Les cadiretes de cotxe, imprescindibles
Quan viatgen en cotxe, els infants han d’ocupar el seu sistema de retenció infantil, que ha d’estar perfectament instal·lat i s’ha d’adequar a la seva mida
La llista d’estris que farem servir durant els primers anys de vida dels nostres fills és infinita, però si n’hi ha un que, si ens hi mirem bé en l’elecció, amortitzarem durant força anys és la cadireta del cotxe o sistema de retenció infantil (SRI). A l’hora de triar-la els criteris de seguretat solen ser els que s’acaben imposant, fet que no és estrany tenint en compte que en cas d’accident l’ús de sistemes de retenció infantil redueix en un 75% les morts i en un 90% les lesions.
Després de la seguretat, trobem criteris com la facilitat d’ús i l’ergonomia, la presència de substàncies nocives i l’acabat. Així ho posa de manifest l’estudi comparatiu que publica anualment la Fundació RACC, que basa els seus tests en cadiretes homologades i, per tant, aptes per a la venda. Així, mentre que la seguretat inclou una avaluació de les lesions en cas de xoc frontal i lateral, la nota en facilitat d’ús és molt útil, ja que és allò amb què pares i mares es trobaran en el dia a dia quan hagin de cordar els seus fills. “Un aspecte que valorem des de fa pocs anys però que volem promoure és el de la presència de substàncies nocives per a l’infant, com per exemple els ftalats en els teixits de la cadireta”, afirma Lluís Puerto, mànager del departament tècnic de la Fundació RACC.
NORMATIVA I-SIZE
Des de finals del 2013 hi ha en vigor la nova normativa i-Size d’homologació de sistemes de retenció infantil, un reglament que responia al requisit que les cadiretes s’ajustessin millor a les característiques físiques de l’infant i s’acoblessin amb més precisió al seient del vehicle. L’i-Size va comportar la substitució de la classificació vigent fins aleshores per grups de pes per un interval d’alçada i la introducció del xoc lateral com a prova obligatòria per obtenir l’homologació. La normativa també promovia la universalitat en l’acoblament de les cadiretes al vehicle, així com un sistema d’ancoratge i-Size compatible amb totes les cadiretes homologades.
Una altra novetat va ser que tots els nadons de fins a 15 mesos viatgin en el sentit contrari a la marxa del vehicle, quan fins aleshores només ho havien de fer fins als 9 kg. Viatjar a contramarxa és una pràctica habitual en països com Suècia i Alemanya, però no a Espanya. La pediatra Amalia Arce apunta sobre això que a casa nostra “existeix una qüestió cultural que tard o d’hora haurem de superar, i és probable que la recomanació es converteixi en una norma en la pròxima reforma del reglament”.
“Pel que fa a la seguretat, hi ha diversos estudis que demostren que en cas d’impacte frontal la possibilitat de lesions és molt més baixa si viatgen a contramarxa”, prossegueix. Entre les associacions que recomanen que la canalla viatgi en sentit contrari a la marxa del vehicle com més temps millor hi trobem l’Associació Americana de Pediatria, que afirma que “els nens de fins a dos anys viatgen cinc vegades més segurs a contramarxa que mirant cap endavant”, o l’ANEC, una associació que representa els consumidors europeus durant l’elaboració d’estàndards tècnics.
En concret, l’ANEC va publicar l’any 2008, per encàrrec de l’empresa britànica Vehicle Safety Consultancy, un estudi basat en accidents reals produïts a Suècia, el Regne Unit i els Estats Units sobre el comportament dels SRI utilitzats per nens de fins a tres anys, que va concloure que “els nens asseguts en cadiretes mirant cap endavant havien patit lesions al cap, el coll, el pit o l’abdomen de les quals haurien estat més ben protegits en cas d’haver circulat a contramarxa”.
