TRIBUNA OBERTA
KARO KUNDE I MARIONA MASGRAU

Llibres formiguer

Les professores d'Educació de la Universitat de Girona, Karo Kunde i Mariona Masgrau, ens parlen dels llibres formiguer

Llibres formiguer, mil coses per descobrir Zoom

Els llibres formiguer són una espècie molt singular dins dels àlbums il·lustrats: normalment no tenen lletra i presenten una imatge de pla general i en contrapicat per a cada doble pàgina, farcida de detalls i petits arguments. Aquest tipus de llibre es publica des dels anys seixanta en molts països, i s’acostuma a considerar que l’alemany Ali Mitgutsch en va ser el creador amb la seva obra Passejant per la ciutat (Joventut). A partir d’aquí es va obrir una nova línia editorial i l’han seguit infinitat de publicacions els últims anys.

Hi ha llibres formiguer en què cada doble pàgina conté un escenari on trobem tot de fets i personatges sense cap lligam amb les pàgines anteriors i posteriors; en altres casos, cada doble pàgina es relaciona amb les altres per un tema compartit (el camp, els animals, un personatge popular), i en altres llibres cada escenari és una evolució de l’anterior, hi ha unes seqüències narratives que fan que el llibre tingui un principi i una fi.

La majoria dels llibres formiguer proposen el joc de buscar determinats personatges o objectes mig amagats entre la gran munió de detalls: això convida a fer lectures d’assenyalar i anomenar amb els infants més petits; en edats més avançades ja ens podrem dedicar a relacionar diferents elements de les escenes, i a establir causes i conseqüències, a crear hipòtesis: és a dir, a inventar-nos petits arguments. Més endavant ens agradarà descobrir detalls minuciosos, pensar què es deuen estar dient els personatges o descobrir interrelacions entre diversos llibres. El gran ventall de possibilitats de lectura i els jocs interliteraris fan que aquest gènere sigui interessant per a totes les edats i es consideri un nou fenomen literari per a tots els públics.

Thierry Laval és un autor significatiu del gènere, amb un estil proper al còmic jocós i desenfadat: amb el seu llibre de la Prehistòria, per exemple, podem dedicar-nos a descobrir, identificar i anomenar un Eudibamus, un Dipnorhynchus o un Anteosaurus. Però també podem endinsar-nos en nous mons i en el seu vocabulari específic als llibres d’animals marítims, de mitjans de transport o de personatges mitològics i literaris. Trobem tota la seva obra aplegada a la col·lecció Digues on és (Cruïlla): una sèrie de llibres molt característics de format allargat, amb unes solapes on es presenten cadascun dels personatges, animals o objectes de manera aïllada; quan les despleguem, podem buscar tots aquests elements en dobles pàgines plenes de gom a gom. El seu últim llibre, La casa, és un intent de superació del propi estil: hi apareixen figures molt més grans de l’habitual amb molts matisos psicològics que conviden el lector a imaginar-se el seu caràcter i les seves històries.

Aquests llibres proposen buscar personatges o objectes mig amagats entre una munió de detalls

Seguir els esdeveniments d’una família en diversos escenaris de la ciutat o el camp és el que ens proposa Roser Capdevila en els seus nous llibres El camp i La ciutat (Angle Editorial). Com en altres llibres formiguer, podem observar esportistes exercitant-se en un parc, els visitants atribolats d’un centre comercial o els passatgers impacients d’una estació de tren, tot el que fan i com les seves accions afecten els altres. Relacionar els diferents racons que componen una pàgina és un dels grans entreteniments que ens proporciona aquest gènere.

Rotraut Susanne Berner fa un pas més en la proposta formiguera: els seus llibres no tenen protagonistes, sinó que deixen que el lector esculli entre les diferents històries dels més de cinquanta habitants d’una ciutat al llarg de tot un any. En títols com El libro de invierno o El libro de primavera (Anaya), l’autora no només relaciona una pàgina amb l’altra, sinó tota la col·lecció entre si. Així, d’un llibre a l’altre podem seguir els canvis paisatgístics de la ciutat i anar coneixent millor les històries dels seus habitants.

En la mateixa línia trobem la col·lecció de Doro Göbel i Peter Knorr: Una historia en dibujos (Lóguez). Són quatre llibres que permeten seguir les diverses històries dels protagonistes durant una excursió, al circ, a la feina o a casa. Els matisos emocionals i les caracteritzacions detallades dels personatges són entranyables i ens faran passar molt bones estones. És molt interessant el tràveling circular del llibre Nuestra casa, que permet veure en quasi totes les pàgines els esdeveniments que passen en cadascun dels edificis d’una illa de cases.

Per trencar amb el realisme de totes aquestes obres, podem fixar-nos amb llibres com La playa (Anaya), de Germano Zulo i Albertine, que aporten tocs irreals o surrealistes i imaginaris, que conviden el lector a fer hipòtesis imaginàries. També trobem una interessant distribució de l’espai formiguer en obres com El globus groc (Joventut), on s’opta per espais més habitats i altres de més buits, fet que crea un desequilibri curiós.

És sens dubte un gènere molt ric i suggestiu i no en pot faltar un exemplar a les biblioteques personals dels nens d’1 a 10 anys!