ESTHER ESCOLÁN

Descobrim els ‘Young Athletes’ catalans

El programa Young Athletes proposa activitats per a infants amb discapacitat intel·lectual d’entre 2 i 7 anys. L’objectiu: contribuir al seu desenvolupament global

Una imatge de la festa de cloenda, el passat mes de juny a Terrassa / PERE TORDERA Zoom

Escalfament en una rotllana i acompanyats amb música, o jugar a passar-se la pilota, si es tracta d’una activitat grupal, o el joc del balanceig, amb una baldufa, un gronxador, un rul·lo o un tub foradat; jugar a la diana, xutar a porteria i picar globus plens d’escuma; o passar dins d’un cercle d’escuma, màrfegues, tubs del riure i barres d’equilibri, també d’escuma, drets, gatejant, culejant, etc., si l’activitat és individual. Aquests són alguns dels jocs del programa Young Athletes, un programa pensat especialment per als nens i nenes amb discapacitat intel·lectual d’entre 2 i 7 anys que va ser creat ara fa 12 anys a instàncies dels pares dels Estats Units que trobaven a faltar un programa per a nens més petits amb discapacitat intel·lectual que els pogués servir per iniciar-se en els esports i que promou Special Olympics.

Així, l’any 2005, Special Olympics Internacional va introduir el programa com a prova pilot a les escoles de països com Israel, l’Azerbaidjan, Romania, Rússia, Xile, el Salvador, el Paraguai, Veneçuela, Egipte, Jordània i els Estats Units. Després de diferents estudis, el programa s’exportaria a la major part de països on el programa Special Olympics és present.

QUATRE ESCOLES CATALANES

Actualment, segons el cens del 2016, hi ha 163.935 nens i nenes que segueixen el programa Young Athletes arreu del món. A Espanya -concretament a Madrid, el País Valencià, Múrcia i les Canàries- va arribar l’any 2010 i a Catalunya s’hi introduiria tres anys després. De moment, són quatre les escoles catalanes que l’han implementat: la Crespinell, de Terrassa; l’Alba i la Font del Lleó, totes dues de Reus, i la Llar de Sant Josep de Lleida. ¿El resultat? Una trentena d’infants catalans convertits en joves atletes de mans de Special Olympics Catalunya.

Des de Special Olympics expliquen que el projecte Young Athletes “consta d’un circuit de vuit proves diferents que estimulen les funcions bàsiques de les criatures”. “A partir de jocs, balls i proves -apunten- practiquen destreses bàsiques avançades com caminar, córrer, equilibris i salts, atrapar i agafar, llençar, colpejar, xutar o trepitjar”. L’objectiu “és desenvolupar l’aptitud, la força i consciència corporal, conceptes espacials, habilitats adaptatives i habilitats de seguiment visual”.

Tal com subratlla el president de Special Olympics Catalunya, Sergi Grimau, el programa Young Athletes “suposa una eina de grandíssima utilitat per introduir l’esport i les activitats psicomotrius entre els infants amb discapacitat intel·lectual, a més de servir per donar-los la benvinguda a la família de Special Olympics”. Una tasca que es du a terme gràcies al conveni de col·laboració que Special Olympics Catalunya té amb la Fundació Leo Messi, a través de la qual l’entitat pot treballar en diferents projectes per a nens i nenes amb discapacitat intel·lectual com aquest.

LA PIONERA

La primera escola catalana a implantar el programa va ser l’Escola d’Educació Especial Crespinell de Terrassa. Anna Maria García, mestra del centre, explica com han implicat la canalla en les activitats: “Els expliquem totes les sessions amb anticipació utilitzant materials visuals com a suport, la qual cosa afavoreix la seva comprensió, i també repetim les sessions perquè les interioritzin bé”. El balanç és satisfactori: “En general, les activitats motrius els entusiasmen!”, afirma la mestra, que afegeix que els infants “no són gaire conscients del sentiment de vergonya a l’hora de sumar-s’hi, però sí que ens trobem amb sentiments de frustració quan no els surt alguna cosa”, situacions que superen, celebra, “amb els suports adequats i els ànims i felicitacions”.

L’objectiu és desenvolupar l’aptitud, la força i consciència corporal, conceptes espacials, habilitats adaptatives i habilitats de seguiment visual

Si hem de valorar les dues cares de la moneda, primer caldria parlar dels handicaps de promoure l’exercici físic entre els nens amb discapacitat intel·lectual, que, en paraules de García, serien “la dificultat d’alguns a l’hora d’imitar un model proposat, la inseguretat que comporta la sobreprotecció que de vegades exercim amb ells fruit de les seves necessitats o els possibles trastorns motrius associats a la discapacitat que pateixen”. En canvi, els avantatges que comporta que siguin tan petits a l’hora d’incentivar l’esport i hàbits de vida saludables són molts i, segons la mestra, “van des de guanyar seguretat en ells mateixos a explorar la relació i les possibilitats entre el seu cos i l’entorn, passant per la millora de l’autoestima, la interiorització de normes com el torn i el cooperativisme”.

Precisament la paciència i la virtut d’esperar el seu torn són dues de les habilitats que el petit Izan Bonillo, que aquest any ha fet P4 a l’Escola Alba de Reus, ha reforçat més notablement al llarg de la seva participació en el programa. La seva mare, la Maria del Mar, valora “molt positivament l’experiència”. “L’Izan ha gaudit molt de les activitats i dels jocs i, tot i que s’expressa poc, se’l veia molt content quan tocava una sessió del programa a l’escola, sobretot quan jugava amb la pilota o la rutlla”, afirma. Amb el petit, que pateix síndrome de Dravet, s’ha treballat la psicomotricitat, i els fruits, tal com destaca la seva mare, no han trigat a veure’s: “L’Izan ha millorat molt pel que fa a equilibri i coordinació i, sobretot, en les dinàmiques de grup ha fet un canvi molt favorable pel que fa a esperar el seu torn per fer les activitats, al marge que ara tolera millor el fet de veure’s envoltat d’altres nens i cooperar-hi”. “Per als pares també ha sigut una experiència molt bonica i emocionant”, subratlla la Maria del Mar, que espera que el seu fill torni a participar en el programa el curs vinent.

SOCIALITZACIÓ I RECONEIXEMENT

El programa Young Athletes ofereix a les famílies, professors, cuidadors i persones de la comunitat la possibilitat de compartir l’alegria de la pràctica esportiva amb tots els nens i nenes. De fet, els vincles entre infants, famílies i professors es reforcen al llarg de l’any amb cadascuna de les xerrades, tallers i sessions de psicomotricitat compartides entre pares i fills, a més de les cites lúdiques que promou el programa, una de les més significatives de les quals és la festa de cloenda que cadascuna de les quatre escoles va celebrar durant el mes de juny. Sense anar més lluny, la de Terrassa del 2 de juny és la que il·lustra aquest reportatge. Una jornada en què els nens i nenes mostren als seus familiars i amics les diferents activitats fetes durant el curs, reben el seu diploma i medalla que acrediten que han format part del programa i que posa punt final a un curs emocionant i ple de reptes superats.