A.F.

Repensar la ciutat amb ulls d'infant

La jornada 'El dret dels infants a la ciutat' impulsa el debat sobre la necessitat d’adequar l’espai públic de Barcelona als drets i necessitats dels infants i adolescents

Repensar les ciutats amb ulls d'infant / GETTY Zoom

Més de 300 persones van debatre, al mes de desembre, sobre com fer la ciutat més amigable per als infants i adolescents en el marc de la jornada 'El dret dels infants a la ciutat. Millorem el nostre espai públic', que es va dur a terme a l’Espai Jove La Fontana, coorganitzada per l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) i l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona.

La jornada tenia per objectiu obrir un debat ciutadà sobre els reptes i les millores necessàries en l’espai públic perquè Barcelona sigui més apropiada per créixer-hi i viure-hi la infància i l’adolescència i, de retruc, per a la resta de la ciutadania. Una ciutat que respongui als drets i necessitats de la infància i l’adolescència i permeti als infants i adolescents apropiar-se novament dels seus carrers i places, per jugar, per estar, per ser, per créixer. En aquest sentit, és especialment rellevant que la principal conclusió de la jornada fos que una ciutat millor per a la infància és una ciutat millor per a tothom.

La jornada va posar de manifest que donar prioritat als drets i necessitats específiques dels infants suposa abordar els grans reptes de ciutat, de manera que tota la ciutadania en sortiria beneficiada. És el cas, per exemple, de quatre drets reconeguts en la Convenció dels Drets dels Infants i que tenen molta relació amb l’espai públic: el dret a la salut, el dret al joc i el temps lliure, el dret a participar i ser escoltats i el dret al màxim desenvolupament. Tots entronquen amb reptes importants per a la ciutat, com ara la contaminació i la mobilitat sostenible, la necessitat de més temps i espais comunitaris, la participació ciutadana i l’autonomia i la seguretat personal, respectivament.  

La principal conclusió de la jornada va ser que una ciutat millor per a la infància és una ciutat millor per a tothom

La importància de la infància per a la vida social a la ciutat

Durant la jornada es va recordar que la presència d’infants al carrer és un bon indicador de la qualitat de vida social i comunitària a les ciutats. Hi ha una estreta relació entre les característiques de l’espai urbà i les diverses activitats ciutadanes que s’hi desenvolupen. Per tant, si es volen estimular les interaccions i la vida comunitària cal millorar les condicions per poder estar a l’aire lliure i fer ús de l’espai públic, en especial, afavorint entorns per a la trobada i el joc, que són tant o més importants per a un desenvolupament saludable dels nois i noies com la nutrició, l’habitatge, la salut o l’educació, tal com afirma la Convenció dels Drets dels Infants.

D’altra banda, també es va fer èmfasi que els governs, també els locals, tenen una sèrie d’obligacions per avançar en el dret al joc i en la creació d’entorns que promoguin el benestar i el màxim desenvolupament de la infància i l'adolescència, tal com estableixen la Convenció dels Drets dels Infants i la Carta de Ciutadania, Drets i Deures de Barcelona. 

Com recorden les Nacions Unides, els governs locals tenen també obligacions per generar entorns apropiats. En primer lloc, planificar els entorns, instal·lacions i espais de joc i esbarjo, tenint en compte l’interès de l’infant, la igualtat d’oportunitats i l’enfocament de gènere. En segon lloc, oferir oportunitats de participar i ser escoltats als nens, nenes i adolescents en l’elaboració de polítiques i estratègies relacionades amb el joc i el lleure, la creació de parcs i el disseny de comunitats. I en tercer lloc, recollir dades i avaluar aquestes polítiques i programes per rendir comptes de com avancen els drets dels infants i adolescents a través de la millora de l’espai públic de la ciutat, realitzant recerques sobre la diversitat d’usos de l’espai públic en les seves vides quotidianes.

Impulsar i acompanyar millores concretes 

D'acord amb les propostes formulades en la jornada, així com amb les demandes formulades per infants i adolescents en diversos processos participatius com el PAM, i amb les observacions que la Convenció dels Drets dels Infants formula a les administracions locals respecte del dret al joc, l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona, com a instrument públic dedicat a acompanyar l’administració local en el seu paper de garantia dels drets d’infants i adolescents, seguirà fent propostes i impulsant canvis concrets. 

Algunes d’aquestes propostes són revisar l’actual plec de condicions de les zones de joc infantil amb criteris d’afavorir l’exercici del dret al joc, així com revisar l’actual ordenança del civisme des d’una perspectiva dels drets dels infants, establir zones de baixes emissions al voltant d’escoles i instituts com a àrees prioritàries de protecció permanent contra la contaminació, instal·lar més  aparcaments de bicis i també de patinets al davant dels centres educatius o crear òrgans o espais estables on infants i adolescents puguin establir un diàleg amb l’Ajuntament, entre altres.