És important treballar la relaxació i la meditació amb la canalla
RAQUEL FONT

Un món interior per educar

És important treballar la relaxació i la meditació amb la canalla / GETTY

En un context cada vegada més estressant i hiperconnectat, cal trobar la manera d’educar les criatures perquè puguin donar sortida al seu món interior

Vivim en un món en què tot són presses i els canvis es produeixen a un ritme vertiginós. L’ordinador, el mòbil, la tauleta, l’anglès, la robòtica, l’esport, la música... Són només algunes de les múltiples activitats que omplen el dia a dia dels nanos, que, cada vegada més, creixen hiperconnectats, hiperformats, hiperestressats, hiperprotegits... Enmig d’aquesta voràgine els queda poc espai i poc temps per conèixer-se a ells mateixos, fer-se preguntes, estar en calma, donar sortida al seu món interior... Per això a mesura que van creixent es van allunyant i desconnectant del que veritablement són. Segons els experts, és important i del tot necessari donar-los eines des de ben petits per educar la seva vida interior perquè així puguin viure més connectats amb el que veritablement són.

Però ¿sabem exactament què vol dir i com aconseguir educar la interioritat? O quins beneficis té per als nens? O com es fa? Per a Marta Burguet, professora de la Universitat de Barcelona, especialista en estudis de pau i conflictes, educació en valors i relacions educatives, “educar la interioritat és aprendre a ser, educar el ser més genuí de cadascú”.

És important donar-los eines des de ben petits per educar la seva vida interior

I no consisteix tant a aprendre sinó més aviat a desaprendre tot un seguit de comportaments i maneres de fer i de pensar que des de ben petits hem anat adquirint per sentir-nos acceptats, estimats i volguts per les persones que ens envolten. Uns comportaments que realment només adoptem, condicionats pel que pensin o diguin els altres, amb l’objectiu d’obtenir prestigi i perquè ens estimin, tot i que sovint no tenen a veure amb el que nosaltres realment som. “Com que no ens agradem com som o ens sembla que als altres no els agradarem, amb els anys ens anem cobrint de moltes capes i acabem desconnectant-nos i no sent el que som de veritat”, assegura Burguet, que ha sigut una de les coordinadores del llibre 'Aprender a ser. Por una pedagogía de la interioridad' (ed. Graó), que s’acaba de publicar.

BENEFICIS DE FER EL CLIC

Marta Burguet explica que hi ha gent que mai arriba a prendre consciència d’aquesta desconnexió però n’hi ha molta que sí i és aquest clic el que “t’obre la porta cap al treball de la interioritat”. Aquesta presa de consciència sempre es produeix en un moment d’aturada i en algunes persones pot anar lligada a una crisi, una malaltia, un accident, que els empeny a fer el clic.

Ara bé, “tot i les moltes coses que guanyes, decidir baixar del carro no és fàcil perquè deixes d’anar al mateix ritme que la majoria i també deixes al descobert vulnerabilitats i fragilitats”, afegeix la professora, que considera que els beneficis no només són per a un mateix sinó també per als del nostre voltant: “Si estem connectats, es desplega l’originalitat de cadascú, lluïm molt més, vivim amb més plenitud i més integrats”.

Luis López és doctor en psicopedagogia, expert en interioritat, espiritualitat i educació emocional. Està convençut que “hem deixat de mirar al nostre interior” i per això reivindica la necessitat d’educar la vida interior dels nens perquè “suposa múltiples beneficis, no només acadèmics sinó també laborals, socials, escolars, psicològics i de salut”.

A tall d’exemple. Només el 2% dels directors executius de les grans empreses ténen un coeficient d’intel·ligència elevat, perquè aquesta capacitat només prediu entre el 4% i el 10% de l’èxit professional. En canvi, la majoria d’aquests directius tenen una intel·ligència emocional i espiritual molt desenvolupada, perquè en depenen la major part de les accions que fan i les decisions que prenen. A més, hi ha estudis que demostren que les persones que resen o que mediten allarguen la seva vida entre 3 i 5 anys de mitjana. Tot això Luis López ho explica en el seu llibre 'Educar la interioridad' (Plataforma Actual), un manual per desenvolupar conductes i activitats per ajudar els més petits a treballar la seva interioritat, convidant-los a reflexionar i a prendre consciència d’ells mateixos.

UNA CABANA INTERIOR

Treballar la interioritat es pot fer des de molt aviat, perquè els nens vagin adquirint eines perquè les puguin utilitzar quan els calguin. Segons Luis López, per a un nen buscar en el seu interior és com construir una cabana on amagar-se, on refugiar-se i ser de veritat. I defineix la interioritat com una capacitat de l’ésser humà que permet desenvolupar la consciència d’un mateix i de l’entorn i donar sentit i significat a la pròpia existència.

Però, ¿com poden viatjar els nanos -i els adults- al seu interior? És cert que no és un camí senzill però tothom hi pot arribar. L’objectiu és parar per poder mirar, prestar atenció i fixar-se en les nostres sensacions, emocions i pensaments, com si fóssim testimonis, com si ho veiéssim en una pantalla, amb una certa distància. D’aquesta manera podem deixar d’identificar-nos amb aquests pensaments o emocions perquè no ens dominin i ens condicionin. Aquesta és precisament una de les competències que es treballen al Treva, un programa de relaxació i meditació a les escoles, que dirigeix López.

L’objectiu és parar per poder mirar, prestar atenció i fixar-se en les nostres sensacions, emocions i pensaments

Cal tenir present, però, que per poder arribar a aquest punt de poder observar els pensaments i les emocions hi ha tot un aprenentatge que els nanos van fent de manera molt progressiva i que comença amb una feina de consciència corporal, a través de la respiració. Un segon pas pot ser un exercici de visualització d’alguna escena en què els nois i noies puguin connectar amb el que senten en aquell moment. Es tracta d’anar adquirint un hàbit per poder-lo aplicar després en altres contextos.