Per una maternitat feliç

Carlota Sala és “dona i mare de tres fills”. Així és com es defineix en l’actualitat. Interiorista de professió, viu en un petit poble de muntanya, envoltada de natura, on educa les seves criatures -i hi conviu- les 24 hores del dia. El seu interès per la criança conscient i respectuosa, la formació autodidacta i les ganes de compartir vivències amb altres mares l’han portat a impartir el taller Mares felices, fills feliços, en el qual ofereix eines i recursos per a mares amb fills de qualsevol edat: “Vols que el teu fill sigui feliç? Doncs primer sigues feliç tu. No t’anul·lis, cuida’t, mima’t i escolta’t!”, afirma.

Bloguera a la web www.ninyacolorita.com i formadora de ioga, recorda quin va ser el seu punt de partida: “Era a casa amb els tres nens. Hi havia una situació de caos, ells ploraven, jo només tenia dues mans per atendre’ls i volia que aquell drama s’acabés com més aviat millor. Els dies se’m feien llargs, no em venia de gust passar-hi tantes hores, em sentia en un lloc buit. Fins que vaig començar a dedicar-me petits espais al dia. Aquells moments em feien retrobar amb la Carlota dona, em carregaven les piles per després donar el millor de mi. Des d’aleshores em sento plena, tinc energia per dedicar-los, sóc feliç educant i a ells els veig més tranquils, amb menys moments de conflicte”, explica.

Partint de la seva experiència com a mare, la Carlota basa el taller en quatre blocs en els quals combina les xerrades amb algunes tècniques d’exercicis físics: “Tenia necessitat d’explicar i compartir la meva maternitat, el que a mi m’ha servit i el que he abandonat pel camí, per això faig algunes recomanacions, començant per la dieta i acabant per la relació amb la parella”, apunta. Ho resumeix en quatre punts: “Primer, escolta el teu cos, sigues conscient del que menges, descansa i mou-te; segon, viu l’ara i l’aquí amb els teus fills, dedica’ls espais exclusius on la teva presència sigui plena; tercer, estima’t, cuida’t i confia en tu perquè ets la millor mare del món encara que hi hagi moments difícils, defuig la culpa i accepta que no sempre pots donar el millor de tu, perquè tu també ets persona, i quart, l’amor i la passió amb la parella són fonamentals també durant la criança, no els aparqueu i busqueu espais per als dos”, resumeix.

L’acompanyament

Si per la Carlota buscar espais exclusius per a ella és important per viure una criança plena, també ho és el fet de compartir i sentir-se acompanyada. Àngels Torras, terapeuta psicocorporal morfoanalista apunta que el suport és un aspecte clau en l’inici de la criança: “Una mare que acaba de parir o que està en ple puerperi conviu amb moments de molta felicitat i moments de neguit i de sentiments que la sobrepassen. Cal buscar suport quan els moments de neguit superen els de plenitud i sobretot explicar-li al nadó que ell no té la culpa del neguit de la mare, que la mare està encantada amb ell i que pot estar tranquil. Si la mare està connectada amb el nadó i amb el que ell necessita, el nadó podrà suportar els moments de baixada de la mare i de mica en mica tot s’anirà posant a lloc”, explica.

Amb tot, és important no dramatitzar ni pensar que l’estat anímic de la mare deixarà una petjada negativa en el nadó. Begoña Ibarrola, psicòloga, terapeuta infantil i escriptora, afirma que durant els primers mesos de vida l’estat anímic d’un nadó depèn en bona mesura del que senti la mare, però recorda que no cal responsabilitzar-se més del compte: “Mares, pares i nadons tenim capacitat de resiliència, capacitat de resoldre situacions difícils. Si la mare creu que ha comès algun error amb el seu nadó és important que ho buidi, que ho expliqui a d’altres adults però també que l’hi expliqui al nadó. Les relacions humanes tenen alts i baixos, és impossible que una mare estigui permanentment feliç. Cal tornar-se a aixecar i tornar a començar”, apunta.

Perquè els desequilibris emocionals durant l’inici de la criança siguin menys importants, Ibarrola aposta perquè la mare es prepari i comparteixi abans de parir: “He vist moltes mares que quan tenen la criatura creuen que podran mantenir la mateixa vida que feien abans. Els canvis d’organització en el temps, la falta d’autonomia, el cansament, els desajustos hormonals, tot plegat pot generar estrès i malestar. Una bona preparació abans del part pot ajudar la mare a preveure tot el que ha de venir perquè després no hi hagi sorpreses”.

La culpa

“Culpable per no sentir-te feliç? Sí, els passa a moltes mares!”, afirma Sònia Kliass, psicòloga especialista en el desenvolupament infantil i col·laboradora del centre Mare Nostrum. “La culpa només empresona i paralitza. Una mare es pot equivocar i pot superar una situació difícil juntament amb el seu fill. La claredat, l’acceptació, l’ajuda dels grups de criança i també el suport del nostre propi fill són fonamentals per tirar endavant”, explica.

Begoña Ibarrola, Carlota Sala i Àngels Torras coincideixen que el sentiment de culpa no és bon conseller tot i que estigui molt estès: “La falta d’autoestima és a tot arreu. Moltes mares només començar el taller es posen a plorar. Necessiten buidar. Per això és tan important compartir, perquè un cop l’expliques la càrrega no és tan pesant, et sents millor!” afirma Carlota Sala.

“Cal substituir la culpa per responsabilitat”, afegeix Ibarrola. “És important vigilar de prop i tractar amablement el sentiment de culpa, molt habitual en moltes mares. Els espais on compartir permeten agafar distància, per això poden ajudar tant”, afegeix Torras.

Pes excessiu

Olga Marín, psicoterapeuta infantil, reflexiona sobre la qüestió a la seva web, www.mama-om.es. Defensa que la societat ha adjudicat un pes i una responsabilitat a les mares. Aquest fet, sumat a l’estat de “felicitat plena que les dones han de sentir quan es converteixen en mares”, ha generat molt conflicte: “Una criatura no rep un dany irreparable, ni tan sols greu, si la seva mare pateix alts i baixos emocionals durant els primers anys de vida. La maternitat s’ha de viure des de la tranquil·litat, acceptant que no hi ha mares perfectes i que és absurd voler-ho fer tot bé. Crec que les criatures necessiten mares suficientment bones, capaces de demanar perdó, de tornar a començar cada dia i d’acceptar que sí, que també hi ha moments dolents!”, explica.

I què pot fer una mare amb sentiment de culpa? Per Marín, en primer lloc rebaixar les expectatives i tocar de peus a terra: “És habitual que abans de tenir la criatura les mares imaginin un estat idíl·lic de plenitud durant la criança. De vegades, però, per diferents motius això no es compleix i aleshores apareix la frustració. Cal acceptar-se tal com és un mateix, amb totes les potencialitats i limitacions. Viure i funcionar des de la tranquil·litat i anar resolent els petits conflictes a mesura que es van generant”, conclou.