Amb més presència a la resta de l’Estat

Molta feina per fer

La incorporació dels educadors socials a l’escola formal de manera institucional no es va visualitzar fins a l’any 2002. Però el desplegament no s’ha fet de la mateixa manera a tot l’Estat. “Extremadura va ser la primera comunitat autònoma que va prendre la iniciativa i es va convertir en referent per a d’altres, que han seguit d’una manera més o menys decidida els seus passos, com Castella-la Manxa o Andalusia. També trobem experiències interessants a les Illes Balears en àmbits molt concrets com la convivència escolar, tot i que també limitades a centres amb determinades característiques”, subratlla Miquel Castillo.

“No és el cas de Catalunya, que no presenta cap regulació sobre aquest tema. Però tampoc el de Galícia o Aragó, que sí que ho han regulat però des de l’administració local o regional”, argumenta. Per aquest expert, “és clau disposar d’una mirada social com a docents i educadors”. “L’escola és un servei públic al servei de tots els ciutadans en el marc d’una escolarització obligatòria fins als setze anys. La seva responsabilitat és assegurar que les necessitats educatives de tots els alumnes siguin ateses de la millor manera possible, atenent circumstàncies, situacions i contextos diversos”.