Hem tingut un estiu de calors intenses, incendis dantescos, anuncis de noves retallades i silencis dels nostres governants sobre on volen dirigir aquesta nau que sovint sembla abocada al naufragi. Davant d'aquest panorama tan galdós podem anunciar una notícia excel·lent: celebrem els vuitanta anys de Joaquim Carbó, tot un luxe per a la nostra literatura. Podem reivindicar l'escriptor d' Un carrer contra Còssima i Viure amb els ulls , però com que el nostre ofici de mestres ens ha permès ser testimonis de les lectures apassionades de centenars de nens i joves que el llegeixen, insistim en la importància del Carbó que ha destinat la seva creativitat a aquesta literatura que alguns consideren de segona divisió. Parlem, per exemple, de la sèrie de La casa sota la sorra , convertida en còmic i en musical, i del Marlot, el detectiu que ha protagonitzat cinc aventures plenes d'enginy i de sorpreses.
També cal recordar el Carbó associat a Cavall Fort , que ara ha complert cinquanta anys i que ens evidencia la tossuderia d'aquest país quan assumeix un compromís decidit i el màxim de col·lectiu possible, tot i que estigui farcit de magnífiques individualitats. Però volem reivindicar encara més el Carbó compromès amb la seva llengua i el seu país, amb la cultura en general. Home -acompanyat sempre de la seva dona- que visita exposicions, que va al cine -de vegades surten d'una pel·lícula i entren a una altra sessió-, al teatre. Un home que accepta presentar llibres - a nosaltres ens va presentar el primer llibre de la sèrie la Xarloca-, ser jurat de premis convocats per tota mena d'associacions, escoles, instituts... Carbó pertany a una generació d'escriptors d'una altíssima qualitat i que tothom coneix, a més, per aquest caràcter afable, d'home simpàtic que, quan convé, no estalvia el dard adreçat a aquells que se'l mereixen amb escreix.
Per molts anys, Quim.
