LAURA PINYOL

Preparar i prevenir infants i joves per a situacions d’emergència

El projecte Cuidar, una iniciativa internacional en què participa la UOC, busca enfortir la resiliència d’infants i joves en situacions de desastre

Preparar  i prevenir infants i joves per a situacions d’emergència / CRISTINA CALDERER Zoom

¿Com pot afectar viure de prop un gran incendi forestal en una comarca agrícola i amb basta extensió de parc natural? ¿O un terratrèmol? ¿O una situació d’intoxicació química per un accident? Aquestes són algunes de les situacions de risc que aborda el projecte Cuidar en quatre centres escolars o associacions juvenils de Catalunya i la resta de l’Estat.

Habitualment, les polítiques de protecció civil han tendit a tractar els infants i joves com un grup passiu i vulnerable més que no pas com un subjecte a tenir en compte en la gestió dels desastres. Aquesta percepció és la que té per objectiu revertir el projecte Cuidar, un programa internacional finançat per la Comissió Europea d’Acció de Coordinació i Suport de l’Horitzó 2020 en el qual participa un equip investigador de la UOC. Coordinat per la Universitat de Lancaster (Regne Unit), hi participen també universitats i organitzacions de tres països més de la UE: Save the Children (Itàlia i el Regne Unit) i Panepistimio Thessalias, UTH (Grècia).

RISCOS NATURALS

Israel Rodríguez-Giralt, doctor en psicologia social per la UAB, és el coordinador de l’equip de la UOC, i també hi participen els investigadors Daniel López, doctor en psicologia social; Míriam Arenas Conejo, sociòloga; Elena Guim, arquitecta, i Sandra González, pedagoga i educadora social.

El projecte, d’abast europeu, persegueix reforçar la participació del col·lectiu infantil i juvenil en la gestió dels desastres, tant en la “planificació i prevenció com en la capacitat de resposta i de recuperació”, com exemplifica Rodríguez-Giralt. L’abast de cada cas es basa en la realitat pròpia del país on es du a terme la investigació. Així, al Regne Unit és freqüent treballar sobre el risc d’inundacions, a Itàlia fer-ho sobre els terratrèmols, fenòmens naturals més freqüents, o en el cas de Portugal abordant de quina manera el canvi climàtic afecta la configuració de la costa portuguesa.

A Catalunya i a Espanya els fenòmens naturals que generen situacions de més risc són la sequera, els incendis i les inundacions. En un treball previ amb institucions com la direcció general de Protecció Civil, de la Generalitat de Catalunya -“una administració molt sensible a atendre programes de millora com el nostre”-, l’equip de la UOC, a través de diverses reunions, va ajudar a determinar diferents situacions de risc.

FIL A L’AGULLA: ESCOLTAR I SER ESCOLTATS

Convertir infants i joves en actors actius en la gestió d’aquests desastres implica involucrar-los i escoltar-los en la prevenció i en la planificació de protocols per fer-hi front. En l’actualitat, en la majoria de països europeus els plans d’emergència i protecció civil tendeixen a homogeneïtzar els afectats per desastres com a víctimes, amb la consegüent invisibilització de les particularitats dels grups damnificats. Això resulta “més greu en el cas dels infants i joves perquè constitueixen un dels col·lectius més afectats en aquestes situacions traumàtiques”, explica Rodríguez-Giralt. Un dels reptes passa, doncs, per convertir un grup passiu en un actor social.

A Catalunya i a Espanya els fenòmens naturals que generen situacions de més risc són la sequera, els incendis i les inundacions

Els beneficis d’incloure infants i joves en la gestió de situacions dramàtiques es van fer evidents, per exemple, a Noruega l’estiu del 2011, després del tiroteig massiu a l’illa d’Utoya. En aquesta cas les xarxes socials van servir per mobilitzar recursos i facilitar la informació de manera espontània.

Per això la metodologia del programa Cuidar es basa “a escoltar infants i joves i que aprenguin també a fer-se escoltar”. Per començar, els temes es decideixen amb la participació de la comunitat educativa, pares i mares i, sobretot, els alumnes. Durant tres mesos, es treballa setmanalment un espai sobre “participació, coneixement de drets, cronologia dels riscos de l’entorn on es viu, què se sap dels desastres naturals o causats per situacions de risc social i conceptes bàsics com la comunicació”. D’aquí, doncs, surten tant els “temes d’interès com, a mesura que avancen les sessions, les propostes de millora”.

QUATRE ESCENARIS EN QUATRE TERRITORIS

En funció d’algunes de les mancances detectades pels responsables de Protecció Civil, a Sant Celoni es va decidir abordar el risc químic, al qual està sotmesa la població per la forta presència d’indústries químiques al terme municipal. A l’Institut Baix Montseny, la classe de tercer d’ESO (com veiem a les fotografies d’aquest reportatge) dedica un parell d’hores cada setmana a desenvolupar un microprojecte per “conèixer i fer propostes de com incloure els joves en la gestió d’un episodi de risc químic”, una tasca que ha comptat amb molta complicitat tant de l’Ajuntament com de les empreses implicades.

A l’Escola Puig Cavaller de Gandesa, la capital de la Terra Alta, i gràcies a la mediació de la Fundació Pau Costa, duen a terme un taller sobre com “sensibilitzar al voltant de la gestió del bosc i l’impacte del foc” en un grup de cinquè de primària.

Un tema, el de la gestió forestal, que també va despertar l’interès a l’Escola Mestre Morera, de Ciutat Meridiana, entre els alumnes de quart de primària. “Aquesta ha sigut una de les sorpreses del projecte”, comenta Rodríguez-Giralt, perquè inicialment “es volia abordar com es viuen els desnonaments i la crisi al barri de tot l’Estat on més n’hi ha”. Però l’equip de Cuidar va trobar una comunitat educativa que necessitava “pal·liar la imatge estigmatitzada del barri i el turisme acadèmic, i apostar per la dignificació”. La conclusió va ser que “el tema d’interès dels nens i nenes és també el risc d’incendis”, fent especial incís en la realitat, sovint oblidada quan es parla de Ciutat Meridiana, “de viure al costat de Collserola”.

L’últim escenari en el qual treballa aquest equip és Llorca (Múrcia), on el 2011 un terratrèmol de 5,1 en l’escala de Richter va afectar més de 40.000 persones en una població de poc més de 92.000 i va causar 9 morts i 290 ferits. Allà el projecte és una mica més extraordinari, perquè no es du a terme en un entorn exclusivament escolar, sinó sota l’empara del Consell Juvenil de Llorca.

DIÀLEGS AMB EXPERTS

I què es fa amb tota aquesta recerca un cop acabades les sessions de treball? Doncs ben senzill: establir diàlegs amb experts “al voltant de tots aquests problemes per aportar nous punts de vista i solucions” amb l’objectiu, com subratlla l’investigador Rodríguez-Giralt, “que siguin cooperatius i entenguin que els infants i joves han fet un treball per estructurar i defensar les seves propostes”.

El grup té previst celebrar cap a finals de curs una conferència en què es recullin les conclusions d’aquests casos, tant de Catalunya com de Llorca, per “comprometre els actors implicats” en la redacció dels nous protocols de riscos i emergències, assegura Israel Rodríguez-Giralt. Després aquestes conclusions es traslladaran a les properes cimeres internacionals dedicades a la resiliència.