A l’aula s’hi troben pares, mares i científics

L’Eva Castells és mare de dues nenes de 7 i 14 anys, i investigadora a la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona. Investiga com les plantes tòxiques afecten els herbívors. El pare, el Francesc Cebrià, investiga a la Universitat de Barcelona, sobre regeneració amb planàries, un estrany animal que resulta un bon model de laboratori per estudiar com un organisme pot reposar un membre perdut. Un bon dia van descobrir que a la classe de la seva filla gran gairebé una quarta part dels pares eren investigadors. I va ser així com se’ls va encendre la bombeta: “Per què no muntem, els pares, experiments per als nens, perquè puguin entendre la recerca que fem?” I la proposta va anar creixent. En estendre la crida a la resta de l’escola s’hi van sumar més i més pares i mares.

Ja fa tres anys que l’Escola l’Olivera de Sant Cugat celebra la seva pròpia Setmana de la Ciència. És una escola jove (10 anys) situada en un barri nou, a Volpelleres. “Hem tingut la sort que encara hi ha molta cosa per fer”, explica l’Eva, que també forma part del Consell Escolar i, per tant, va poder fer arribar a la direcció de l’escola la proposta molt ràpidament. L’acollida va ser molt bona. “Hi havia una falta d’experimentació a l’aula”, explica l’Eva.

La situació ha canviat molt des de fa tres anys. “Els mateixos alumnes, que ja han incorporat a la seva rutina la setmana d’experimentació, la demanen i cada setmana hi ha laboratori”, explica la Judith Pinó, directora de l’escola, que ha donat suport a la iniciativa dels pares científics des del primer moment. Ara, passades tres edicions, la Setmana de la Ciència ha passat a integrar-se dins del currículum escolar. “Aquí tots els nens saben què és una placa de Petri i com graduar un microscopi”, diu satisfeta.

Experimentar

En l’edició d’aquest any s’han fet 35 tallers adreçats als nens i nenes des de P-3 fins a primària, en què han participat 23 pares i mares i 4 científics convidats. “Una de les coses que té més valor és el fet que els nens puguin veure els seus pares en acció”, afirma Pinó. Tots treballen en centres de recerca catalans. Entre els tallers que s’organitzen n’hi ha de ben variats. L’Eva Castells, per exemple, fa un taller per als més petits en què amb un retolador, un paper i alcohol els ensenya els principis de la cromatografia, com les tintes se separen en diferents colors i com es fa servir aquesta tècnica per esbrinar les diferents substàncies que hi ha en una planta.

El Manel Gazo és biòleg marí i investiga a la Universitat de Barcelona amb cetacis. Als nens els fa un taller de fotoidentificació de dofins, en què els ensenya fotos dels animals i els explica en què es fixen els investigadors per diferenciar cada individu. També hi ha un altre pare que és cardiòleg i els fa un taller sobre el cor. Els porta un ecocardiògraf que els nens poden fer servir per observar en ells mateixos com funciona el cor. “No tan sols serveix perquè entenguin com es fa ciència, sinó que a la mateixa escola ens ha fet incorporar una manera diferent d’aprendre les coses”, conclou Pinós.