ARA Criatures

 

 

Com reforçar l’obediència

 

 

Fa pocs dies vaig donar una xerrada-col.loqui a As Coaching a Girona amb molt bona assistència de pares entusiasmats en “acompanyar”, per no dir “coachignar”, als seus fills.

Al col.loqui em van preguntar com s’ho podíen fer resoldre la desobediència, el “no vull fer-ho” del fill a qualsevol edat que tingui.

La solució rau en les lletres de la diapositiva de l’exposició. Es pot llegir. 

 

 

Avui també en aquest “post” les meves paraules són poques. Diuen que una imatge val més que mil paraules i poques ordres donades als fills amb gest ferm i simpàtic també són més efectives i donen millors resultats que atabalar-los i improvisar el que s’ha de fer i demanar-los moltes coses que a vegades no tenien ni idea que les havien de complir. I, sempre diàleg, especialment a l’adolescència.

 

El dia 31 de maig haig d’anar a una escola de Mataró a parlar de “Compaginar l’afecte amb l’autoritat”, per a pares de totes edats. Si algú vol assistir-hi m’ho pot demanar a aquest mail: vicardona@ono.com

Qui no posseeix el do de meravellar-se i entusiasmar-se és com si no tingués vida, els seus ulls estan tancats”.

Albert Einsten

 

Recordo el meu Sant Jordi tot passejant perla RamblaCatalunyaquan era petita i comprant un llibre per la meva mare dels pocs estalvis que havia aconseguit guardar. Jo també rebia un llibre dels meus pares i més endavant l’he rebut, acompanyat d’una rosa,  del meu marit i fills. Recordo també les meves redaccions amb un tinter com el que il.lustra l’entrada d’avui,  a les “Dames Negres”, el col.legi regentat per unes monges franceses que estimaven la literatura.

Un llibre és realment un tresor. Quantes lectures de llibres amb contingut ens han impactat, ens han fet passar bones estones o ens han enlairat l’esperit per paraules transcendents, ben arrenglerades, ben encertades i ben associades.

Penso que el fet d’aprendre a llegir és per qualsevol criatura un dels fets més importants de la seva vida. Jo sóc mestra i he ensenyat a descobrir les primeres paraules a l’escola a nens emocionats perquè sabien amb seguretat que la mare l’estimava. Un “mi mamá me ama” o un “mi mamá me mima” dels manuals de lectura de la segona meitat del sègle passat els deixava reconfortats i amb l’autoestima ben alta.

Seguim avui al sègle XXI procurant que a cap criatura li falti un llibre. Es fan moltes accions perquè així sigui i es viu aquella solidaritat. Sant Jordi és el Nadal de l’aliment creatiu i espiritual!

I vivim Sant Jordi a Catalunya amb emoció: una rosa i un llibre pensat. La crisi no ens pot fer perdre d’il·lusió. Pot ser no comprarem cap novetat però podem trobar un clàssic de Butxaca més econòmic o fer un extra perquè és Sant Jordi i anar a buscar aquell llibre que valorem.

Us deixo els dos llocs a on estaré signant els meus llibres. Són d’ajuda per molts pares i mares i alguns els tinc en format de Butxaca. Si em veniu a veure podrem parlar del que us preocupa o del que us alegra de la vostra vida de família. Aquest any no “em toca” fer equilibris i caminar esquivant vianants d’una paredeta a l’altra. El meu últim títol “Un estrany a casa” (Pòrtic), “Un extraño en casa”, (Viceversa) és del juny de 2011 i tot i que les editorials treuen novetats especials per Sant Jordi, algunes ben bones crec que reflexionar sobre educació familiar no passa mai de moda.

Us espero doncs, per Sant Jordi:

De 1h. del migdia fins 2/4 de 3h. A BraingymBcn, c/ Bori i Fontesta, 37

De 17h. a 17.45h. a Llibreria Quinta Amèlia, c/ Santa Amèlia, 35-37 (Sarrià)

De 18h a 19h. De la tarda a Llibreria Troa-Garbí, Via Augusta, 9

 De 19’15 a 20.00 A Casa Gratacós, Passeig de Gràcia-Diagonal (amb roses de roba i llibres).

Barcelona

 

Feliç dia de Sant Jordi tot engrandint la nostra capacitat de meravellar-nos i entusiasmar-nos.

 

L’arbre de la vida

Feia dies que demanava a la botiga de lloguer de vídeos la pel.lícula de L’arbre de la vida” guanyadora de molts premis, hi havia cua, finalment la vaig aconseguir. Amb gran expectació i asseguda al sofà de casa amb el meu marit i un dels meus fills em vaig disposar a veure-la. D’aquests companys de casa un la va trobar molt trista, l’altre una mica avorrida.

