A.F.

Tenir una mascota els fa desenvolupar la intel·ligència emocional

Tenir una mascota a casa ajuda la canalla a empatizar, relacionar-se, comprendre el seu entorn social i relaxar-se

Les mascotes desenvolupen intel·ligències en canalla de 0 a 7 anys / GETTY Zoom

Com passa amb les persones que ens acompanyen, les mascotes poden arribar a cobrir les necessitats socials d'una persona, sobretot en el cas de les persones grans i els infants. Als nens, els animals els ajuden a potenciar aquelles capacitats que augmenten la seva intel·ligència emocional, com són la compassió, la comprensió de la mort o l'autoestima.

Segons els responsables de l'empresa Petclic, experts en animals de companyia, la canalla d'entre 0 i 7 anys desenvolupan diferents intel·ligències quan conviuen amb les seves mascotes. I és que deixant de banda la companyia que tant un gos com un gat o un conill poden fer a l'infant, les mascotes marquen una rutina, obliguen a tenir una responsabilitat amb elles i ajuden als més petits a relacionar-se quan estan passant per un mal moment, els costa obrir-se als altres o quan pensen que els grans no els entenen.

Aquestes situacions fan que la intel·ligència emocional es desenvolupi de diverses maneres. Quan un nen ha de cuidar i alimentar la seva mascota, el sentiment de compassió apareix en aquest vincle, i fa que el petit entengui la relació de dependència que es produeix entre la seva mascota i ell, un sentiment que associarà en el seu entorn social pel mecanisme de repetició, memòria i enteniment. Segons dades recollides per Petclic, els nens d'entre 3 i 6 anys amb mascotes empatitzen més amb altres éssers humans i animals que els que no en tenen. 


"El sentiment d'autorrealització també hi és present quan el pare o la mare els encomana una tasca a fer en relació a la seva mascota, com donar-li una llaminadura, omplir-li l'abeurador o treure'l a passejar", explica Ferran Abelló, CEO de Petclic. En aquest punt, l'infant se sent realitzat i es reforça la seva autoestima

Un altre dels factors clau en el desenvolupament de la intel·ligència dels petits és la comprensió del cicle de la vida i, amb això, de la mort. Entendre aquest procediment és menys complicat per als petits quan hi ha un animal a casa, i més fàcil d'explicar per als pares. "La manera com se li expliqui al fill la pèrdua de la mascota condicionarà la manera de comprendre la mort en el futur", afirma Abelló.

A banda, les mascotes també juguen un paper fonamental en el desenvolupament cognitiu i en les situacions d'estrès. Per exemple, quan els nens juguen amb els seus animals, els parlen o fins i tot els llegeixen, la capacitat verbal va en augment ja que la mascota actua com a receptor davant ordres, consells o històries que els mateixos nens s'inventen. En aquest sentit, les mascotes també els ajuden a relaxar-se i a combatre l'estrès que els puguin produir situacions negatives a què s'han d'enfrontar: no poder sortir al parc, no poder jugar amb una joguina en un moment determinat o no poder veure la tele quan vulguin. En aquests casos, els animals disminueixen la tensió del moment, els calmen i els escolten quan estan enfadats, sense jutjar-los ni castigar-los.