XAVIER TEDÓ

A l’insti fem voluntariat

Aquest curs els instituts faran projectes socials, una iniciativa que alguns centres ja fa anys que duen a terme

El pla de servei comunitari que implantarà a partir d’aquest curs el departament d’Ensenyament a l’ESO sobrepassa l’àmbit del voluntariat. És un projecte que neix de la metodologia de l’Aprenentatge i Servei (APS), que permet als joves adquirir coneixements mentre realitzen una tasca social i que ja fa anys que realitzen alguns centres escolars. El seu èxit ha esperonat la conselleria a incloure’l en el currículum amb la voluntat que tots els alumnes col·laborin amb entitats socials del barri o del poble on sigui el seu institut.

Es tracta, però, d’una pràctica que no només es desenvolupa als centres de secundària. Fa dos cursos els alumnes de cicle mitjà de l’Escola Josep Nin de Salomó (Tarragonès) van sensibilitzar persones grans del seu municipi sobre la importància de reciclar. Amb la col·laboració de l’Ajuntament i després d’una xerrada prèvia, estudiants de 8 i 10 anys els van proporcionar bosses de reciclatge dels tres colors i un dia a la setmana els anaven a veure a casa per comprovar si havien dut bé les escombraries als contenidors del poble.

Per la seva banda, els alumnes de 6è de primària de l’Escola Pau Casals del Vendrell també van engegar ara fa un any un projecte de recuperació del patrimoni històric i cultural del seu municipi a partir de les construccions de pedra seca. Aquesta iniciativa va néixer per alertar de la desaparició de barraques o marges fruit de la construcció d’urbanitzacions i d’infraestructures que van canviant la fesomia del municipi i de la comarca. El treball es va concloure amb una exposició amb fotografies dels alumnes d’algunes d’aquestes històriques construccions, que va tenir tant d’èxit que es va portar a d’altres localitats veïnes.

Servei comunitari

És a secundària, tanmateix, on predominen aquests projectes de servei comunitari. L’Escola del Carme de Sabadell és un dels centres que des del curs passat desenvolupen iniciatives socials. Seguint l’exemple del Vedruna de Vilafranca del Penedès, Núria Suárez, la cap del projecte, explica: “Volíem posar en pràctica el coneixement de diferents realitats per fomentar accions solidàries, perquè fins ara la transmissió de valors quedava circumscrita a dinàmiques d’aula”. Acte seguit, l’equip educatiu del centre vallesà va buscar per mitjà de l’Ajuntament entitats de la ciutat que necessitessin un cop de mà. “El nostre objectiu era que tots els alumnes de 3r d’ESO hi participessin, però pels horaris escolars era impossible i ho hem hagut de limitar”, remarca la professora.

Creant vincles

Una de les entitats escollides ha sigut CIPO, que treballa amb adults amb discapacitat psíquica per desenvolupar les seves habilitats cognitives, psicomotrius o de relació amb els altres. Després d’una xerrada prèvia, els estudiants van fer una pluja d’idees per decidir quines activitats podien oferir. La col·laboració s’ha tancat amb la realització de diversos tallers en què els usuaris de CIPO han après a fer magdalenes, alguns passos de ball a partir d’un videoclip o experiments científics. L’experiència ha sigut molt profitosa per a totes dues parts: “Quan vam acabar els tallers ens van preguntar quan tornaríem, estaven molt agraïts, un dels més grans no deixava anar la mà a una alumne... Situacions com aquesta s’han repetit molt”.

Els alumnes també n’han fet una valoració molt positiva: “Tenien algunes reserves prèvies perquè creien que podien reaccionar de manera agressiva, temien que es poguessin ofendre, però van veure que no ha de ser així. L’única consigna que els van donar és que no els parlessin com si fossin nens de tres anys, sinó com a alumnes que tenen més dificultats”. La finalitat del projecte, com subratlla Suárez, s’ha complert: “Les experiències viscudes fa que tinguin una nova sensibilitat cap a aquest col·lectiu perquè els han conegut en el dia a dia”.

Un altre grup del centre també va fer tasques de voluntariat en una residència d’avis, concretament a Mutuam La Creueta. No van fer el que tenien planejat: “La primera idea era fer tallers de memòria, psicomotrius o de noves tecnologies, però els residents tenien una altra prioritat, que era simplement sortir a passejar perquè falten personal i voluntaris”, revela Suárez. Cada alumne sortia amb un avi perquè van amb cadira de rodes i passejaven pel centre de Sabadell. “Estar amb joves els rejoveneix i alguns alumnes xerrant amb ells han vist que tenen coses en comú, s’ha creat un lligam fort”, assenyala la professora. Tant és així que alguns han demanat poder-los visitar voluntàriament posteriorment, però fins que no tinguin 16 anys no ho poden fer.

Aquestes passejades també els han servit per fer una mica d’autocrítica: “Ara entenen que potser els seus avis se senten igual quan només els van a veure un cop al mes i rondinant, i són conscients que saben més coses del resident amb qui han estat que dels seus avis”.

Un primer pas

L’Anna Garcia és una de les alumnes que ha participat en el programa. Ho ha fet encantada: “El voluntariat sempre m’ha atret perquè m’agrada molt ajudar la gent”. La seva primera experiència l’ha esperonat a seguir-hi vinculada en el futur. “Quan acabi quart i tingui més temps vull fer voluntariat”. De moment ha assaborit les sessions en què ha pres part a les dues entitats. “M’agrada parlar i estar amb els avis. Amb el Pedro, que és qui em va tocar, ens hem fet amics i per Sant Jordi vaig anar a buscar-lo per fer una passejada per la ciutat”. I és que el Pedro sempre que la veu li diu el mateix quan li pregunta com es troba: “Ara, amb tu, millor que mai”.

L’Anna Fuentes, que també ha format part del projecte, valora aquestes sortides de manera molt positiva: “Et fan pensar moltíssim perquè veus situacions difícils i t’adones que sovint et preocupen coses que no són importants. Entens que ha de ser complicat per a les famílies tenir un fill discapacitat, però al final no deixen de ser persones com tu”. Per Fuentes, l’amor que els han dispensat és la millor recompensa: “Ens van agafar molt carinyo”. Per totes aquestes experiències, Fuentes troba bé que aquests programes siguin obligatoris a partir de l’any vinent: “Recomano que tots els centres educatius ho facin perquè t’enriqueix i adoptes una altra sensibilitat cap a aquests col·lectius”.

Dolors Cabré, directora del geriàtric sabadallenc, destaca: “És bo que entri aire nou i fresc, perquè en una residència hi ha poca gent jove i totes les iniciatives que suposin un intercanvi intergeneracional són molt benvingudes”. Comparteix el diagnòstic Aurora Piguillem, directora del CIPO: “Aquests projectes ajuden a integrar col·lectius com el nostre i a donar-los visibilitat”. El desconeixement fa que part de la societat tingui prejudicis que desapareixen amb el contacte diari.