PALOMA A. USÓ

Una música transformadora i inclusiva

La cooperativa Integrasons promou l’educació social de nens i joves a través de l’aprenentatge musical i creatiu en tres orquestres de Barcelona

La cooperativa Integrasons promou l’educació social de nens i joves / MANOLO GARCIA Zoom

La seva aproximació a l’aprenentatge musical i instrumental es podria qualificar de sorprenent i contrària a l’aprenentatge tradicional. Si el procés habitual és impartir primer la teoria i el llenguatge musical i, amb el temps, començar a tocar un instrument. A Integrasons ho han capgirat a consciència.

“La nostra metodologia se centra a crear espais de silenci per escoltar el nen, per veure què té a dir amb instruments de percussió. L’acompanyem i el guiem, amb paciència, en funció del seu discurs creatiu. Quedes sorprès del munt de coses que tenen a dir; donen més del que reben, és impressionant”. Qui parla amb agraïment és el compositor argentí Pablo Persico, director de la cooperativa Integrasons, un projecte que promou l’educació social d’infants i joves de 6 a 17 anys d’escoles, instituts públics i entitats de Barcelona a través de la música de percussió, amb un format innovador. El 2007 Persico va arribar a Barcelona després d’haver experimentat aquest mètode el 2002 a Buenos Aires amb bons resultats. Aquesta “riquesa espiritual i metodològica”, segons el músic, s’ha traduït en la creació de tres orquestres infantils i juvenils: Do d’Acords, al Poble-sec (amb un grup infantil de 20 músics i un de juvenil de 20 més); l’Orquestra Juvenil Ferran Tallada, de l’institut del mateix nom del Carmel, i La Marina, que fan diferents concerts a l’any. En nou anys hi han passat un miler d’infants i adolescents. Integrasons, a més a més, ha realitzat projectes pedagògics i concerts a Bitonto (Itàlia), Dijon i París (França).

La cooperativa Integrasons aposta per la creativitat col·lectiva

La cooperativa aposta per la creativitat col·lectiva. “Distribuïm els instruments ampliant les famílies de cadascun d’ells, fet que dona l’oportunitat de participar creativament, de fer una construcció comunitària”, diu Persico. Mai no es treballa amb partitures, sinó a través de la creació i de manera comunitària: “Han de crear una cançó en equip, i això és perfecte per treballar valors. Es treballa el respecte, el diàleg, l’associacionisme i el cooperativisme creant una música que després serà interpretada en un concert amb músics professionals”, explica. Aquesta manera de fer és fruit de l’admiració que sent Persico per la metodologia que aplica el músic veneçolà José Antonio Abreu -a qui va conèixer personalment abans de creuar l’Atlàntic- a les orquestres infantils, i també s’ha inspirat en la pedagogia de l’italià Loris Malaguzzi.

UN ROL POSITIU

“Treballem perquè el rol dels infants i els joves dins de l’orquestra sigui positiu i perquè aquest rol s’exporti a l’escola”, diu el músic. De fet, els nois i les noies hi arriben derivats d’escoles i entitats a partir de tres criteris marcats per l’associació: que tinguin problemes emocionals o cognitius, de concentració o d’atenció i de comunicació. “De vegades sembla que no estiguin atents a classe, però potser és, simplement, que no estan motivats”. A través d’aquesta motivació s’aconsegueix canviar la relació amb els professors, i el més sorprenent és quan també canvien en el seu entorn familiar. “Si canvien el seu rol dins l’orquestra, l’escola i la família, això incideix de manera contundent en l’educació dels infants”, diu Persico.

“Treballem perquè el rol dels infants i els joves dins de l’orquestra sigui positiu i perquè aquest rol s’exporti a l’escola”

Pablo Persico - director Integrasons

Àlex Hussain Rodríguez, de 15 anys, va entrar a Do d’Acords fa cinc anys i reconeix que de l’orquestra li “agrada tot”, perquè ha après “a tocar el caixó, la marimba, el vibràfon, la caixa [el seu preferit]...”, sense haver tingut cap contacte anterior amb la música. “Aquí m’han ensenyat que serveixo, a confiar en mi, ara soc més fort”. Martí Castillo, també de 15 anys, havia anat a una escola de música, però la trobava “molt avorrida”. “Aquí ensenyen diferent, et fan experimentar amb la sonoritat, aprens a dirigir amb un llenguatge intern i som molt creatius”, reconeix aquest apassionat dels bongos i la bateria. Persico puntualitza que quan els nois acaben, als 17 anys, poden saber tocar fins a cent instruments diferents de percussió. Génesis Gabriela Ridou, de 12 anys, va començar a assajar als 9 anys. Diu que es posa “molt nerviosa” abans dels concerts, però que disfruta molt aprenent.