És que m’esgota!

“Uf”, va dir ella (la mare), o ell (el pare). O tots dos van esbufegar alhora, potser: tant se val. No puc més: estic fet pols. Exhaust. Trinxat. Baldat. Això cansa. Estressa. Desgasta. Erosiona. Destrossa. Esgota. Fatiga. Exigeix una certa forma física. Criar és, de vegades, un esport: exigeix força, esforç. Demana més energia que mai -sobretot, si el bebè és mogut-, però, justament, quan es descansa menys i pitjor que mai. Exercir de progenitor tensiona -esprem- el cos: dur en braços o transportar dins la motxilla el nen, empaitar-lo quan comença a caminar, etc., demana pares forts; a mesura que el nadó es va fent nen, l’exercici canvia, però no en minva pas la intensitat. En famílies amb dos progenitors, un i l’altre es poden alternar, però cada vegada ens reproduïm de més grans, i l’edat ja es nota, vulguis o no. Com hem d’alimentar-nos, suplementar-nos (o no), exercitar-nos i posar-nos?

Escoltem experts com Pilar Benítez, autora de Mujeres agotadas y cómo dejar de serlo (Grijalbo) i autora del mètode ¡Siéntete radiante! , que els lectors fidels del Criatures vau descobrir el 2015 en un Així fa de mare de Francesc Orteu; ara hi assenyala, de nou, l’origen de tots els mals d’unes mares que mai no havien estat tan esgotades com ara: “Atendre els nostres nadons, nens i família en general requereix dedicació, temps i energia, i, per tant, és cansat. Però els éssers humans es regeneren amb el que mengen, el que beuen, l’aire que respiren, el son i, en general, uns hàbits saludables. Quan aquests recursos que ens fan recuperar del desgast es descuiden o falten, comencen els problemes”.

Ai! I els pares igualitaris, que no es cansen, ells? “El que comentem pot ser per a pares i mares, tot i que el desgast biològic que produeixen l’embaràs, el part i la lactància només afecta les mares!” En efecte.

La solució, per a Benítez, és allò tan bonic de tornar als orígens -a la natura-: “En general, l’entorn de les ciutats cada vegada permet menys regeneració dels seus habitants, i estem cada vegada més desconnectats del que és naturalment adequat. Oi que quan sortim a la natura ens sentim millor en molts aspectes?” Doncs això. I l’alimentació: “Menjar a base d’aliments processats, refinats, rics en sucres, additius químics, greixos saturats, no ajudarà el nostre cos a regenerar el cansament, sinó tot el contrari. Si intentem nodrir-nos amb aliments naturals rics en nutrients, ens sentirem més vitals. Màgia? No, sentit comú”.

Deixar d’estar esgotats és possible; sí, es pot: “Uns hàbits saludables ens ajuden a tenir més vitalitat, més energia, però també ens ajuden a tenir més equilibri mental i emocional. I, estant més centrats, podem prioritzar molt millor el que realment és important”.

DE LA TEORIA A LA PRÀCTICA

Per on comencem, però, Pilar? “Escollint aliments naturals, de l’estació, del lloc: cereals integrals, llegums, verdures, fruita seca, fruites, llavors, bons olis...” La teoria sembla fàcil: malgrat la pressió, sentir-se radiant arran d’una “forma de viure”. L’autora se n’ha sortit, però, amb cinc fills, admet haver-se saturat alguna vegada: “I tant!” Malgrat les crisis puntuals, es pot acceptar i gaudir, diu, un cert ocàs de la individualitat: “La vida l’entenc com un recorregut en el qual es van succeint diferents fases. Tot té el seu moment i, alhora, sentit en cada moment. Quan arriba la maternitat o paternitat, deixes de ser la dona o l’home independent per passar a ser responsable del teu fill. Tot canvia, i anar-se adaptant als nous recorreguts amb la intenció de fer-ho tan bé com es pugui és la gràcia de viure”.

En el benestar, l’equilibri i la priorització, els pares hi trobarem, conclou, la clau per conciliar.

UNA BONA FORMA FÍSICA

Criar genera cansament, però, també, plaer... i, segons com, una mica de dolor! Agafar la criatura o dur-la en braços o en una motxilla pot ajudar-vos a exercitar els músculs (els bíceps, per exemple!), si bé pot, també, causar-vos mal d’esquena: lumbàlgia, sobrecàrregues, contractures... “La salut muscular d’una persona difícilment es veurà perjudicada pel fet de transportar un nadó o un nen a pes, sempre que es facin les coses de manera raonable”, valora Manel Domingo, degà del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, però al mateix temps ho matisa: “El més aconsellable és portar el nadó tan a prop com puguem del nostre cos, tot evitant mantenir-lo excessivament separat de nosaltres. El que tampoc és aconsellable és que sempre carreguem el nen sobre una extremitat: s’ha d’anar compensant. En tot cas, si ho fem malament, les lesions més habituals serien contractures musculars o tendinopaties”.

Domingo assegura que transportar un nen que cada cop pesa més “no necessàriament” perjudica el benestar muscular del progenitor: “Si ho fem bé -insisteix-, no tenim per què tenir cap lesió. Una altra cosa és que ho fem malament o que ja portem una vida faltada d’activitat física i excessivament sedentària, cosa que ens pot comportar exactament els mateixos problemes que tindríem en carregar una ampolla de cinc litres d’aigua o un pes qualsevol. La càrrega del nen per si mateixa no és la gènesi del problema”. Un problema que, en la mare lactant, pot ser específic: “Hem de ser conscients de la postura que adoptem a l’hora de donar el pit”.

El que s’aconsella és “seure d’una manera còmoda, amb l’esquena ben dreta al respatller, i utilitzar coixins de lactància per recolzar-se i que evitin que els braços carreguin tots sols el pes del nadó”. Amb compte, doncs, el problema desapareix.

EN RESUM

Recapitulem: una paternitat sense esgotament es pot assolir amb hàbits, postura... i, com apuntava Pilar Benítez, una dieta equilibrada, amb nutrients de qualitat i fruita i verdura. “Amb els fills les necessitats nutricionals són, bàsicament, les mateixes”, apunta la dietista-nutricionista Laura Torras, professora associada de la Universitat de Barcelona (UB), i ho justifica: “Tot i que, pel fet d’anar més cansats, ens pot semblar que cremem més energia, en realitat, tenim menys temps per a nosaltres”.

I una pregunta habitual entre molts pares i mares esgotats, especialment en determinades èpoques de l’any. Prenem suplements? Demanem la resposta a la dietista-nutricionista Laura Torras: “Haurien de reservar-se per a quan realment són necessaris i hi ha deficiències nutricionals que poden afectar la nostra salut”. Així, per a les mares gestants, recomana àcid fòlic sempre, i ferro i calci quan calguin. “Per a mares que donen el pit també recomanaria algun suplement per a la lactància, ja que és molt fàcil que hi hagi deficiències en l’alimentació en aquesta etapa, en què no es té tot el temps que voldríem per cuinar com cal i planificar una dieta equilibrada”.

Ells poden contrarestar-ho: “Ho aprofito per animar tots els pares parelles de mares lactants a cuinar menjar saludable per alimentar-les a elles mentre elles alimenten el nadó”. I, quan el nen ja menja de tot, tot torna a lloc: “Els pares comencen a menjar millor que abans, ja que han de cuinar menjar per al seu fill”. I l’angelet es mereix el millor. I els pares se’n beneficien. El cercle es completa.