TRIBUNA OBERTA
Oci a casa 05/08/2017

Els llibres tranquils

Mariona Masgrau I Karo Kunde
4 min
Els llibres tranquils

De roba, de pelfa, de plàstic, de cartró; amb botons, textures, solapes, pop-ups ; quadrats, rodons, allargats; leporellos o acordions, amb bandes, reordenables… Els llibres tranquils són els primeríssims llibres dels infants, aquests objectes singulars que mossegaran, estriparan, s’hi enfilaran i tiraran a terra una vegada i una altra, però que a poc a poc els aniran cridant l’atenció; llavors els començaran a remenar i manipular amb més cura i interès, hi passaran la vista i el ditet per sobre i els serviran per començar a descobrir com funciona aquest invent tan comú i idiosincràtic: l’objecte-llibre.

Llegir és un acte cultural que comença molt abans de fixar-nos en les lletres. S’inicia quan un infant veu que un llibre conté petits mons (reals o ficticis, aquesta distinció a ell no li preocupa perquè tot just està descobrint el món real) que li poden fer passar una bona estona. A partir d’aquí s’haurà de familiaritzar amb el seu funcionament, talment com nosaltres, no fa pas gaire, ens vam haver d’acostumar a les tauletes o els telèfons mòbils: saber com s’obren, com es passa pàgina, on és el dret i on és el revés. Llibres amb nanses, com 'Hello baby' o 'Un llibre de contrastos', de Roger Priddy (La Galera), ajuden els més menuts a saber girar pàgina sols, una tècnica bàsica per accedir algun dia als continguts.

Descobrir que molts llibres tenen principi i final i que els hem de llegir de dalt a baix i d’esquerra a dreta són instruccions ben difícils en determinades edats. Els llibres tranquils propicien aquests primers contactes senzills i captivadors, per tal que aquest artefacte pugui començar a competir ja des del tret de sortida amb totes les altres ofertes lúdiques: la tele, la música...

Alguns llibres tranquils no són pas gaire diferents d’un joc o de les mantes d’activitats que trobem per a la primera infància: tenen textures, propostes de psicomotricitat fina (cremalleres, botons), encaixos, sons. En són exemples el ninot-llibre 'Petit ós', de Katie Saunders (Combel), o 'L’Arnau es vesteix', de Marie-Hélène Grégoire (Cruïlla). Si optem per oferir un llibre a un infant, el comencem a introduir en el funcionament d’aquest artefacte: en definitiva, estem fent un primer pas imprescindible cap a la lectura. Llibres mirall, com 'Juego de espejos', d’Hervé Tullet (Kókinos), o 'Mira, mirallet'. 'El mar', de Kenny Rettore (Combel), permeten descobrir-se a un mateix. I d’altres obres encunyades -amb forats, finestres- són una finestra al món o ens conviden a veure l’entorn a través dels ulls dels altres: és el cas de 'Mira, mira', d’Édouard Manceau (Cruïlla), o 'Juego de ojos', d’Hervé Tullet (Kókinos).

Altres llibres ja tenen traces literàries, segments de poesia en el dibuix o en el text que l’acompanya perquè els colectors els puguin llegir als infants. És el cas de la col·lecció 'Del bressol a la lluna' (Kalandraka), en la qual han participat poetes de l’altura de Miquel Desclot (i això ens dona notícia que mai és massa aviat per compartir la poesia amb els nens i nenes); o bé la sèrie 'Cavall' (Combel), amb il·lustradors com Gustavo Roldán o Gusti i escriptors com Jaume Copons o Bel Olid, on trobem uns primers arguments vestits amb imatges i paraules encisadores.

SIMPLEMENT, GAUDIR DEL LLIBRE

No cal córrer, però: podem deixar les històries per més endavant i gaudir de l’objecte-llibre com si fos una joguina, o centrar-nos en les noves paraules i conceptes que ens suggereixen. Alguns autors i editors fan propostes amb un estil renovat i enginyós que permet que els pares també passin una bona estona. D’una banda, Hervé Tullet, amb la seva col·lecció 'Juego de…' (Kókinos i Phaidon), aporta unes composicions visuals més conceptuals, innovadores i, sobretot, molt boniques. I, de l’altra, la col·lecció 'Literatura Mini' (Coco Book) refà les típiques sèries dels primers números, els colors i les formes d’una nova manera, introduint-hi els arguments d’obres clàssiques com 'Alícia al país de les meravelles', 'Frankestein' o 'Dràcula'.

Amb els llibres de sons ja no cal que ens caigui l’ànima als peus ni que els adults ens hàgim de tapar les orelles: n’és una bona mostra també la col·lecció 'El Meu Primer Llibre de Sons' (Estrella Polar), que permet oblidar els esgarips esquerdats i dissonants que contenien algunes edicions per als més menuts. Aquesta sèrie recull els cants dels ocells o ens ensenya els sons d’alguns instruments poc comuns amb uns microenregistraments de notable qualitat.

Altres autores destacables són Soledad Bravi i Marianne Dubuc amb obres com 'El llibre dels sorolls' (Corimbo) o 'Davant de casa meva' i 'El carnaval dels animals' (Editorial Joventut), respectivament. Apostes com aquestes són una mostra evident que els llibres tranquils han guanyat presència i qualitat els últims anys. El mercat editorial valora cada cop més aquesta primera etapa dels lectors, el primer contacte amb l’objecte-llibre, i així un primer pas cap a la literacitat dels més petits. A més a més, si passegem per la xarxa, descobrirem un munt d’idees per fer llibres personalitzats per als nostres fills: llibres amb la cara de tota la classe o de la família, llibres de roba amb els temes o les teles que els són més familiars...

No obstant, cal tenir clar que, per molts gadgets, complements i pirotècnia que continguin aquest tipus de llibre, els pares i tutors n’han de ser els autèntics motorets: són ells els que els fan simpàtics, els que fan que atreguin l’infant més que cap altra joguina al seu abast, els que saben anar donant vida a les seves imatges posant-hi veu i so, posant-los nom propi, posant-los un abans i un després; i són ells també els que, quan les nenes i nens es cansin de tanta tranquil·litat i busquin emocions més fortes, els hauran d’acompanyar a buscar llibres més densos, amb nous reptes de lectura.

Mariona Masgrau i Karo Kunde són professores d'Educació de la Universitat de Girona

stats