MARIONA HERRERA I AINA MORATINOS

El llenguatge bimodal

Dos codis, el codi parlat i el codi signat, s’utilitzen simultàniament per expressar el mateix contingut

En articles anteriors vam parlar de la importància de la comunicació per als éssers humans i sobretot per als més petits. Comentàvem que forma el vehicle que ens permet conèixer i entendre el món que ens envolta. Ens referim a la interacció social, és a dir, a l’acció i al resultat de comunicar-se. Així mateix, ens permet intercanviar idees i opinions, ordenar i fer créixer el nostre món intern. El codi més utilitzat per comunicar-nos és el llenguatge oral juntament amb aquells aspectes que l’acompanyen, com el llenguatge gestual. Però la realitat és que, per diferents motius, hi ha un gran nombre de persones que no poden accedir a aquesta via de comunicació i això provoca mancances en diferents àrees de la vida, com la socialització o l’accés a l’aprenentatge.

Avui volem parlar de la comunicació bimodal. És un sistema augmentatiu de comunicació utilitzat amb nins i nines que poden presentar dificultats en l’adquisició del llenguatge, discapacitat intel·lectual, trastorn específic del llenguatge o en infants amb trastorn de l’espectre autista.

Als centres escolars hi ha molts infants que tenen dificultats per accedir al llenguatge oral, però gràcies a les investigacions realitzades i l’avanç en les noves tecnologies han fet possible noves vies alternatives de comunicació per a tots ells.

EN QUÈ CONSISTEIX?

El sistema bimodal consisteix en l’ús combinat de dos codis, el codi parlat i el codi signat, que s’utilitzen simultàniament per expressar el mateix contingut.

L’hem d’entendre com un oralista, ja que vol contribuir al desenvolupament de la llengua oral amb l’ajuda dels avantatges de la llengua de signes.

Per aconseguir que aquest llenguatge sigui eficaç en la comunicació, els adults de l’entorn de l’infant hi juguen un paper molt important. Aquests utilitzaran de manera paral·lela la parla i alguns signes manuals que visualitzen cada una de les paraules que es diuen. En ocasions aquests signes s’hauran d’adaptar si els infants tenen alguna dificultat de mobilitat o motiu, sobretot en aquells infants amb alguna discapacitat.

D’aquesta manera, per tant, hem d’entendre el sistema bimodal com una estratègia comunicativa i no com un conjunt fix de signes, ja que variarà segons les característiques de cada nin.

QUIN OBJECTIU TÉ?

L’objectiu principal és afavorir un bon desenvolupament del llenguatge per tal d’evitar que es produeixi un desfasament entre el desenvolupament global de l’infant i la seva capacitat comunicativa. S’assegura d’aquesta manera una millor integració social i afectiva i ajuda a l’aparició del llenguatge oral.

QUINS BENEFICIS APORTA?

La utilització de signes manuals ajuda a comprendre millor el missatge oral, perquè aporta informació complementària i redueix l’abstracció de les paraules.

Amb l’ús de gestos i signes, l’infant, a més d’informació auditiva, rep informació visual i pot fer ús de la memòria visual, que generalment és de més qualitat.

En el cas de l’expressió, aporta al nin eines per poder referir-se a coses que no són presents en el moment de la interacció comunicativa i que, per tant, no pot assenyalar. Això li permet poder parlar de sentiments, terceres persones, expressar opinions o fer preguntes. En el cas de nins que tenen una afectació molt greu de la parla, gràcies a aquest sistema la seva expressió no estarà limitada amb monosíl·labs i bisíl·labs, sinó que podrà expressar-se amb molta més llibertat amb l’ajuda dels gestos.

Alguns dels dubtes més freqüents que tenen els pares és si l’ús de gestos no provocarà un impediment o entrebanc en l’aprenentatge del llenguatge oral, i la resposta és ben senzilla: un nin amb un desenvolupament normal es comunica abans a través del cos que a través de les paraules. Només cal fixar-se en com es comunica un nadó de 8 mesos o en la comunicació no verbal que ens dona informació comunicativa important.

Fent un repàs de la bibliografia sobre l’ús del sistema bimodal s’arriba a la conclusió que aquest és un facilitador del procés de la parla per diverses raons.

Quan els infants fan una vocalització que l’adult no pot entendre, no reben la resposta esperada i no es produeix un intercanvi comunicatiu eficaç, però en canvi, amb el sistema bimodal, l’infant pot acompanyar aquesta vocalització d’un gest (que els pares coneixen) i d’aquesta manera fer-se entendre i aconseguir una comunicació exitosa.

No s’han descrit efectes negatius amb la utilització de signes sobre el desenvolupament del llenguatge, sinó més aviat el contrari. Si existís cap risc, seria en la correcta utilització del sistema, és a dir, en el cas que ni s’adquireixin de manera eficaç els signes ni hi hagi cap efecte facilitador per part d’aquests.

Les causes que poden provocar el fracàs d’aquest sistema són: una selecció inadequada dels continguts i una presentació massa formal sense lligar-la a les necessitats comunicatives i al plaer de comunicar-se o una generalització insuficient per part de l’entorn de l’infant deixant que l’ús del sistema es limiti als intercanvis comunicatius amb la logopeda o altres especialistes.