PALOMA A. USÓ

Esplais, l'escola de vida de tres generacions

Esplac impulsa el documental ‘Transformar educant’ i un llibre sobre la història de 106 esplais catalans, que agrupen 7.000 infants i 1.600 monitors

Esplais, l'escola de vida de tres generacions Zoom

L’Andrea té 22 anys i és monitora de l’Esplai La Tribu de Mataró. Hi va des de petita, com el Lamin. La Dolors i el Carles són una parella que van fundar amb altres amics i amigues l’Esplai Espurna, al barri de Sants de Barcelona. Hi han estat vinculats des del 1975 ininterrompudament i encara hi continuen. L’Anna i la Berta són dues germanes de 12 i 8 anys que estan boges per anar a l’esplai i de campaments amb l’Agrupament Roques Albes de Sallent. Aquests són els protagonistes, de tres generacions diferents, de Transformar educant: el documental dels esplais catalans. Es tracta d’un film que demostra que els esplais són una escola de vida, tant per a la canalla i per als monitors com, fins i tot, per als pares i mares, que aprenen a confiar i delegar en aquestes associacions.

El documental, dirigit per Aïda Torrent i realitzat la productora audiovisual Camille Zonca, és un projecte impulsat per Esplais Catalans - Esplac, una federació d’esplais laica i progressista que treballa des del voluntariat per la transformació social mitjançant l’educació en drets dels infants. Actualment, a l’Esplac hi ha 106 esplais que agrupen 7.000 infants i 1.600 monitors distribuïts en 67 poblacions catalanes. La segona pota del projecte és el llibre Transformar educant: una història dels esplais catalans, escrit per l’historiador Albert Claret i amb pròleg del periodista Carles Capdevila. L’obra explica els orígens de l’esplai -que es remunten als moviments de renovació pedagògica d’inicis del segle passat amb Ferrer i Guàrdia i Rosa Sensat al capdavant- i la seva importància com a eina de transformació social i educativa.

JOVES MOLT PREPARATS

El director fundador de l’ARA reivindica el paper dels monitors en la formació dels infants: “Portar els meus fills a un esplai és una de les millors inversions educadores que estic fent. És un lloc ideal per fer amics i tenir com a referents uns joves voluntaris apassionats, divertits i carregats d’uns valors que no han d’explicar, perquè els mostren minut a minut”. Capdevila es lamenta que el dels monitors d’esplai sigui “un col·lectiu que no rep el reconeixement que es mereix”: “No el busquen [...] perquè estan massa enfeinats preparant activitats, caus, gimcanes, sortides, excursions i campaments. I no el necessiten per ser feliços, perquè la gent que s’arremanga per fer les coses que s’estima és d’una altra pasta, no té temps ni ganes de deprimir-se”.

Carles Pahisa i Dolors Farrés són un matrimoni, tots dos mestres i pares de quatre fills, que quan tenien 17 anys van cofundar l’Esplai Espurna del barri de Sants de Barcelona. Era el novembre del 1975. Mentre el dictador Franco agonitzava, aquests joves i més companys engegaven un espai de llibertat, diàleg i transformació educativa. “Fundar-lo i formar-ne part com a monitors, responsables i, després, pares ha sigut una experiència vital molt important i que ens ha omplert molt”, detalla Farrés. “Sent joves hi abocàvem molt, és un compromís seriós, ja que has de planificar, organitzar, posar-te d’acord amb els altres monitors, i tot es fa de manera altruista. Realment és una escola de vida”, destaca la parella. Pahisa reivindica la figura del monitor. De fet, quan ha sigut coordinador d’escola, reconeix que a l’hora de formar equip docent valora molt si aquell mestre ha sigut abans monitor d’esplai, perquè ja tindrà molta experiència tractant canalla.

ESCOLA DE VALORS

Eduard Fernando, membre de l’equip de coordinació d’Esplac, subratlla que “en una societat molt individualista i molt urbana, amb nens enganxats a la tecnologia, els campaments i el contacte amb la natura tenen més sentit que mai”. “Als esplais fem infants més autònoms, amb mirada crítica, que saben treballar en equip i que s’espavilen sols en la seva gestió personal. Impulsem una transformació educativa i treballem molt els valors”, reivindica. Per a Fernando, la tasca voluntària dels monitors té molt de mèrit. “Sobretot perquè es diu molt que els joves no es comprometen ni s’esforcen. Els monitors són persones altruistes i implicades en el teixit social. Tenen ganes de transformar i millorar l’entorn, i és admirable”, conclou.