AL SEIENT DEL DARRERE
L’última reforma del Reglament General de Circulació espanyol -en vigor des de l’1 d’octubre- recollia expressament que tots els menors d’edat amb una alçada igual o inferior als 135cm que es desplacin en vehicle, a més de viatjar amb un SRI adequat a la seva talla i pes hauran d’ocupar obligatòriament els seients posteriors. L’excepció només es produirà quan el vehicle no compti amb seients posteriors, quan tots els seients posteriors estiguin ocupats per altres menors o quan no sigui possible instal·lar un SRI als seients posteriors. En qualsevol dels tres supòsits l’infant podrà viatjar com a copilot, però sempre utilitzant un SRI homologat per a la seva talla i pes.
Aquesta modificació normativa recull els beneficis que la canalla viatgi als seients posteriors a l’hora de reforçar la seva protecció. En aquest sentit, l’estudi Rear seat safer: seating position, restraint use and injuries in children in traffic crashes in Victoria, Australia, va concloure que el risc de mort en menors de quatre anys que viatjaven en un cotxe accidentat era el doble si ho feien al seient del copilot i es quadruplicava en el cas dels menors d’un any.
D’entre els seients posteriors, els experts apunten que el central és el més recomanable, ja que, tal com subratlla Lluís Puerto, de la Fundació RACC, “consta d’un espai lateral a banda i banda superior al dels seients laterals i, per tant, permet una desacceleració lateral en cas d’impacte que pot evitar lesions”. Aquest principi, afirma Puerto, només té una excepció, “si el seient central del darrere no té un cinturó de tres punts, fet que compromet la fixació de la cadireta”.
COM COL·LOCAR-LE
“El millor sistema per fixar l’SRI al cotxe de manera segura és l’Isofix, que permet una subjecció sense errades de l’adult”, prossegueix Puerto. I és que les últimes observacions fetes pel RACC han detectat que en el 36% dels casos estudiats hi havia algun tipus d’error en la instal·lació, una situació que es pot evitar amb el sistema Isofix.
A l’hora d’enumerar quins són els errors més comuns quan s’instal·la o s’utilitza una cadireta, Puerto comenta que van “des de triar una cadireta que no coincideixi amb el pes del nen fins a deixar massa ample l’arnès que el subjecta, passant per la fixació de la cadireta al seient, la circulació correcta del cinturó per les guies, la no utilització del respatller, una sivella mal tancada i un llarg etcètera”.
Les cadiretes amb escut frontal, a l’ull de l’huracà
Al febrer, el blog Laboratorio de mamá va fer públiques les negligències que internacionalment s’atribueixen a les cadiretes amb escut frontal o coixí, un SRI que en comptes d’utilitzar l’arnés de cinc punts reté l’infant mitjançant un coixí que, al seu torn, se subjecta a través del cinturó de seguretat del cotxe. Es tracta d’un sistema autoritzat per a infants d’entre 9 i 18kg que va ser retirat del nostre país al voltant del 1990 i que ara torna a estar disponible a les botigues de puericultura. De fet, la Cristina, mare al capdavant del blog, va saber que existien quan una dependenta li va desaconsellar totalment que n’adquirís un.
A partir d’aquí, la Cristina va començar a investigar i va descobrir que l’ús de l’escut frontal està prohibit a Austràlia, els Estats Units i el Canadà i que organismes com la Unece, l’Euro NCAP i l’Associació Americana de Pediatria el desaconsellen. Els motius que al·leguen van des de problemes abdominals i al pit per haver de suportar una pressió en cas d’impacte molt superior a la tolerable pels més petits (fins a 6 bars, davant dels 1,2 permesos amb la nova normativa); passant per un risc superior de sortir disparats en cas de xoc frontal, com succeeix amb els maniquins quan el vehicle on es testeja l’SRI no s’ancora al carril de proves; fins a un risc més elevat de trencament de vèrtebra i de lesions al cap per l’impacte contra el mateix escut.
Preguntats per aquesta qüestió, des del RACC apunten: “De manera imminent no ens pronunciarem sobre les possibles negligències en els SRI amb coixí o escut frontal”. Reconeixen, però, que “els tècnics de la Fundació ja estan estudiant aquest tema”.
