ARA Criatures

Tocar de peus a terra… ja!

Ara ja haig de deixar de “fer volar coloms” i “he de “tocar de peus a terra”.

Escrit el dia de Reis:

Aquest matí de gener, especial i màgic, he començat a cercar pel google poemes que parlessin de Reis i m’he trobat amb un relat preciós de Dolors Monserdà … una nena que desitjava una nina i que la seva mare li va poder comprar gràcies a tallar-se i vendre les seves llargues trenes.

Aquí us deixo l’enllaç. http://http://recordsdeterrassa.wordpress.com/2008/12/25/un-poema-pel-dia-de-nadal-la-nit-de-reis/#comment-1737

Si podeu llegiu el conte sinó la veritat és que no podreu empatitzar amb mi pel que us explico breument.

A casa dels meus pares vivíem els Reis amb il·lusió que es manifestava amb una bona preparació: sabates enllustrades, torrons i moscatell pels reis i patges, garrofes pels camells, anar a dormir d’hora i sentir sorolls tota la nit, sense poder aclucar gairebé els ulls en tota la nit …  

Els Mags, any rere any, entraven pel balcó del nostre pis per una escala invisible amb tot el seguici incorporat.

I, desprès, lamentablement, la decepció que em succeïa també, any rere any. Trobava sempre, al mateix recó del sofà de rebre clients, del despatx del meu pare advocat, una nina desconeguda per mi amb un lletreret que deia: “aquest any no ha pogut ser, els Reis et deixem la seva germana” i la germaneta no tenia cap semblança amb la de la meva nina de la carta als Reis.

La meva mare no tenia el cabell com la mare del conte (a l’enllaç) i tenia el cabell curt… No hi van haver mitjans per comprar mai la cèlebre nina.

Finalment i, desprès d’arrossegar el trauma de la nina força temps, vaig trobarla MariquitaPérez en uns grans magatzems de Barcelona amb el mateix uniforme que jo duia al meu col·legi. Estava ubicada al costat d’una caixa d’un Fort d’indis que els meus fills em demanaven pels anys 70 … i els Reis me la van portar!

Sóc una tòtila i m’agraden els Reis.

Amb paciència aquests desitjos materials arriben i es valoren més. Agraeixo als meus pares, Reis de la meva infància i de reis de la meva vida, ensenyar-me a “saber esperar”.

Bon inici d’any, tocant de peus a terra. i aparcant petits traumes.

 Pautes per jugar amb els més petits de casa:

Aquests dies de Reis hem de triar amb encert la joguina i donar-li la importància que té per afavorir una sèrie de qualitats en els nostres fills. A l’hora d’escollir-la, és necessari reflexionar sobre quin tipus de jocs es poden realitzar i el procés evolutiu del nen.

Qualsevol joc ben triat fonamentarà les bases de l’aprenentatge del nostre fill.

Recordem que, en contra del que podria oposar-se, l’excés de joguines no afavoreix el joc, provoca dispersió i falta de concentració.

Tres pautes per jugar amb petits de 2 anys:

1.- Per començar amb bon peu, tot i que és normal el sentiment de propietat:

Convé posar-se a la seva altura i jugar amb ells en aquests primers anys de la vida, si pot ser amb un altre amic o amb un germà. És el moment d’ensenyar: “ara em toca a mi”, “ara et toca a tu” per aprendre a compartir i a tenir empatia.

 2.- Entra al seu món imaginari:

 Deixem que ens organitzi, sense imposar-li els pares el joc, i seguim les seves instruccions. En jugar així estimularem la seva iniciativa i obrirem la porta de la seva imaginació creadora.

 3.- Felicitem-lo quan hagi aconseguit un repte:

 Si sovint aprovem les seves accions li ajudarem a programar comportaments positius.

Us desitjo il•lusió, cavalcades, obsequis i alegria per tots el dia de Reis. Que ens portin moltes sorpreses i sobre tot feina i ganes de seguir treballant tot i que a vegades es faci el camí una mica feixuc. Als Mags d’orient els hi va passar quan van perdre l’estrella i no veien el camí però m’agrada pensar que van seguir caminant i cercant –sortejant entrebancs- i van rebre la gran gratificació de trobar-se amb un Nen Déu per oferir-li presents. Com que és un pensament que m’ajuda i ens pot animar a tots creients o no creients, així el transmeto.

BONS REIS!!!

Bon any 2012.

Tenim una llibreta en blanc per anar-hi escrivint coses bones. Comencem-la amb optimisme!

Sense desànim ni por, procurem viure amb empatia cada dia l’amistat, la feina i la família. El que fem amb honestedat “contagia” el nostre entorn tot i que, sovint, no es vegin resultats immediats.

Amigues i amics del bloc de “La convivència, un trencaclosques” avui sí que faig una reflexió breu perquè cadascú és qui se l’haurà de fer per gaudir dels fills, per ser afables i bons pares amb ells, per donar temps i per, en defibnitiva, ser millor personalment i més feliç.

Us desitjo un 2012 carregat d’esperança.