A mi em va agradar molt i la recomano. És interessant i fa reflexionar. Té una interpretació perfecte, una música preciosa, també un documental tipus National Geographic (que pel meu gust s’allarga massa) i un final obert, una mica especial. Com que és obert jo n’imagino un de transcendent i és que em sembla que al final tots, tots ens estimarem molt. Per això us copio la frase del final de “L’arbre de la vida”:

“L’única manera de ser feliç es estimant. Si no estimes, la teva vida passarà com una espurna”.

És una bona pel·lícula i és un drama, una mica autobiogràfic del seu director que va perdre un germà que li agradava tocar la guitarra, com un dels nens protagonistes, i que llògicament li deuria marcar aquesta pèrdua.

És art i poesia pura que recrea els nostres sentits i té especial sensibilitat per fer-nos viure el pas de d’infantessa a l’edat adulta, el dolor, les dificultats dels personatges, uns personatges que Terrence Malick, el seu director, els fa fer preguntes, preguntes que molts ens fem al llarg de la vida davant de misteris i que ells les fan a Déu per aconseguir la pau.

Com que el meu blog va de convivència i d’encaixar les peces del trencaclosques he pensat dir-vos un parell de cosetes sobre la família del film de Malick:

Ens situa als anys 50. Uns anys en que l’home mantenia l’ordre familiar i era, també l’únic proveïdor de les necessitats materials bàsiques de la família. La dona era l’encarregada de repartir tendresa. (En aquesta pel·lícula la protagonista, una actriu poc coneguda Jessica Chastain, que il.lustra el “post”, ho fa a dojo i commou de debò).

El que segurament m’estranya a mi que no hi hagi més de diàleg entre els pares, de tal manera que queden molt distanciats i fins i tot arriben a les mans.

No parlàvem d’amor? És que l’amor no es demostra amb obres? Per què ho passen tots tan bé quan el pare està de viatge?

Ja sé que és una pel·lícula i una bona pel·lícula irrepetible. 

 Tot i que reconec que tots plegats estan una mica atribolats, sempre queda al final un bri d’esperança.

Jo també deixo avui el final d’aquesta entrada una mica oberta. Si l’heu vist o la veieu podeu fer algun comentari al bloc d’algun fragment que vulgueu destacar?

 

  

 

 

 

 

Gràcies Dickens, et recordo Jules Verne

 

Charles Dickens (Portsmouth, Anglaterra, 7 de febrero de 1812 – Gads Hill Place, Anglaterra, 9 de juny 1870)

Charles Dickens fou i segueix essent un dels grans mestres de la literatura universal.

Podríem assegurar, també, que la seva obra és un mirall de moltes de les vicissituds que va viure a la seva infantessa i que queda reflectida prou bé a “David Copperfield” o a “Oliver Twist”.

Dickens, com alguns dels seus personatges va patir a la seva infància, va conèixer les presons per tenir el pare carregat de deutes, engarjolat. Va haver de treballar als dotze anys en una fàbrica de betum i va trepitjar els carrers de Londres amb nens bruts, famolencs i maltractats. Tot ens ho fa saber quan descobrim la seva obra.

M’agrada molt de la seva biografia, a nivell familiar, el que expliquen d’ell.  A casa seva tenia el que ell anomenava “el teatre més petit del món” a on recitava als seus nombrosos fills les seves novel·les i transformades com obres teatrals.

Vull destacar la influència que ens ha proporcionat a molts la lectura de les seves joies literàries:

És la seva sensibilitat per la pobresa i pels desvalguts i la denuncia de les deplorables condicions de vida de la classe obrera el missatge que queda en el cap o en el cor de qualsevol adolescent que el llegeixi. O, tot recordant a Scrooge, tenir la possibilitat de comprendre com un egoista avar és capaç de canviar i ser més feliç i fer feliços als que havia menyspreat.

Tampoc podem oblidar-nos de les nombroses pel·lícules i versions que s’han fet d’algunes de les seves obres per veure-les tranquil·lament arraulits amb els nostres fills un d’aquests dies d’hivern al sofà de casa.

I, el 8 de febrer fa 184 anys del naixement de Jules Verne, precursor de la ciència ficció, a ell també agraeixo les bones estones passades però, com que un bicentenari és un bicentanari, em sembla que s’ha de celebrar amb més força.

I avui diem:

 Gràcies, Dickens!

 

 

 

 

Llibres de Dickens en el Museu “Charles Dickens” de Londres