El nen que escrivia cartes al món

El mes de novembre el Parc Güell de Barcelona va ser l’escenari escollit per un joveníssim escriptor, Toby Little, de tan sols vuit anys, per conèixer el Lucas i l’Hugo, dos germans catalans que s’havien estat cartejant amb ell (els veiem a tots tres a la foto). Un moment que els tres infants esperaven des de feia temps i que va estar esquitxat de moments de nervis, impaciència, alegria i també timidesa, ja que, prèviament a la trobada, el Lucas i l’Hugo confessaven que no sabien si serien capaços de fer-se entendre. Havien estat assajant expressions com “ How are you, Toby? ” o “ Welcome to Barcelona ” i deien que no les tenien totes. Però el Toby, que parla anglès i alemany i està estudiant francès, espanyol i xinès, va ser el mestre de cerimònies ideal.

Tots tres, seguits de ben a prop per les seves mares -que també van acudir a la cita-, van estar xerrant una estona sota l’atenta mirada del drac de Gaudí que presideix el parc abans de fer un petit tomb, durant el qual el nostre protagonista no va dubtar a dedicar als seus nous amics el seu llibre 'Hola, mundo, ¿cómo estás?' (Los Libros de Lince), que recull algunes de les cartes més fascinants que el noi ha escrit i ha rebut durant aquest temps.

VET AQUÍ UNA VEGADA...

La història del Toby es remunta a fa tres anys, al juliol del 2013, quan ell tan sols en tenia cinc. Un dia va arribar de l’escola amb 'Letter to New Zealand', d’Alison Hawes, sota el braç. El llibre explica el recorregut que fa una carta enviada des del Regne Unit fins als antípodes. Un argument que va captivar el Toby fins al punt d’inspirar-lo per escriure una carta a Nova Zelanda, una idea a la qual la Sabine, la seva mare, va donar suport de seguida, i li va proposar que ella buscaria algú d’aquell país. Minuts després, el Toby va preguntar: “¿Puc escriure una carta a tots els països del món?” Una idea que, al principi, va deixar la Sabine sense paraules.

Donant voltes a la idea de com podia contribuir a la supermissió del seu fill, a aquesta professora d’idiomes se li va acudir acotar la idea de “tots els països del món” als 193 que formen l’ONU. A través dels seus familiars i amics, la Sabine va trobar cinc contactes -tres dels Estats Units, un de França i un d’Austràlia- disposats no només a rebre una carta d’una criatura de cinc anys, sinó també a contestar-la. “El Toby va trigar set dies a escriure aquestes cinc cartes i la primeríssima va ser per a la Patricia, de Hawaii, una missiva que, tot i la brevetat, al Toby li va suposar mitja hora fer-la”, recorda la Sabine. La Patricia i la resta de destinataris van trigar tan sols uns dies a respondre, cosa que va emocionar el Toby i que el va animar a continuar provant sort amb gent d’altres països.

La Sabine era l’encarregada de buscar possibles contactes entre els seus coneguts, però també fent una crida entre ambaixades, museus, biblioteques, entitats benèfiques, escoles, etc., dels diversos països que suscitaven l’interès del seu petit. “Cada cop que havíem d’escriure una carta, investigàvem sobre el país i preguntàvem coses típiques d’allà, com els costums i plats típics, els llocs d’interès, les professions de la gent, etc.”, diu la Sabine. En el cas d’Espanya, el Toby va voler conèixer alguna recepta tradicional i va trobar-se amb una detallada explicació per fer una truita de patates.

L’ELEFANT ANOMENAT TOBY

Durant aquest temps, el Toby ha escrit 1.093 cartes arreu del món, totes manuscrites, desafiant la supremacia tecnològica, ja que, com reconeix, no li agrada teclejar a l’ordinador: “Prefereixo escriure en paper, perquè als mails dius coses més breus i a les cartes pots explicar-ho tot més detalladament”. Una premissa que s’uneix al fet “d’aprendre més sobre el món, ajudar la gent a entendre millor l’altre i fer del món un lloc millor”, els objectius de partida que el Toby tenia dipositats en aquest projecte, juntament al de “fer feliços els destinataris de les cartes”.

Algunes d’aquestes cartes han arribat fins a llocs com l’Antàrtida, on un grup de científics capitanejat pel James (en la resposta no hi posava cognom) van fotografiar-se amb una pancarta gegant amb la qual el felicitaven pel seu aniversari, o països com el Txad, “on una comunitat cuidava un petit elefantet al qual van decidir posar el meu nom”, explica orgullós el Toby. I això no és tot ni de bon tros, perquè des d’Àustria l’Estefan i la Katja van enviar-li la recepta del pastís de Sacher; des de Xipre, el Toby va rebre la foto de nuvis de la Stanna i el Koullis, una parella que s’acabava de casar, i des de l’escola Longyearbyen, de Noruega, va rebre moltes descripcions de com és un os polar i, fins i tot, un fòssil d’una fulla. El Toby i la Sabine també recorden la resposta del James, un soldat nord-americà que era a l’Afganistan i que va explicar-li al nostre protagonista quina era la situació que aleshores vivia aquell país en un llenguatge molt planer. Fins i tot, el papa Francesc no va poder resistir-se a contestar la carta que el Toby va enviar fins al Vaticà. L’encarregat de respondre va ser el seu assessor, monsenyor Peter B. Wells, que a la seva postal afirmava que el papa Francesc havia rebut “amb plaer la seva amable carta”.

Una altra fita inimaginable va ser a Palau. En aquest arxipèlag del Pacífic, el contacte del Toby i la Sabine era el ministre d’Educació del país. “El que no sabíem és que va reenviar la carta als professors i escoles de Palau, i la sorpresa va ser majúscula quan, setmanes després, vam rebre un gruix de cartes de totes aquestes escoles amb dibuixos del tauró -l’animal sobre el qual el Toby havia preguntat-, altres animals marins i les altres illes de l’arxipèlag”, recorda la Sabine.

Aquestes tan sols són algunes de les més de 400 cartes que el Toby va rebre i que ha guardat com una relíquia, no sense abans fotografiar-les i compartir-les amb els seus seguidors, primer a la web i després a la pàgina de Facebook Writing to the world, on el nen parla també dels seus viatges. Ara que la fita d’escriure a persones anònimes dels 193 països de l’ONU ja s’ha acabat, el Toby enceta el Projecte 1.000, a través del qual vol cartejar-se amb escoles de tot el món.

Els amics catalans del Toby

El Toby va aprofitar la seva estada a Barcelona per conèixer dos dels seus amics postals, els germans Lucas i Hugo, de 12 i 10 anys, destinataris d’una de les 18 cartes que el Toby ha enviat a Espanya. Una cita que, segons el Lucas, “comptava amb la dificultat afegida de l’idioma”, cosa que no va restar gens d’emoció al moment. “El Toby és molt simpàtic”, coincideixen tots dos, que recorden com, en la seva primera carta, el Toby els va explicar que el seu lloc preferit de Barcelona és el Parc Güell i els va preguntar si a ells també els agradava l’arquitectura de Gaudí. L’Hugo, que explica que ell no sol escriure cartes, “només alguna postal als avis” quan estan de vacances, i el Lucas, que ja té mòbil i es comunica amb els amics “via mail o WhatsApp”, descriuen com a “molt original” l’aventura del Toby i valoren molt especialment la idea d’haver recollit les cartes en un llibre.