A.F.

Creixen les denúncies per abusos sexuals a menors

Les denúncies per abusos sexuals a menors han augmentat un 19% en els últims 5 anys a Catalunya

Creixen les denúncies per abusos sexuals a menors / INTRESS Zoom

L'Institut de Treball Social i de Serveis Socials (Intress), associació sense ànim de lucre especialitzada en la gestió de serveis socials, ha presentat l'informe 'Prevenció, detecció i intervenció dels delictes relacionats amb la violència sexual', un document que té com a objectiu analitzar l'estat actual dels delictes relacionats amb la violència sexual i contribuir a reconèixer aquesta realitat, així com identificar els programes disponibles per a les diferents fases d'aquesta problemàtica.

Segons es recull a l'informe, les denúncies per abusos sexuals a menors han augmentat un 19% en els últims 5 anys, fet que demostra la necessitat de fer una reflexió per plantejar una altra resposta des del conjunt de la societat, l'administració i les entitats socials contra la violència sexual.

Per a Intress, es important remarcar que el repunt de denúncies no s'ha d'interpretar com un augment d'aquesta mena de delictes, sinó com un increment de les persones que s'atreveixen a denunciar-los.

679

A Catalunya es van denunciar 679 agressions sexuals durant el 2016

Segons les dades oficials dels Mossos d'Esquadra, a Catalunya es van denunciar 679 agressions sexuals durant el 2016, i a Espanya, es calcula que el 15% dels menors pateixen algun tipus d'abús al llarg de la seva infància, encara que els casos que s'acaben detectant no arriben ni a l'1%.

Pel que fa al perfil de les víctimes de violència sexual tant en adults com en menors, les xifres coincideixen que:

  • Entre el 80 i el 85% són dones.
  • Entre el 30 i el 35% de les persones que sol·liciten ajuda ho fan per fets ocorreguts en el passat.
  • 7 de cada 10 persones ateses són menors d'edat
  • Entre el 65 i el 70% tenen vincle familiar amb l'agressor.
  • El 9% de les víctimes no coneixien de res l'agressor.

Elements per a la prevenció i la detecció

Els conceptes de pederàstia, agressió sexual i pedofília són termes que socialment s'acostumen a confondre. La pedofília, en si no és un delicte, la pederàstia, en canvi, sí que comporta delicte, ja que existeix l'abús sexual.

S'estima que un 1% dels homes encaixa en els criteris diagnòstics de la pedofília, però no tots acaben abusant d'infants i joves. Aquest perfil d'homes, denominats pedòfils abstinents –que no han arribat a passar a l'acció–, no estan rebent tractament o assessorament, de manera que no s'està intervenint de forma preventiva. Segons l'informe, cal destinar recursos per donar suport a aquest col·lectiu per tal d'evitar que passin a cometre un delicte. L'informe destaca que fer sortir un delicte tan greu de l'àmbit privat per poder-lo fer públic és també un primer pas per dirigir la mirada cap a aquesta forma de violència sense negar-la i posar en marxa accions que protegeixin les víctimes.

Penes i tractament

Malgrat l'augment de les denúncies per abusos sexuals a les comissaries catalanes, la primera avaluació de l'eficàcia rehabilitadora de l'aplicació del programa de tractament d'agressors sexuals als centres penitenciaris ha posat de manifest que la reincidència en agressors sexuals no tractats es troba en un 18,2%, mentre que la xifra de reincidència entre els agressors tractats és del 4,1%, disminució que demostra que el tractament pot fer baixar en 14 punts la reincidència.

Si establim la prevalença de penes de presó per delictes contra la llibertat sexual, constatem que ha disminuït la xifra d'interns des de l'any 2010 en un 10,4%, malgrat que ha augmentat el nombre de denúncies. Una part d'aquesta disminució d'interns pot explicar-se per l'augment dels casos que s'atenen des del medi comunitari, en el marc de les mesures penals alternatives.

Segons Intress i les dades de l'informe, els programes formatius són una bona eina per fer prendre consciència i motivar canvis a les persones que han comès delictes. Tot i que encara s'ha de treballar la possibilitat de poder realitzar més sessions de treball individual perquè es continuï el tractament psicoterapèutic, la dificultat és trobar serveis a la comunitat que puguin abordar aquest tipus de problemàtica.