CATERINA BENNÀSAR
Palma

Jo ja ho puc fer tot sol!

Els nins han d’anar adquirint a poc a poc responsabilitats per tal de desenvolupar l’autoestima i prendre consciència de les seves accions

No conec cap pare o mare que no tengui com a desig per al seu fill o filla que creixi i que es converteixi en una persona independent i autònoma amb totes les habilitats necessàries per prendre les seves decisions i valer-se per si mateix amb èxit. El que no sempre es té en compte és que l’autosuficiència comporta tenir responsabilitats i que no s’adquireixen de sobte amb l’adultesa.

Les responsabilitats s’adquireixen a poc a poc i de manera gradual. És necessari que els infants vagin adquirint responsabilitats des de ben petitons per tal de desenvolupar la seva autonomia i que vagin agafant consciència que són responsables directes de les seves accions i de les seves decisions. Inevitablement, un infant que desconeix el pes de la responsabilitat no serà mai autònom i, al contrari, un infant que des de petit va assumint responsabilitats desenvoluparà la seva autonomia, guanyarà autoestima, confiarà més en si mateix i tendrà moltes més opcions de convertir-se en un adult responsable i feliç.

EL PAPER DE LA FAMÍLIA

Perquè un infant aprengui a desenvolupar-se en la vida és tan important que rebi l’ajuda necessària com que deixi de rebre aquesta ajuda quan arribi el moment. Només quan aprenem a fer una cosa sense ajuda consolidam realment allò que hem après. És per això que, com a pares o educadors, hem de fer l’esforç perquè els petits assumeixin les seves responsabilitats i facin les coses per ells mateixos. És cert que a vegades ens seria més fàcil donar les coses fetes, però, si no som capaços de fer una passa enrere i deixar de ser imprescindibles, els petits mai es podran valer per ells mateixos. I mai és massa prest per començar aquest procés de capacitació.

De la mateixa manera que la família té un paper fonamental en la capacitació d’un infant, l’espai de la llar és el lloc central per aprendre a ser responsables. A través de la participació en les tasques domèstiques i les rutines de cada dia un infant aprèn a responsabilitzar-se de les coses que l’impliquen. I, si volem que aprengui el valor real de tot allò que ha de fer, és important ajudar-lo a créixer amb motivacions intrínseques a aquestes obligacions, i això vol dir que hem de minimitzar l’ús de premis i descartar per complet els càstigs. Així s’interioritzen millor els hàbits i s’aprèn el sentit de la responsabilitat.

Tot això a moltes cases no es compleix per dues raons molt senzilles: les presses i la por de l’error, dos dels majors enemics de l’aprenentatge. Córrer per arribar a l’escola, al bàsquet o a les classes de repàs fa que, a corre-cuita, posem la roba als infants i els fermem les sabates, “que, si no, no hi arribarem”. O, igual de perjudicial, no permetre que el nin aprengui pensant coses com “no, jo ja li rentaré el cap que si no hi ha aigua i sabó pertot i no estic ara per fer net”. Per altra banda, no permetre que el nin cometi errors avançant-nos per tal que ell no falli no l’ajudarà gens ni mica a aprendre.

NI PROTEGIR NI EXIGIR MOLT

Sobreprotegir un infant ajudant-lo en tot perquè “és massa petit i no en sap” i fer habitualment coses que ell ja és capaç de fer dóna un mal missatge al nin: el missatge que no es confia en les seves habilitats. A la vegada que sobreexigir, esperant coses per a les quals encara no estan preparats, és igual de perjudicial. Ambdues són actituds que frenen dramàticament les possibilitats d’un infant per créixer. Cada edat té les seves responsabilitats i normalment podrem seguir la màxima de “com més edat més autonomia i més responsabilitat”, encara que també hem de conèixer les capacitats del nin i adequar-hi les nostres demandes.

CONSELLS

Consells per ajudar el fill a ser més autònom:

- Identifica les tasques que pot fer tot sol. Pots fer una llista i que el teu fill t’ajudi, segur que així tendrà més ganes de superar-se! Si et vols fer una idea d’allò que ja podria fer segons l’edat, cercau a internet “la piràmide de les tasques domèstiques”.

- Prioritza objectius. No saturis el nin amb massa coses noves a la vegada, pot requerir un sobreesforç i a la llarga ser frustrant.

- Cerca el temps. Si ell o ella necessita 10 minuts per pentinar-se, comença el dia 10 minuts abans o practica un horabaixa amb més calma. Segur que sense presses ni estrès li sortirà molt millor.

- Atén les circumstàncies. Si està cansat o de mal humor, no és el millor moment per a noves responsabilitats.

- Negocia l’ajuda. Si no se sap posar la camisa, no val posar-la-hi, prova amb estratègies com “tu et passes les mànigues i jo t’ajud amb els botons”.

- Oblida’t de la perfecció. És clar que nosaltres ho faríem millor, però, quan ensenyam un infant o jove a ser més responsable, el nostre objectiu és que vulgui ajudar-nos i cuidar-se i que cada vegada ho faci millor.

- Elogia tots els esforços. Això és molt important.