AINHOA BOIX

Ensenyar a pensar de manera crítica i creativa

De la mateixa manera que els nens aprenen a sumar, a restar o a llegir, poden aprendre a pensar de manera crítica i creativa. La clau és, entre altres coses, dedicar temps a aquesta tasca i tenir un mirall per veure’s reflectit

Ensenyar a pensar de manera crítica i creativa / GETTY Zoom

No és el mateix pensar que fer-ho de manera crítica. La primera d’aquestes coses la fem instintivament, sense adonar-nos-en. La segona requereix voluntat, ganes i una mica de temps. Però, tranquils, que no es neixi sabent reflexionar no significa que no es pugui aprendre a fer-ho o que aquest procés estigui reservat a uns quants. Tots, grans i petits, podem adquirir les eines necessàries per desenvolupar un pensament crític i elaborar un discurs basat en el raciocini, la reflexió i la raonabilitat.

Tant és així, que cada any són centenars els nens i adolescents que s’inicien en aquesta tasca i que a poc a poc desenvolupen habilitats cognitives per pensar de manera crítica. Ho fan a través del programa Filosofia 3/18, una iniciativa que neix del GrupIREF i que, com el seu propi nom indica, busca ensenyar l’art de la reflexió a nens i joves d’entre 3 i 18 anys a través de la filosofia. La directora d’aquesta entitat, Glòria Arbonès, explica que el concepte de filosofia que es fa servir en aquestes sessions no té res a veure amb el que s’aprenia fa uns anys a l’institut, aquí el que importa no és el que van dir Sòcrates, Nietzsche o Kant. El rellevant és que els nens tinguin una mirada atenta al món que habiten, que qüestionin les coses que els envolten i que, a partir d’aquests dubtes i inquietuds, aprenguin a formular preguntes i a respectar les dels seus companys. Que trobin la resposta, de moment, és el menys important.

“El que volem és que els nens facin filosofia, no que aprenguin filosofia. Això vol dir que hi ha temes que ja tractaven els filòsofs, com què és la justícia, què és una persona o què és la democràcia, que es poden tractar a classe perquè totes les persones ens fem o ens hem fet aquestes preguntes. Els nens també, perquè volen donar sentit al món que els envolta. I perquè les coses tinguin sentit, s’han de pensar”, comenta Arbonès. També ens explica que, en aquest procés d’aprenentatge, la figura de l’educador és primordial. Sense un adult que plantegi temes o situacions susceptibles de generar dubtes i diàleg, que fomenti l’intercanvi d’idees entre els alumnes i, sobretot, que doni exemple amb les seves preguntes, és pràcticament impossible que els xavals assimilin aquesta manera de fer i de reflexionar. I és que, segons la directora del GrupIREF, en l’art de pensar, com en altres àmbits de la vida, és necessari tenir un mirall per veure’s reflectit.

El paper de l'adult és fonamental. En l’art de pensar, com en altres àmbits de la vida, és necessari tenir un mirall per veure’s reflectit

“La classe de filosofia s’ha de convertir més en un diàleg que no en una font de respostes que potser no té la mestra o que no són necessàriament les millors”, comenta Arbonès, que explica que, gràcies a aquesta metodologia i als recursos didàctics que han dissenyat per aplicar-la, es van abandonant els “perquè sí” o “perquè no” tan típics de nens -i no tan nens- i es van substituint per respostes que sorgeixen de les bones raons i, molt important, que es basen en el respecte als altres i posen en pràctica la creativitat. Perquè per millorar les preguntes i les respostes és necessari plantejar-se noves situacions i, per a això, cal fer servir el pensament creatiu.

UN CANVI DE MIRADA

Li dona la raó Imma Labori, cap d’estudis del CEIP Mercè Rodoreda de Martorell (Barcelona) i, en l’actualitat, encarregada del programa Filosofia 3/18 en aquest centre. Per a ella, aprendre a pensar de manera crítica és aprendre a reflexionar i a argumentar les opinions, però també a parlar en públic, a escoltar els altres i a acceptar discursos que no necessàriament són afins als nostres. Unes habilitats que els alumnes d’aquest centre han anat adquirint al llarg dels més de 10 anys que el programa porta implantat a l’escola i que, segons explica, no només s’aprecien en l’hora setmanal de filosofia, sinó també en la resta de matèries i àrees educatives.

Aprendre a pensar de manera crítica és aprendre a reflexionar i a argumentar les opinions, però també a parlar en públic, a escoltar els altres

“Nosaltres el que volem és que el que fem a filosofia faci taca d’oli. Tot el que és raonament, respecte, escolta als altres... es pot aplicar a qualsevol àrea i ho veus. Els nens ja no se sorprenen quan els mestres els pregunten per què i demanem que ens raonin”, explica Labori, que, igual que la directora del GrupIREF, entén que el paper del mestre en aquest procés és clau. Fer diàleg filosòfic, diu, no és fàcil. Requereix un canvi de mirada i de manera de fer a classe. Per aquest motiu els docents que participen en el programa Filosofia 3/18 reben formació abans d’implantar aquesta assignatura a les aules, però també una vegada s’ha assentat el projecte. Del que es tracta és d’acompanyar els estudiants en aquesta tasca i, molt important, que no sigui una acció puntual o aïllada, sinó que perduri en el temps.

PENSAMENT CREATIU

Els que també han d’aprendre noves maneres de fer a classe són els docents que assisteixen als tallers de creativitat que imparteix Maria Batet, fundadora de Valors d’Emprendre i professora dels diferents cursos i conferències sobre emprenedoria i creativitat que aquesta entitat ofereix als educadors. En aquests cursos, el que es busca és oferir els coneixements i les eines necessàries perquè els professors ajudin els nens a pensar de manera creativa i ho facin des de ben petitons. ¿I en què consisteix exactament aquest tipus de pensament? A diferència del reproductiu, el creatiu no busca tant trobar una resposta única com oferir diferents alternatives o solucions a una mateixa qüestió o problema, que l’infant posi en pràctica la seva imaginació i que, a partir d’aquí, pugui fer front a un món que d’absolut i lineal en té ben poc.

“Aquest canvi de manera de pensar és molt important avui, perquè el pensament reproductiu era bo quan tot es podia preveure. Ara necessitem educar en la imprevisibilitat, és a dir, que si una solució no és bona, hem de buscar-ne una altra. La creativitat és la capacitat de generar alternatives i possibilitats”, explica Batet, que, si bé és conscient que no tots els temes donen opció a més d’una resposta o solució -els rius són els que són, els planetes també-, entén que totes les matèries són susceptibles de generar curiositat en nens i adolescents i, per tant, de donar sortida a la seva creativitat.

"Ara necessitem educar en la imprevisibilitat, és a dir, que si una solució no és bona, hem de buscar-ne una altra"

Maria Batet - fundadora Valors d'Emprendre

I és que, per a la responsable de Valors d’Emprendre, la curiositat és la base del pensament creatiu. Sense la curiositat les preguntes no sorgeixen i, si les preguntes no sorgeixen, la necessitat de buscar una resposta tampoc. Per això una de les principals tasques de pares i docents és mantenir-la viva o, almenys, no anul·lar-la. També permetre que es qüestionin el món i guiar-los en aquest procés, perquè el nivell de les preguntes sigui cada vegada més alt i, amb les preguntes, les respostes. I, esclar, ajudar-los a tenir confiança en ells mateixos i en les seves idees, a defensar-les en públic, a portar-les a la pràctica i a respectar les dels altres. I també a tenir una ment oberta. Només així es pot sortir del marc establert i buscar noves maneres de resoldre problemes o situacions.