PALOMA ARENÓS

Sóc jove i em mobilitzo

Sóc jove i  em mobilitzo / FOTOS: P. TORDERA / B. MARRÉ Zoom

Generació rere generació del segles XX i XXI els joves han estat els protagonistes de les revolucions, dels canvis. És com si formés part del seu ADN: sóc jove, em mobilitzo i em rebel·lo contra el sistema. Però des que la crisi econòmica ha corcat els fonaments de l'estat del benestar d'aquest país s'han creat dos perfils gairebé oposats d'adolescents i joves: els etiquetats com a ni-ni (ni estudio ni treballo ni m'esforço per fer-hi res) i els implicats en diferents causes socials que volen transformar el món amb les seves accions. En aquest reportatge ens ocuparem dels segons.

Eloi Cortés, de 20 anys, és el secretari general de l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC), que defensa "un model d'educació pública i laica que asseguri la igualtat d'accés dels joves i que compti amb els professionals i els recursos necessaris per garantir-ne la qualitat". Cortés, estudiant de tercer curs de ciència política i gestió pública a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), aposta per un model educatiu que "permeti als estudiants desenvolupar les seves habilitats tant personals com professionals, així com la capacitat crítica, i que treballi per enfortir la societat democràtica". Va entrar a l'AJEC quan era delegat a l'institut i reconeix que el sindicat l'ha ajudat a formar-se d'una manera que no troba a la universitat. "M'implico a fons en la feina i intento transformar el meu entorn immediat, en col·laboració amb els companys", explica. Des del sindicat, amb prop de 700 afiliats, donen eines als alumnes de secundària i de la universitat perquè participin en el consell escolar o en les juntes de la facultat, respectivament, perquè estiguin informats del que es cou a les aules i perquè facin de corretja de transmissió "formant i informant la resta d'estudiants perquè s'impliquin més en el dia a dia". Cortés reconeix, però, que a banda de participar en protestes és "molt difícil que el govern (de Madrid o el català) escolti les propostes perquè als sindicats d'estudiants el poder no els té mai en compte".

Un futur complex

Cortés toca de peus a terra i sap que la seva generació té reptes complexos per afrontar: en matèria d'educació, l'AJEC lluita per eliminar les taxes universitàries i de la formació professional i minimitzar els efectes de les retallades i és contrària al projecte de llei del ministre José Ignacio Wert. Per això ha participat en la vaga general del 14 de novembre i en les manifestacions contra les retallades a l'educació pública de mitjan d'octubre, convocades per l'AJEC i el Sindicat d'Estudiants de Catalunya.

En un país amb un atur juvenil (de 16 a 24 anys) del 49,4%, el futur es presenta magre. "A molts joves se'ns ha posat injustament l'etiqueta de ni-ni quan realment som no-no : no podem treballar ni podem estudiar. Sis de cada deu estudiants han pagat la matrícula un 50% més cara que el curs anterior", apunta Cortés. "Tenim un futur bastant negre, ja que si un jove de 20 anys deixa d'estudiar i no pot treballar perquè no hi ha feina difícilment podrà prosperar i millorar la seva qualitat de vida i, encara menys, emancipar-se. Som una generació, dels 18 als 25 anys, que viurem molt pitjor que la dels nostres pares. És trist i frustrant. Però no per això deixarem de lluitar", assegura el secretari general de l'AJEC.

Col·lectiu de pes?

Els estudiants representen un col·lectiu amb un pes moderat dins de l'electorat català. Segons dades de l'Idescat, entre universitaris i alumnes dels cicles professionals actualment hi ha 220.000 persones a Catalunya. Els politòlegs de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i autors del blog www.elpatidescobert.cat , Marc Guinjuan, Toni Rodon i Marc Sanjaume, subratllen que a les eleccions de demà "els universitaris i estudiants de formació professional s'enfronten a les urnes amb una incertesa enorme sobre el seu present i futurs immediats". Els augments "sense precedents" de taxes de matriculació aplicades pel departament que dirigeix Andreu Mas-Colell, del 67% segons l'Observatori del Sistema Universitari, "han posat més obstacles per accedir als estudis superiors, que ja són els més cars de l'Estat", afirmen.

Pel que fa a la formació professional, enguany ha estat el primer curs en què el departament d'Ensenyament ha introduït una matrícula als mòduls de formació públics (de 900 a 1.000 euros) en un ensenyament que, fins al curs passat, era gratuït.

Arguments de protesta

La periodista i membre del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials a la UPF Esther Vivas (www.esthervivas.com ) té clar que els joves d'avui en dia "són els més colpejats per la crisi, un fet que genera un descontentament i una radicalització, entre cometes, dels que lluiten i reivindiquen els seus drets".

L'activista social apunta a l'elevat índex d'atur juvenil, el desmantellament del sistema públic educatiu, la dificultat d'emancipar-se i d'accedir a un habitatge digne i la desafecció política com els principals entrebancs amb què topen adolescents i joves. Vivas, de 37 anys, és coautora amb Josep Maria Antentas del llibre Planeta indignado (Editorial Sequitur), en què analitzen el fenomen dels indignats vinculats al 15-M. "Tinc clar que el que patim no és una crisi, sinó que som víctimes d'una estafa provocada per l' establishment . El jovent o la meva generació no hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, com se'ns vol fer creure, sinó que hi ha hagut un malbaratament dels diners públics fent aeroports sense avions, AVEs que no arriben enlloc i molts altres exemples d'una gestió nefasta".

Per això, Vivas està totalment convençuda que la mobilització i la protesta del jovent és útil i transformadora, però també anar demà a votar i, sobretot, mantenir una pràctica política quotidiana. "Aquesta pràctica vol dir implicar-se en associacions o sindicats d'estudiants, amb les entitats del barri, amb la sobirania alimentària buscant cooperatives... Hi ha moltes alternatives per fer. Cal reflexionar i veure com podem transformar i millorar el nostre món immediat, començant per la base, i implicar-nos més", proposa.e