TRINITAT GILBERT

El meu institut sembla l’ONU

En els últims 10 anys ha arribat un nombre important de joves d’altres països que els instituts han integrat. Però l’informe PISA indica que els alumnes nouvinguts treuen més mals resultats i just aquest és un dels reptes del nou curs escolar 

“El repte educatiu és aconseguir que els joves nouvinguts tinguin un millor rendiment escolar i més graduació i continuïtat en els estudis”, afirma Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill. Els nouvinguts tenen alguns desavantatges educatius, “perquè el nivell d’instrucció de moltes famílies sovint no pot compensar les dificultats i, a més, sovint la quantitat i qualitat de temps lliure i activitats extraesclars de caliu educatiu són menys riques”.

Malgrat això, “en les enquestes, els joves nouvinguts asseguren que volen aconseguir un nivell educatiu equivalent als autòctons que creuen que arribaran a la universitat”, diu Palacín. Les expectatives les tenen, però després la realitat fa un altre camí. Per què? El director de la Fundació Jaume Bofill apunta algunes hipòtesis. A les escoles i als instituts on es concentren una gran quantitat d’alumnes nouvinguts d’altres països, “s’entra en una dinàmica en què s’abaixa el nivell d’expectatives que els professors tenen respecte als alumnes”. D’aquí que l’informe PISA indiqués que als centres amb més d’un 30% d’alumnes nouvinguts els resultats d’aquests alumnes empitjoren i, en canvi, els dels autòctons es mantenen. Dit amb altres paraules, “als nouvinguts en centres segregats els oferim un entorn educatiu més pobre en models i oportunitats d’èxit, que, a última hora, no és representatiu de la nostra societat ni del barri on viuen”.

Certament “l’equilibri en l’escolarització dels joves nouvinguts és bàsic perquè les dades ens ho estan revelant”, diu Palacín. Per aconseguir l’escolarització equilibrada, i no concentrada, hi ha dificultats com els conceptes de tria d’escola per proximitat amb la llar o també el fet que els alumnes que arriben a mig curs, que són molt habituals, acaben matriculant-se a les escoles on més immigrants hi ha, “perquè justament són les escoles que tenen places”. De manera que la dificultat per a l’escola és integrar els joves nouvinguts que arriben a mig curs.

Respostes

Contra les dificultats, projectes que consisteixen a fer més atractives les escoles i els instituts en què més nouvinguts hi ha, perquè les famílies autòctones els triïn. “La manera de fer-les més atractives pot ser dotar-les de més recursos, que destaquin pel nivell d’innovació, noves tecnologies o tercera llengua, per exemple”, continua explicant Palacín. Un exemple d’això són les escoles Magnet.

L’altra mesura “és el decret promogut per Ensenyament que permet que els directors de les escoles amb aquestes característiques puguin triar al 100% els professors”. El perfil ha de ser molt motivacional, han d’estar molt preparats, i la realitat és que darrere de cada escola amb molts alumnes immigrants “hi ha autèntics herois”. L’escola La Sínia, de Vic, n’és un bon exemple.

I encara una resposta més, que passa per una metodologia personalitzada i els grups flexibles. “Dins de la mateixa aula, els alumnes es divideixen segons la motivació, els interessos, i no tant pel nivell que tinguin en la matèria”. És una proposta de treball diferent de les aules d’acollida, que van ser una solució d’emergència.

Un perfil ben diferent

A Castelldefels, la British School of Barcelona té un 40% dels alumnes inscrits de més de 40 nacionalitats diferents. El 60% restant són infants i joves nascuts a l’Estat. “L’ambient multicultural sempre crea riquesa cultural”, afirma el director, Josep Lluís González. Molts dels alumnes catalans acabaran estudiant a l’estranger i, per contra, molts dels alumnes que arriben a casa nostra provinents d’altres països acaben en universitats catalanes. “Puc afirmar que l’èxit escolar tant d’un tipus d’alumnes com dels altres és del 100%”, diu González.

L’idioma que tots comparteixen, l’anglès, facilita que s’estrenyin llaços d’amistat més ràpidament, assegura el director. “Els nostres alumnes tenen amplitud de mires, perquè creixen sentint des de petits els noms dels països d’on provenen els seus companys. En certa manera, podem dir que formem ciutadans globals”.

Com es poden planificar  les places escolars?

Segons l’estudi ‘Municipis contra la segregació escolar’, dirigit per Xavier Bornal i publicat per la Fundació Jaume Bofill

1. Establir criteris de planificació a curt i llarg termini, a partir de tendències demogràfiques i de les característiques socioeconòmiques de la població que s’ha d’escolaritzar.

2. Planificar nous centres escolars tenint en compte la segregació urbana del municipi i el tipus de demanda potencial que s’ha de cobrir. Decidir la situació dels centres a partir de previsions d’escolarització equilibrada.

3. Decidir l’obertura de grups o línies en funció de l’escolarització equilibrada. En principi, un criteri que es pot seguir pot ser el següent:

• Obertura d’un nou grup o línia en un centre segregat si la demanda potencial és de grups socials benestants o si ja es disposa d’altres mecanismes d’escolarització equilibrada.

• Obertura d’un nou grup o línia en un centre no segregat si la demanda potencial és majoritàriament de població amb risc educatiu i si el municipi no disposa de mecanismes visibles d’escolarització equilibrada.

Reforç d’estiu

El Casal dels Infants per a l’Acció Social als Barris (conegut com el Casal del Raval) ha fet reforç escolar a 200 joves que acaben d’arribar a Catalunya o que, malgrat que ja hi porten un temps, encara tenen dificultats amb l’idioma o amb les matèries curriculars. “Ho hem pogut fer gràcies a una xarxa de voluntaris que tenim pels barris amb més immigració de diferents països”, explica Agnès Pàmies, directora tècnica del Casal.

Les classes de reforç han atès 800 joves en total a l’estiu. “Quan acaben d’arribar estan desorientats, i nosaltres els expliquem com funciona la societat catalana”. Els fan saber especialment que “l’educació és un factor clau perquè puguin construir el seu projecte de vida”.