TRINITAT GILBERT

Amb els contes, s’esfuma l’ansietat pel quiròfan

L’Hospital Universitari Dexeus, amb el suport de la Fundació Quirónsalud, ha creat una narració infantil en què es revela tant què és l’anestèsia com què és ben bé una operació

Amb els contes, s’esfuma l’ansietat pel quiròfan / C. CALDERER Zoom

1,2,3…a dormir. La historia de la operación de Neri és el conte que la doctora Mary Hady Hidalgo, anestesiòloga, ha escrit per aconseguir que l’ansietat, l’aprensió i la por amb què les criatures afronten una intervenció quirúrgica amainin o desapareguin. “Com més ben preparat està el pacient, millor afronta el procés quirúrgic, perquè serà capaç de viure’l amb seguretat i serenitat”, explica Hidalgo a l’Hospital Universitari Dexeus, on treballa com a adjunta al departament d’anestèsia, reanimació i tractament del dolor.

El conte ajuda a esvair l’angoixa pel quiròfan, perquè les paraules escrites donen més informació, i és just el que els nens necessiten

Hidalgo explica com viu la família sencera l’operació de la criatura: “Els pares arriben a la consulta amb moltes més preguntes que les que pot fer-se una criatura”. Els amoïna com li han de dir al fill el que hi haurà de viure, i també temen que hagi de patir o sentir dolor. “Per això al conte hi ha un text explicatiu dirigit als adults, que van llegint la història al pacient petit”, continua Hidalgo. Dit això, l’anestesiòloga de l’Hospital Universitari Dexeus dóna alguns consells a les famílies que es troben en aquesta situació: 1) Parleu sempre a la criatura de manera clara. 2) Genereu espais de diàleg perquè els fills puguin mostrar les seves preocupacions o dubtes sobre l’operació. 3) Com a pares, resoleu tots els interrogants que tingueu amb els metges. 4) Llegiu el conte tots junts, per poder parlar de nou sobre l’experiència que viurà la criatura a l’hospital amb normalitat i serenitat.

El conte ajuda a esvair l’angoixa pel quiròfan, perquè les paraules escrites donen més informació, i és just el que els nens necessiten per entendre el que estan a punt de fer. “Quan se’ls escolta i se’ls fa perdre la por, l’ansietat disminueix i, en conseqüència, l’estada hospitalària és més curta i fins i tot el dolor serà més lleu”. “Que hi hagi menys dolor vol dir menys necessitat d’analgèsics, un postoperatori més curt i una sensació de benestar i control tant del nen com de l’adult”, assegura Hidalgo.

EL PAS PEL QUIRÒFAN

Un cop a quiròfan l’anestesiòloga assegura que el que li passa a la Neri de ficció és ben bé la realitat. “Quan la criatura està amb nosaltres, li expliquem per a què serveixen alguns aparells que tenim, com ara els monitors o el pulsioxímetre”. Dit amb altres paraules: “Mirem d’empatitzar-hi fent-los saber tot allò que nosaltres sabem que els agradarà o que els distraurà, i tot sempre amb un to càlid i afectuós”, ressalta Hidalgo.

Mentrestant, a l’Hospital Sant Joan de Déu, els pediatres reconeixen que les intervencions quirúrgiques i també les estades hospitalàries poden causar ansietat tant a les criatures com a la família sencera. Per això, el 2004 va posar en marxa el programa Diver - Child life, que ofereix preparació psicològica i suport emocional, i que compta amb una llarga tradició als centres pediàtrics dels Estats Units.

A la pràctica, les infermeres psicòlogues de l’hospital s’estan amb les criatures i les famílies durant les operacions més complexes, abans i després. Fan servir totes les eines que tenen a l’abast. La més habitual: el joc simbòlic. Així, a través d’un nino juguen amb la criatura i li expliquen tot el que li han de fer al peluix per curar-lo. Pas per pas. El de la cirurgia, també. Incloent-hi la mascareta per anestesiar el peluix o la punxada al braç per posar-hi la via. “Sabem que com més ansietat més llarg és el procés de recuperació i més analgèsics fan falta”, explica Núria Serrallonga, la infermera psicòloga, a la revista Phaidos. El programa Diver - Child life es practica en els casos quirúrgics de cardiopaties, problemes cardiovasculars, neurocirurgia, escoliosi, i també en alguns casos de cirurgia abdominal i toràcica no cardíaca.

“Sabem que com més ansietat més llarg és el procés de recuperació i més analgèsics fan falta”

Núria Serrallonga - Infermera psicòloga

En altres intervencions quirúrgiques ambulatòries, són els pallassos Pallapupas els que juguen amb les criatures a la sala d’espera abans d’entrar a la sala d’anestèsia. És allà on els ensenyen amb l’ajuda d’un joc com han d’aspirar quan tinguin posada la mascareta. Els pallassos també entren amb ells al quiròfan.

Per acabar, a l’Hospital Germans Trias i Pujol, l’anestesiòloga Alicia Melero explica que dies abans de l’operació ella i els cirurgians deixen triar a la criatura el mètode d’anestèsia. “Els diem si volen adormir-se amb una punxadeta o com si inflessin un globus”. També els donen detalls de com anirà tot i fullets informatius que ells han preparat amb més detalls encara. Ja el dia de la intervenció, si no és ambulatòria, els fan anar a l’hospital el mateix dia, “sense ingrés la nit anterior”. Després, juntament amb la família, els cirurgians i els anestesiòlegs comproven que tot sigui correcte: “Que la criatura estigui en dejú, que no tingui febre, que no tingui dents que es belluguin”, comenta Melero. És llavors quan els “doctors somriure” de la Fundació Theodora hi entren també per entretenir les criatures amb jocs i bromes. “Van disfressats i fan que l’estona sigui distesa perquè la canalla entra en el món de la il·lusió”.

Al quiròfan les criatures hi entraran soles, amb la joguina o el nino que hagin triat, però sense els pares ni els “doctors somriure”, que els hauran acompanyat fins als últims metres. És dins del quiròfan quan apliquen l’anestèsia als nens. Quan tot s’ha acabat, traslladen les criatures a la sala de recuperació, on els pares i els “doctors somriure” els esperen. “Quan obren els ulls altre cop, les cares que es troben són les dels seus pares”, conclou Melero. El millor despertar, oi?