AINHOA BOIX

La lectoescriptura, una porta al coneixement

 Juguem per aprendre a llegir

El professor japonès Toru Kumon, el mateix que el 1954 va crear un mètode d’ensenyament per a l’aprenentatge de les matemàtiques, no va trigar a adonar-se de la importància de la lectura en disciplines, en principi, tan alienes com les ciències exactes. Ho va fer després d’observar els seus alumnes i comprovar que els que obtenien més bons resultats acadèmics eren també els que llegien amb més freqüència i els que tenien un millor domini del llenguatge, tant escrit com en la comprensió lectora.

Així que, sense perdre de vista el mètode d’ensenyament que li havia donat la fama, en va dissenyar un altre que tenia la lectura com a eix i el va adaptar a les bases que sustentaven el seu programa matemàtic: la motivació, l’autonomia, la constància i la capacitat del nen per aprendre al seu ritme i dels seus propis errors. Els resultats, segons el responsable de comunicació d’aquest institut a Espanya, Roberto González, no es van fer esperar i els infants que van participar en el programa de lectura de Kumon (www.kumon.es), a més de millorar les seves habilitats lectores, van veure com també progressaven en la resta d’assignatures.

Des que aquest programa de lectura va veure la llum el 1981 fins avui, no ha variat: els nens assisteixen a classe dues vegades per setmana, dediquen mitja hora al dia a fer els seus exercicis i a llegir en veu alta i compten, en tot moment, amb la implicació dels pares. Són ells els que han de crear un ambient d’estudi propici per als seus fills, els que han de motivar-los a seguir aprenent i els que han de donar-los exemple llegint. “A Kumon entenem que l’educació es basa en tres pilars: alumnes, professors i pares. I la comunicació entre ells és bàsica”, comenta González, que, a més, ens ajuda a entendre per què és convenient llegir en veu alta. “Serveix perquè l’alumne se senti a ell mateix, sigui conscient de la seva veu, i perquè el professor o pare comprovi que ho està fent bé i pugui ajudar-lo a millorar”, explica.

Pares implicats

Encara que el programa de lectura Kumon és un dels més coneguts i també un dels més exigents amb els infants, no és l’únic que busca fomentar la lectura en els nens i, d’aquesta manera, acostar-los al coneixement. Altres, com el que proposa l’associació gironina Compromesos amb la Lectura (www.compromesosamblalectura.org), tenen el mateix objectiu: familiaritzar els nens amb els llibres i donar peu, així, al fet que es desenvolupin com a persones plenes i il·lustrades.

Ho fan a través de classes de lectoescriptura dirigides a nens amb dificultats d’aprenentatge o amb risc d’exclusió social, però també a través d’activitats i tallers de lectura per a infants de totes les edats i condicions socials, i de xerrades i recursos online perquè els pares sàpiguen quins llibres poden trobar al mercat, com triar-los i de quina manera presentar-los als nens per captar la seva atenció i incentivar la lectura. “El que nosaltres intentem és que els nens s’ho passin bé durant l’estona que dura la classe i que la seva relació amb la lectura sigui positiva. La pressió que puguin tenir al col·legi aquí no existeix. Nosaltres treballem la lectura des d’una perspectiva més lúdica”, explica la presidenta i fundadora d’aquesta associació, Anna Sardà.

Ella, des de la seu de Compromesos amb la Lectura a Banyoles, insisteix en el joc com a via per inculcar l’amor per la lectura i l’escriptura fora de l’aula i en la necessitat que els progenitors participin de manera activa en aquest procés. “L’estona que estiguem a casa hem de dedicar-la a parlar amb ells, a saber què els agrada llegir i a quina hora estan més receptius per a la lectura. No hi ha un moment estàndard per llegir. Cada persona ha de trobar el seu temps i el seu llibre”, indica Anna Sardà, per a qui l’única cosa que no està permesa en la lectoescriptura és la pressió.

De la implicació paterna en el procés de lectoescriptura també en parla María Mateo, la responsable del cercador de llibres infantils TulaBooks i la creadora del projecte educatiu Cuentos para Crecer (www.cuentosparacrecer.org). Ho fa perquè aquesta empresària creu fermament en el paper dels pares en l’educació de les criatures i perquè el seu programa educatiu, una proposta que beu de la lectura dialògica, està pensat per a nens prelectors i que necessiten, en tot moment, de la figura paterna.

Lectura dialògica

Aquí, a diferència de programes de lectura com els que ofereixen Kumon o Compromesos amb la Lectura, no són els nens els que fan un curs, sinó els progenitors. Són ells els que a través d’aquesta plataforma de formació online aprenen a crear l’hàbit de llegir en els més petits i aconsegueixen que, mitjançant la lectura compartida i la interacció amb els nens, els infants enriqueixin el seu vocabulari, el seu intel·lecte i els vincles afectius amb els seus pares. “Mentre que en la metodologia tradicional, jo agafaria un llibre i l’hi llegiria al nen, fent servir ganyotes i trucs per cridar la seva atenció, amb la metodologia dialògica es canviarien els rols: els pares tindrien el rol d’escolta activa, el de fer preguntes i de guiar el nen perquè expliqui la història”, explica Mateo. En el fons, els mètodes no són el més important. L’important és que la canalla adquireixi l’hàbit de la lectura.