TRINITAT GILBERT

A l’escola, trio el que menjo

Si les criatures tenen un paper actiu als menjadors escolars a l’hora de servir-se els plats i de decidir què mengen, acaben tastant més aliments i aprenen també a conviure amb els companys. És el model de menjador educatiu que una trentena d’escoles ja han posat en pràctica

Al projecte 'Servim-nos com a casa', els nens i nenes se serveixen ells mateixos / 7 I TRIA Zoom

L’Agència de Salut Pública de Catalunya va suggerir a les escoles, el febrer del 2016, que no obliguessin les criatures a acabar-se els plats. La proposta, recollida sota el nom 'Acompanyar els àpats dels infants', deia literalment: “No és adequat, des del punt de vista nutricional, forçar els infants a menjar per sobre de la seva sensació de gana, sobretot tenint en compte que en la societat de l’abundància en què vivim un dels principals problemes de salut pública és l’obesitat”.

L’empresa 7 i Tria, que gestiona menjadors escolars, va estudiar les propostes i va decidir impulsar un nou model de menjador escolar, que van posar en pràctica com a prova pilot el curs 2015-2106 mateix i que avui han estès a un total de trenta-dos menjadors. En el nou format l’alumne tria el que menja, a més de parar i desparar la taula.

“És un model actiu, en què els alumnes són els protagonistes de l’activitat”, explica Albert Lacruz, pedagog i gerent de l’empresa Útil, que ha assessorat pedagògicament el projecte de menjadors de 7 i Tria. “Quan l’alumne pren decisions és quan n’aprèn”, comenta Lacruz. Per descomptat, les decisions són dins d’una llista de màxims i mínims: no pot voler menjar deu croquetes i cap fulla d’enciam, per posar un exemple, perquè hi ha uns límits de cadascun dels aliments, però sí que és cert que pot triar què vol tastar i què no. “El resultat és que els alumnes acaben animant-se els uns als altres, i acaben menjant aliments nous”, sosté Francesc Canals, gerent de 7 i Tria.

“Quan l’alumne pren decisions és quan n’aprèn”

Albert Lacruz - Pedagog

Asseguts en taules rodones, amb companys amb qui ells han volgut asseure’s, posen els aliments al mig i cada dia decideixen si un serveix als altres o si, en canvi, cadascú tria el que vol. “El menjador, doncs, es converteix en un lloc on es conviu amb la resta, on es conversa i on hi ha intercanvi d’opinions”, sosté el pedagog Lacruz. La forma de la taula, rodona, “afavoreix l’intercanvi d’opinions”. I tot plegat supervisat sempre per monitors de menjador, “que ara tenen més temps per dedicar-se a les criatures, quan, amb el model anterior, tenien més feina portant i servint plats”, comenta Canals.

MENJADORS ACTIUS

De fet, en pedagogia hi ha una màxima que sosté que en el moment que un infant aprèn un coneixement, com per exemple a cordar-se els botons, no cal ajudar-lo més, per no entorpir el procés d’autonomia. Aquesta idea és la que sustenta els menjadors escolars actius, considerats com a espais educatius, en els quals s’ha aconseguit que no hi hagi “crits ni molt de soroll, com acostumava a passar als menjadors amb el sistema anterior”, diu Canals. La idea és que els alumnes parlin i col·laborin els uns amb els altres. “La nova educació vol posar la criatura al centre, i al menjador també cal tenir-l’hi per fomentar els hàbits i l’autonomia”, comenta Canals. El resultat és engrescador, perquè “amb tres o quatre anys, els infants demostren que són capaços de sortir-se’n”, continua. “Els resultats són molt bons, i no hi ha hagut cap escola que ens hagi demanat tornar enrere”. També han notat que els alumnes han acabat animant-se a tastar aliments, empesos per la força del grup amb què s’asseien.

“La nova educació vol posar la criatura al centre, i al menjador també cal tenir-l’hi per fomentar els hàbits i l’autonomia”

Francesc Canals - gerent de 7iTria

Amb tot, l’Agència de Salut Pública de Catalunya recordava que no hi ha cap tècnica que funcioni a l’hora de convèncer una criatura que mengi un aliment que no vol: “Múltiples estudis també indiquen que insistir als infants o obligar-los, de maneres més o menys directes, perquè mengin un determinat aliment (i a menjar per sobre de la seva sensació de gana) és contraproduent, i no condueix a una bona acceptació d’aquell aliment”.