A.F.

El desinterès per la lectura pot amagar una hipermetropia

La hipermetropia passa moltes vegades desapercebuda i pot provocar ull gandul en la infància, a més de cansament ocular a l'hora de llegir

El desinterès per la lectura pot amagar una hipermetropia / IMO Zoom

Aprendre, somiar, relaxar-se, viure aventures, viatjar a altres èpoques i països... tot això és possible gràcies a la lectura, una afició que, sovint, es comença a cultivar des de la infància. Però hi ha nens i nenes que sembla que no mostren interès per la lectura i, lluny de submergir-se en les històries, es mostren despistats i inquiets i tenen dificultats per concentrar-se. De vegades, aquesta actitud pot respondre a la presència d'un problema de visió molt freqüent entre els més petits: la hipermetropia.

De fet, aquest és el defecte refractiu més comú en edat infantil i es produeix quan el diàmetre del globus ocular és inferior del que és habitual i, en conseqüència, les imatges no s'enfoquen sobre la retina (visió nítida, sinó darrere (visió borrosa, especialment de prop). Atès que els ulls estan en procés de desenvolupament durant la infància, la major part dels nens neixen hipermetrops i, a mesura que van creixent, el defecte refractiu disminueix i es corregeix per si sol. És el que es coneix com a hipermetropia fisiològica i no ha d'alarmar els pares, tot i que, com destaca la doctora Ana Wert, "més de 2 o 3 diòptries no estan dins dels valors normals". Aquests casos sovint passen desapercebuts, ja que els menuts compensen aquest defecte refractiu utilitzant la gran capacitat d'acomodació (enfocament) que té el cristal·lí, és a dir, la lent natural, d'un ull jove. A més, segons l'oftalmòloga de l’IMO, "els nens s'adapten fàcilment al seu grau de visió perquè mai hi han vist millor i és el més habitual per a ells". Tanmateix, l'esforç visual que han de fer per enfocar els pot provocar cansament ocular i, com a conseqüència, fer-los rebutjar l'hàbit de la lectura. 

D'altra banda, si la hipermetropia és molt alta o afecta de manera desigual els dos ulls pot provocar una ambliopia o ull gandul, quan es deixa de fer servir un ull perquè presenta un defecte refractiu més gran. Aquesta pèrdua de visió pot arribar a convertir-se en crònica si no es corregeix durant la infància, quelcom que requereix una actitud preventiva, ja que sovint passa desapercebuda perquè el nen hi veu bé amb l'altre ull i es desenvolupa amb aparent normalitat. 

És per això que és molt important actuar a temps, amb revisions oculars periòdiques a partir dels 3 anys que permetin detectar el defecte refractiu que s'amaga darrere d'aquests problemes i tractar-lo amb la correcció òptica adequada. Amb un tractament amb ulleres n'hi sol haver prou per apropar-los a la lectura i a altres aficions i activitats quotidianes que el dèficit visual els feia defugir, com demostra el cas del Daniel, a qui van diagnosticar 7 diòptries d'hipermetropia (al voltant d'un 30% de visió) sense que la seva família hagués percebut res.