Famílies... parlem-ne
M. JESÚS COMELLAS

I en l’autonomia emocional, hi pensem?

El vocabulari educatiu en relació a les emocions es va enriquint amb lectures i informacions, tot i que això no vol dir que quan se’n parla tothom entengui el mateix. Per posar-hi solució, un primer pas seria tenir clar que les emocions són reaccions ràpides -davant d’un fet puntual, sigui desgradable o frustrant (rebequeria, crits...) o un fet molt excepcional i positiu (gestes, alegries desenfrenades...)- que comporten respostes psicofisiològiques.

Ningú no posa en dubte que cal poder expressar aquestes emocions i tenir aquestes reaccions, però, com és lògic, caldrà acompanyar la canalla per trobar maneres relativament apropiades d’afrontar-les segons el lloc i l’edat: no és igual a casa, al carrer, al cinema o a la botiga, com no és igual quan són ben petits, a l’adolescència o en persones adultes. A poc a poc cal anar aprenent a saber expressar les pròpies emocions, i això s’aconsegueix si primer aprenem a escoltar i a entendre les emocions de les persones que ens envolten.

Entenent que són reaccions normalment de curta durada, cal no confondre les emocions amb els sentiments (por, satisfacció, estimació, seguretat...). Aquests últims impliquen un estat d’ànim més durador i es manifesten amb respostes que poden ser visibles o no. En aquest cas caldrà buscar els motius que els provoquen per parlar-ne, entendre’ls i evitar que es generi un estat emocional que pot comportar malestar.

Així doncs, és clara la importància de les emocions i per això cal valorar com influencien les relacions personals ja des de les primeres edats. El primer que cal fer és aprendre a tenir prou seguretat perquè no ens aboquin a possibles xantatges emocionals o afectius. La canalla diu: “Ja no t’estic!”, cosa que vol dir que hi ha grups d’amistats que es fan i es desfan. Però quan es dóna aquesta situació de manera reiterada, i lògicament dolorosa, la criatura que se sent fora necessitarà haver après a tenir autonomia emocional per no estar pendent de les respostes dels que l’envolten. Una situació que sovint passa desapercebuda i que condiciona les relacions a les primeres edats i influencia profundament les primeres experiències en les relacions afectives entre adolescents. Cal afavorir aquesta maduresa, encara que quan es viu pugui ser dolorós.