T. GILBERT

El joc simbòlic: quan la banyera és un mar

El joc simbòlic
 Quan la banyera és un mar / FOTO: NEXE FUNDACIÓ / LA BALDUFA Zoom

Va passar una tarda a les cinc. Acabaven d'arribar a casa, i la Glòria va pensar a banyar a l'Arnau. Amb les tovalloles preparades, la Glòria va tancar la porta del lavabo, perquè hi hagués més escalfor. Pam!, va fer la porta. I el bany va començar. L'Arnau tenia 2 anys i com que tenia diagnosticada pell atòpica sempre anaven molt ràpids. En un tres i no res estava banyat, assecat i se n'anaven cap a l'habitació a buscar el bolquer i el pijama. Aquell dia no ho van poder fer fins a les vuit del vespre. La porta s'havia quedat travada.

En un primer moment, la Glòria volia forçar el pany, perquè pensava que podria obrir. "Em vaig treure tots els clips dels cabells per anar-ho intentant", diu. Però aviat va desistir. No hi havia res a fer. Bé, de fet hi havia molt per fer. Per a l'Arnau va començar una tarda de joc fantàstic. Per començar, va tornar a entrar a la banyera, i per continuar, la Glòria es va inventar mil i una històries perquè no s'adonés que estaven tancats al bany i no podien sortir-ne.

I comença el joc

La banyera es va convertir en un mar ple d'onades d'escuma. Els taps dels pots de xampú solcaven les aigües del mar banyera, convertits en vaixells, mentre els perseguien petits animalons de colors. Quan tots van arribar al prestatge, els ninos es van vestir de festa major per ballar. El ball de bastons, els cercolets anaven passant per la banyera amb música taral·lejada de la mare.

Entre joc i joc, la Glòria intentava cridar els veïns a través de l'ull de bou de respiració del lavabo. Fins a quarts de set no va trobar ningú que la sentís. Necessitava que un veí la sentís perquè avisés la veïna del primer, que tenia el contacte del seu pare. Ara bé, la Glòria no cridava angoixada, perquè no volia fer notar a l'Arnau la seva desesperació. "Hola, ¿algú ens sent a l'Arnau i a mi?", deia la Glòria amb un to de veu més aviat divertit.

Finalment ho va aconseguir. Uns veïns la van sentir i van anar a avisar la veïna del primer, que, al seu torn, va trucar al pare de la Glòria. El pare es va presentar a la casa. Va intentar obrir la porta, però tampoc no va poder, de manera que va haver de cridar un serraller.

A les vuit, el serraller va aconseguir destravar el pany de la porta, i en van sortir l'Arnau, contentíssim per tots els jocs que s'havien inventat durant aquella tarda diferent que havia passat a la banyera, i la Glòria, que se'n va anar corrent al balcó per poder respirar una mica i descarregar l'angoixa. "Quan el meu marit va arribar de la feina, es va trobar els veïns, el meu pare i el serraller a casa", recorda la Glòria. Una tarda de joc simbòlic per a l'un, de desesperació per a l'altra.

Imaginació al poder

Justament, la psicòloga clínica infantil del servei de psiquiatria i psicologia clínica de l'Hospital Clínic de Barcelona, Sara Lera, explica que el joc simbòlic "és el joc imaginatiu en el qual hi ha personatges que cobren vida, actuen, interactuen". Encara més. "El joc simbòlic no és la còpia o imitació de conductes que les criatures presencien de la vida quotidiana". Va més enllà, perquè els nens tenen la idea simbòlica al cap del que volen representar i manipulen l'objecte per donar-li aquella vida. És el que feia l'Arnau amb els taps dels sabons convertits en vaixells que solcaven el mar de la banyera.

El joc simbòlic aporta "la generalització, la creativitat, la transició de les conductes animades i emocionals a situacions i contextos nous", continua explicant la doctora en psicologia Sara Lera. Ja no imiten, sinó que, a més, inventen i apliquen recursos a situacions noves. "És la culminació del desenvolupament intel·lectual de la primera infància, que va paral·lela a l'aparició de la parla".

Reproduir conductes

Ara bé, no totes les criatures el desenvolupen. "Els desafectes emocionals tenen una traducció gairebé simultània en la complexitat simbòlica dels jocs", diu Belén Albizu, pedagoga i terapeuta familiar. La causa principal és que "són infants que han sigut desatesos, que no han tingut l'estímul multisensorial d'un cuidador". I és una llàstima, perquè el joc simbòlic és "reparador", perquè "és una eina per resoldre conflictes interns o conflictes socials que no s'han solucionat en situacions relacionals".

Per això, als centres d'acollida, continua explicant la Belén, s'esforcen perquè les criatures el posin en funcionament, perquè els jocs acaben bé, perquè són esperançadors i donen seguretat. I sobretot perquè el joc simbòlic és la porta d'entrada del desenvolupament intel·lectual i del llenguatge.

Encara més. La Laia castiga els seus ninos en un racó de l'habitació. Els asseu de manera que l'esquena els toqui la paret. Després es dirigeix cap a ells i els sermoneja. Un per un. "Per què has mossegat el Pol?", "Per què has llançat el plat?", "Molt malament, us heu portat molt malament". Són les frases que els diu un per un. Sembla la seva mestra.

I és que la Laia està reproduint el que viu a la seva llar d'infants. En aquest sentit, la coordinadora del màster intercontinental de joc de la Universitat de Barcelona, Antònia Ramon, assegura que la Laia fa servir el joc simbòlic per expressar els seus sentiments. "N'hi ha que també obliguen a menjar sopa els seus ninos. Ho estan fent perquè potser ells també viuen aquesta situació amb els seus pares". Per això es diu que el joc simbòlic és reparador, perquè jugant-hi poden expressar els moments d'angoixa que han viscut. I no és exagerat dir "que una criatura que hagi viscut maltractaments pegui els ninos", diu la pedagoga Antònia Ramon.

Per tot plegat, el joc simbòlic també és important a l'aula i molt habitual a les escoles bressol. Els nens, quan juguen, s'expressen tal com són, van adquirint determinades habilitats personals, desenvolupen la seva capacitat de relació amb els altres i donen sentit al que aprenen del seu entorn. El joc els produeix plaer i satisfacció i això permet que s'impliquin de manera espontània en aquestes situacions, generant actituds i accions sense que existeixi pressió d'un adult. Amb el joc posen en pràctica les seves experiències i avancen en el procés d'autonomia. Tot plegat genera un recorregut que facilita el seu procés d'aprenentatge social. En conclusió, el joc simbòlic de les criatures parla dels seus aprenentatges.