El fre lingual dificulta la parla del meu fill?

En els darrers anys, s’ha fet habitual sentir parlar del fre lingual i, en conseqüència, han sorgit molts dubtes relatius a aquesta estructura: s’hauria de tallar? El fre lingual dificulta la parla del meu fill? Interfereix en una lactància materna satisfactòria?

El fre lingual és un petit plec de membrana mucosa situat a la part mitjana de la llengua que la uneix amb el terra de la boca. Aquesta estructura pot ser de diferents llargades, textures i formes, i pot estar ancorada a diferents punts de la llengua. És la combinació d’aquestes variables que fa que algunes vegades dificulti els moviments de la llengua i suposi un entrebanc perquè aquesta realitzi les seves funcions de manera adequada.

La llengua, al seu torn, es defineix com un òrgan muscular mòbil situat a l’interior de la boca que compleix diverses funcions; participa en el sentit del gust i en les funcions de succió, deglució, masticació, propiocepció i parla, i afavoreix l’estabilitat de l’equilibri dentari. La mobilitat lliure i adequada de la llengua és fonamental perquè pugui realitzar totes les funcions.

TIPUS DE FRENS LINGUALS

• Fre lingual normal: el fre lingual està fixat a la part mitjana i inferior de la llengua fins al sòl de la boca.
• Fre anterioritzat: és el que s’insereix per damunt de la meitat de la llengua i pot arribar fins a la punta. Pot suposar dificultats en l’extensió i l’elevació de la llengua.
• Fre lingual curt: està fixat a la part mitjana de la llengua, com el fre normal però més petit. Interfereix en la ubicació de la llengua, que es manté en una posició més baixa.
• Fre curt i anterioritzat: la fixació està per davant de la meitat de la llengua i la mida és reduïda. Limita els moviments linguals i impedeix que la llengua es protrudeixi cap a fora o que contacti amb el paladar dur i també pot perjudicar la masticació.
• Fre submucós: és el que no es veu o se’n nota un tros. Continua per davall de la mucosa que envolta la llengua i moltes vegades arriba fins a la punta.
• Anquiloglòssia: els nins que en tenen presenten una fixació completa o quasi total de la llengua al sòl de la boca. Limita els moviments linguals i també la correcta execució de les funcions de masticació, deglució i parla.

L’alteració del fre lingual és una anomalia congènita que ocorre quan una petita porció del teixit que hauria d’haver desaparegut en el desenvolupament embrionari es manté a la cara sublingual, restringint moviments.

Per als nadons la llengua té un paper molt important en la lactància, ja que intervé directament en la succió. Les dificultats per a la lactància dependran del grau de flexibilitat i la llargada de la part lliure de la llengua; per tant, si el nadó presenta una alteració del fre, aquest no permetrà una bona adaptació entre la boca i el mugró, i n’impedirà una succió adequada.

Els bebès amb el fre lingual alterat presenten una lactància caracteritzada per moviments linguals inadequats amb una protrusió lingual limitada, una incoordinació dels moviments, un retard en l’inici de la succió, poques succions amb pauses llargues, sons quan mamen, mosseguen i amollen el mugró, cansament durant l’alimentació i senyals d’estrès com tos, regurgitació i renous durant la deglució.

Als infants a no tan curt termini un fre curt beneficiarà la persistència d’una deglució inadequada per la restricció del moviment de la llengua. La musculatura de la cara adopta funcions compensatòries per realitzar les forces i moviments que hauria d’estar fent la llengua i això provoca un desequilibri en les estructures musculars i esquelètiques de la cara.

També pot provocar dificultats en la producció de sons, generalment dels que requereixen una elevació de la punta de la llengua. Quan el fre és curt i anterioritzat, la llengua adopta una posició baixa i en molts casos no pot arribar a tocar el paladar; per tant, és típic que sons com /t/, /l/, /r/ no surtin de manera espontània. És important avaluar la limitació que suposa el fre. En gairebé el 70% dels adults que presenten dificultats en la parla, el fre lingual té alguna alteració. Si es decideix fer una intervenció per tallar-lo, en molts casos és necessària una intervenció després de l’operació per educar la llengua.

El tractament d’elecció del fre lingual és la frenectomia, que consisteix en l’alliberació de la banda de teixit fibrós que estira i limita el moviment de la llengua.

La detecció precoç del fre lingual podria evitar problemes en la succió i deglució durant la lactància i en les posteriors funcions de masticació-deglució, respiració i parla.