T. GILBERT

A la recerca de la vitamina D

A la recerca  de la vitamina D Zoom

La vitamina D és una hormona reguladora del creixement i cabdal per al reforç del sistema immunitari. L’organisme l’emmagatzema, com si fos un dipòsit, i per això una analítica de sang en pot mesurar la quantitat. Actualment hi ha una tendència a detectar que la població infantil i juvenil (i també l’adulta) en té dèficit. De fet, la vitamina D genera debats en el món de la medicina. Hi ha un corrent que sosté que els nadons que neixen amb dèficit d’aquesta vitamina haurien de prendre suplements. “És una recomanació mèdica però no una obligació”, explica l’endocrinòloga de l’Hospital Moisès Broggi Marta Ramon.

A més, els dermatòlegs demanen més precaució que mai amb l’exposició solar, sobretot a l’estiu i en hores puntes, però alhora els dietistes-nutricionistes diuen que mitja hora diària exposat al sol és una recomanació bàsica, perquè la vitamina D també la fabrica la pell gràcies als rajos solars. “Les 20.000 unitats internacionals [UI] de vitamina D, en adults, que es poden aconseguir amb vint o trenta minuts que ens posem al sol són difícils d’aconseguir amb el menjar”, assegura el psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer.

La pediatra Gemma Baulies recomana una exposició diària a l’hivern, tardor i primavera d’uns quinze minuts, com a màxim, sense protecció solar i a l’estiu abans de les hores de màxima irradiació solar (cal evitar de 12 h a 16 h). “Tenim la sort que vivim en una latitud on les radiacions solars de quinze minuts diaris són suficients per generar la quantitat de vitamina D que necessiten les persones”.

I encara una tercera controvèrsia. Com pot ser que en països on l’astre rei brilla gairebé cada dia hi hagi carències de vitamina D? Segons la dietista-nutricionista Núria Guillén, de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, “és habitual als països nòrdics, però no en una població com la nostra”. Una de les hipòtesis podria ser “la vida sedentària dins de recintes tancats, i encara un altre motiu és l’obesitat, perquè la vitamina D s’acumula al greix”, diu Marta Ramon.

POBLACIÓ EN RISC

La pediatra Susanna Redecillas, de la unitat de gastroenterologia, hepatologia, suport nutricional i trasplantament hepàtic pediàtric de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, apunta que les causes del dèficit de la vitamina D en la població infantil es poden atribuir a causes com els problemes d’absorció digestiva per malalties cròniques. I precisa que també es detecta aquest dèficit en “canalla amb la pell fosca”, en aquells que “es troben en risc d’exclusió social per una alimentació desequilibrada” i en la població juvenil, “per les dietes poc equilibrades que fan”. El que tots els especialistes acorden és que tenir plens els dipòsits de vitamina D a l’organisme és bàsic perquè, si no, les malalties i patologies derivades són múltiples. Antigament, molt antigament, el dèficit de vitamina D causava entre la població raquitisme, que provocava deformacions esquelètiques.

El dietista-nutricionista Marc Vergés afirma que el dèficit actual de vitamina D entre la població infantil també es deu al fet que l’alimentació no n’assegura uns bons nivells. “Els aliments que més en contenen són els lactis greixosos, el fetge de bacallà i el peix blau, per exemple”. I no són aliments que siguin fàcils d’introduir a la dieta de la canalla. Potser el que és més fàcil que mengin és el peix blau, “malgrat que també és difícil que els agradi, però abans que el fetge de bacallà o els lactis greixosos, que justament no els en donem perquè són greixosos”, continua Vergés.

L’endocrinòloga Marta Ramon afegeix que, si a l’estiu s’han omplert els dipòsits de la vitamina D, que a les nostres latituds malgrat la protecció solar tenim assegurada, les criatures haurien de fer una dosi diària de vitamina D de 800 UI. Dit amb altres paraules, cada dia caldria que mengessin 200 grams de peix blau, per exemple.

Per als adolescents, les dosis recomanades serien 2.000 unitats internacionals, que seria una ració diària de peix blau, un ou i una mica de fetge de bacallà, tres dels aliments que en contenen.

I per als nadons, la gran controvèrsia actual, “els suplements de vitamina D no serien necessaris si la mare fa una alimentació saludable, perquè la llet materna li aportaria tota la que necessita el nadó”, conclouen Marta Ramon i la pediatra Gemma Baulies.