sigui molt sòlida, que tingui un criteri".

Pel que fa a la convivència a les escoles de mestres amb una llarga trajectòria professional i de joves de nova fornada, que dominen el llenguatge tecnològic però els falta el bagatge de la professionalització, Antoni Coll apunta: "Es necessiten equips compactes fets a partir de projectes pedagògics atractius i interessants, però sempre centrats en l'aprenentatge dels nens. Sobre la base d'això necessitem projectes forts, que generin enriquiment professional. No s'hi val que el nen aprengui molt sense que el mestre s'hi reconegui professionalment, ha de donar lloc a un avenç professional".

"A més -afirma-, la formació actual ha de preparar persones amb capacitat d'interlocució, perquè l'escola ja no és l'àmbit on les coses es deleguen, cal negociar amb l'entorn. Un entorn on tothom no pensa el mateix sobre el que cal fer, perquè a la societat mateixa no hi ha un consens sobre el que es necessita. Per això és imprescindible que els mestres entenguin el context on som. Han de saber moure's en la cultura creada, el bagatge, i alhora en la cultura en creació, i aquest diàleg demana gent molt formada, culta, que sàpiga mantenir el que val la pena però també que sàpiga llegir els fluxos, les dinàmiques que es van generant".

Compromís social

En aquest sentit, Alcoverro afirma: "Cal tenir en compte que el mestre sempre està inserit en un context determinat, i en el nostre cas ha de tenir un compromís amb la llengua catalana: perquè és la més fràgil, i perquè som en una societat en què la llengua pròpia és el català, tot i que no és la llengua d'ús majoritari entre els parlants. El mestre ha de saber expressar-se, parlar bé, i, alhora, apostar pel compromís ètic amb la llengua, també a l'hora d'utilitzar les metodologies més adequades perquè els nens acabin l'educació obligatòria usant amb correcció la llengua catalana".

El professor de la UVic, per la seva banda, considera que en parlar del compromís del professorat de vegades sembla que pretenguem que els mestres tinguin uns valors més elevats que la resta: "I la societat, què els ofereix a canvi? L'exemplaritat que es demana al mestre sovint no es veu reflectida en l'àmbit social".

Alcoverro coincideix amb Tort en el sentit que, sovint, els valors que es demanen i s'ensenyen i els que després dominen a la societat són divergents: "Si entrem a parlar de l'educació en valors, sabem que, a la pràctica, és una gran paradoxa. Nosaltres ensenyem uns valors a l'escola i després a l'hora de la veritat no sempre guanyen els que fan les coses ben fetes, perquè vivim en una societat en què cal construir per destruir i, per tant, no cal fer les coses bé. Però no hem d'entrar en això. A les escoles hem d'ensenyar a fer les coses ben fetes".