La llei és la llei, però moltes vegades ningú comprova que s’apliqui. Si després es dissimula i tothom fa la seva és perquè les pensen persones que estan massa allunyades de la realitat que volen controlar i condicionar. L’atac al model d’immersió lingüística del govern central ens va semblar inadmissible. Els professors de català sabem de sobres que la llengua pròpia del territori és un tret distintiu fonamental a Catalunya i que no s’ha de limitar només a l’assignatura de llengua i literatura si en volem assegurar el seu futur.
L’èxit ha estat aconseguir que la llei permetés fins ara que socials o matemàtiques, per posar dos exemples, s’impartissin també en català. Ara aquest model està amenaçat amb lleis i contralleis, però els que es barallen des de dalt estan al cas de la realitat? Puc dir que en molts dels centres on he treballat una bona part de professors fan sempre les classes en castellà. Als claustres i als passadissos es defensen perfectament en català, però amb els alumnes la cosa canvia. Això passa en aules on la pràctica totalitat de l’alumnat tenen com a primera llengua el castellà o una altra d’estrangera.
La feina del docent és més dura del que sembla. Per això el que tenim clar és que als adolescents ens els hem de guanyar des del primer minut. Molts companys ho tenen claríssim. Amb el castellà es desperten complicitats immediates perquè s’entenen en la mateixa llengua que parlen a casa. Això fa anys que passa portes endins.
Sovint els professors de català, conscients d’aquesta realitat oculta, arronsem les espatlles i fem el doble esforç de defensar la llengua i l’assignatura en solitari. He tingut molts alumnes que han nascut aquí, com els seus pares, i no s’identifiquen com a catalans. Per ells els catalans són una altra cosa. Cada any els alumnes primer em demanen si sóc independentista i després, quan saben que tinc fills, em pregunten si a casa també “els faig aquesta putada” de parlar-los en català, que per ells no serveix de res. Si ara la llei vol obligar a fer el 25% de les classes en castellà, en molts pobles allunyats de les grans urbs potser hauran de fer esforços per no semblar una mica marcians, però ja us puc dir jo que a les zones on he treballat encara hi sortirem guanyant. Gràcies, senyor ministre.
