Infància 27/10/2016

Ser nena no ha estat mai fàcil

Una exposició busca donar visibilitat a la realitat de les nenes en diferents èpoques històriques i des de molts punts de vista

A.f.
4 min
Ser una nena no ha estat mai fàcil

Al llarg de la història, els infants en general, i les nenes en particular, s'han caracteritzat per la invisibilitat i, fins i tot, pel menyspreu intel·lectual de què han estat objecte. «Si les dones han estat discriminades, les nenes ho han estat doblement: per ser petites i per viure en un cos femení». Aquestes són les primeres paraules que llegeix el visitant de l'exposició 'Per ser nena', organitzada per Tàcita Muta (Grup d'Estudis de Dones i Gènere a l'Antiguitat). La mostra es podrà veure fins al 14 de novembre al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, al campus del Raval de la Universitat de Barcelona, de dilluns a divendres, de 8.30 a 20.30 h, i els caps de setmana i festius, de 9.30 a 20.30 h.

Des de l'antiguitat grecoromana, les nenes no eren considerades agents socials: l'únic que se n'esperava era un projecte de vida adequat als rols de gènere que havien de complir en l'edat adulta. «L'objectiu de la mostra, que posa en relleu les recerques desenvolupades a la Universitat de Barcelona en aquest àmbit, és donar visibilitat a la realitat de les nenes en diferents èpoques històriques i des de molts punts de vista», expliquen les comissàries de l'exposició, Cristina Yúfera, de Tàcita Muta, i Georgina Rabassó, del Seminari Filosofia i Gènere.

'Per ser nena' s'estructura a partir del cicle vital: embaràs, naixement, nenes petites, nenes grans i adolescents, i analitza aspectes com ara l'educació, el treball o la sexualitat i la violència en les nenes. Consta de 13 panells que recullen testimonis de totes les èpoques. Alguns, tot i ser molt antics, ens resulten encara familiars: «Si una dona porta al ventre un mascle, té bon color; si porta una femella, mal color» (Corpus hipocràtic, 'Aforismes', Grècia, s. V-IV aC); «Criar una filla és com regar el jardí d'un veí» (proverbi hindú), o «Com que Eva, sense por, decididament i sense vergonya, en prendre el fruit prohibit [...] va procurar per a ella i per a totes les dones dolors i afanys, li va ser imposat com a pena que infantés els seus fills amb dolor. Així també, que quan neixi una nena tota la casa estigui trista i plori [...], de manera que la dona que pareix una filla dobla el dolor i la pensa que la pareix un mascle» ('Lo llibre de les dones', XI, c. 1396).

«Als segles XIX i XX, les nenes de les classes populars tenien cura de les germanes i els germans petits i de la gent gran, anaven a comprar, cuinaven, rentaven la roba, portaven el menjar als homes de la família, a la fàbrica o al camp, anaven a buscar llenya, herbes remeieres i fruits al bosc», es pot llegir en un dels panells. I tota aquesta feina era tan sols una segona jornada laboral de nenes que, com Caterina Gusí Espuña, duien a terme també una activitat remunerada, des dels 7 anys. «Malauradament, aquesta situació es repeteix avui en dia, en més o menys mesura, en alguns punts del planeta», afirma Rabassó.

Per això, la mostra també destaca realitats actuals que sovint s'amaguen o s'ignoren, com ara que les nenes yazidites, moltes d'elles menors de 14 i 15 anys, són segrestades pels terroristes de l'Estat Islàmic i violades, venudes o regalades a homes molt més grans, o fins i tot torturades; o que una de cada quatre noies adolescents és víctima d'assetjament psicològic del seu xicot (accentuat i nodrit, en molts casos, pel mite de l'amor romàntic i les xarxes socials).

Els darrers panells mostren exemples de superació, com el cas de la Malala, nascuda el 1997 al Pakistan, que fa anys que lluita incansablement pel dret de les nenes a accedir a l'educació, i que, malgrat haver estat víctima d'un atac que gairebé li va costar la vida, continua reivindicant el dret de les nenes d'anar a l'escola.

L'exposició s'acompanya, a més, d'una selecció de llibres relacionats amb la infància i les nenes al llarg de la història, extret de l'ampli fons en dones i gènere que hi ha al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història. Està previst que la mostra sigui itinerant, i que a partir de mitjan novembre es pugui visitar a centres cívics, biblioteques, escoles i museus municipals.

Precedents de l'exposició

L'exposició forma part d'un projecte multidisciplinari sobre les nenes, iniciat el 2014, que reuneix diferents grups d'estudis i de recerca de la Universitat de Barcelona: Tàcita Muta (Grup d'Estudis de Dones i Gènere a l'Antiguitat); Seminari de Filosofia i Gènere; Seminari Interdisciplinari Dones i Societat (SIMS); Grup de Recerca Consolidat d'Història Medieval. Fonts i Estudis; Grup de Recerca Consolidat Creació i Pensament de les Dones, i Centre Dona i Literatura.

«Des de Tàcita Muta hem treballat sempre per fomentar, dur a terme i difondre el coneixement i la recerca sobre les dones i les relacions de gènere en el món antic, per reflexionar sobre la realitat de la nostra societat a partir de les investigacions fetes sobre les societats antigues», destaca Yúfera. Fruit del treball conjunt, a finals del 2014 es va organitzar el col·loqui internacional «La infància en femení: les nenes. Imatges i figures de la filiació», que va tenir lloc a la Facultat de Geografia i Història amb un èxit d'assistència i participació rotund.

stats