De desitjos i llibertats

Us ha passat mai que us heu sentit invisibles? Heu tingut algun cop l’horrible sensació que el noi que desitjaríeu que us mirés no us veu perquè formeu part del paisatge? Heu volgut plorar quan aquest noi us parla però us tracta amb la mateixa distància, fredor i indiferència com ho faria amb la caixera del supermercat? I, posats a fer endevinalles, us ha passat, potser, que us miri el noi equivocat? El que no us agrada, el que d’un dia per l’altre s’ha fet íntim dels vostres amics, apareix a totes les festes i ara és a totes les xarxes i a tots els mòbils? El noi que, no se sap com, acaba seient sempre al vostre costat. A mi sí. I aquest és el començament de la història que vaig viure l’estiu dels meus 17 anys, al cim del Pirineus, abans d’endinsar-me en un passat familiar desconegut i inquietant.

Així es presenta el llibre 'Camins de llibertat', de Maite Carranza, que publica Edebé. Una novel·la juvenil que és una història d’amor, aventura i descobriment. Ambientada a la Vall d’Àneu, al Pallars Sobirà, la protagonista, l’Alèxia, és una jove excursionista que es debat entre l’amor de dos nois mentre segueix el rastre enigmàtic del seu besavi Miquel. L’Alèxia sempre ha estat l’ovella negra de la família, i potser per això assumeix amb naturalitat el seu fracàs amorós, la seva falta de perspectives futures i l’existència d’un besavi maçó, naturista i republicà de qui no en sabia res.

L’Alèxia s’encaparra a estirar el fil sobre la vida del seu besavi, que va viure i morir fent la ruta dels Camins de llibertat. Les dreceres pirinenques que van permetre salvar tantes vides durant la Segona Guerra Mundial. I al final, és clar, resol els seus embolics amorosos. De vegades les aparences enganyen.

Carranza explica que li agradaria que aquest llibre servís d’homenatge a tots els refugiats que busquen un lloc al món per reconstruir-hi les seves vides trencades per les guerres.

També és novetat d'Edebé per al públic juvenil la nova novel·la d'Andreu Martín. Es tracta de 'Tres desitjos'.

Per culpa de la crisi, els pares de l'Enric (fill únic, de 16 anys) abandonen Barcelona i es traslladen a una masia d'un petit poble. Com que té una miopia magna i és al·lèrgic a les lents de contacte, fa servir unes horribles ulleres i això l'estigmatitza en el seu nou institut, on per ser el nou i tenir poca visió tots és riuen d'ell.

La seva vida canvia radicalment quan en l'excavació d'un pou d'aigua a la seva nova casa troben una ampolla on… hi havia un geni tancat. Però el geni no es conforma amb concedir-li tres desitjos, que també, sinó que entra dins del seu cos i aquí s'inicia una trama d'humor i venjança a parts iguals.