TRINITAT GILBERT

Bacteris que ens fan més forts

La gastroenterologia ha aportat evidència científica per preferir sempre que es pugui el part vaginal i la lactància materna, perquè constitueixen el sistema immunològic de l’infant

L'endocrinòloga Marta Ramon visita a la seva consulta un infant amb diabetis / MANOLO GARCIA Zoom

La microbiota o flora intestinal ha revolucionat l’evidència científica sobre la importància del part vaginal i la lactància materna. “Ara sabem que el nadó forma la seva microbiota just quan passa pel canal del part, perquè empassa per la boca bacteris de la mare, i també els beu amb la llet materna”, afirma una de les autoritats del país en microbiota, Francesc Guarner, metge de l’Hospital de la Vall d’Hebron i investigador de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron.

Com més bacteris bons i anticossos adquireixi el nadó des del naixement, millor, perquè el sistema immunològic s’enforteix, i es defensa davant de virus o malalties propis dels primers mesos o anys de vida (com el rotavirus), i també es podrien evitar futures al·lèrgies alimentàries. Així doncs, els gastroenteròlegs han aportat la ciència a la recomanació que fins ara ha fet l’Organització Mundial de la Salut en la preferència per la llet materna. “Les criatures nascudes per cesària i alimentades amb llet de fórmula adquiriran els bacteris per l’ambient, en el moment del part, i per la llet preparada, però no seran anticossos tan resistents com els adquirits pel part vaginal i la lactància materna”, sosté Guarner.

Seguint aquest fil, el metge de l’Hospital de la Vall d’Hebron recorda el que va passar a Suècia quan van adonar-se de l’augment de la celiaquia entre la població infantil. “Als anys 70, a Suècia es va disparar la celiaquia, fet que va coincidir amb l’entrada de la dona al mercat laboral”. Als anys 80, el país va reaccionar, perquè va comprovar que l’al·lèrgia alimentària creixia perquè els nadons no podien ser alimentats amb la llet materna. “Als anys 80, el permís maternal va passar a ser de dos anys, i va començar a baixar la incidència de l’al·lèrgia”.

Fins fa uns anys, la publicitat d’una marca de iogurts havia difós amb insistència la importància de cuidar l’estómac juntament amb la paraula tècnica Lactobacillus. ¿Recordeu els anuncis de persones famoses menjant-ne mentre s’acaronaven suaument l’estómac amb una mà oberta i deien que “també” es cuidaven per dins? Es referien a la flora intestinal, que en el llenguatge científic és la microbiota.

A l’hora de definir exactament què és la microbiota, l’endocrinòloga Marta Ramón fa servir una comparació. “Una microbiota saludable l’hem d’imaginar com un bosc molt espès, amb una població molt atapeïda d’arbres variats, d’espècies molt diferents”, afirma a la seva consulta de l’Hospital Sant Joan de Déu el dia que visita una família amb una criatura que té diabetis. Si, d’entrada, costa d’entendre que la diabetis de tipus 1 i altres malalties autoimmunes tinguin relació amb la microbiota, Marta Ramón esvaeix de seguida els dubtes. “L’evidència actual apunta que la microbiota té relació amb el desenvolupament d’aquestes malalties autoimmunes. I sabem que l’alimentació i l’ambient són cabdals per definir la microbiota”.

La microbiota també s’està convertint en aliada en l’estudi de trastorns metabòlics, com l’obesitat. De fet, “hi ha estudis en animals que asseguren que quan es traspassa una part de microbiota d’un animal de pes normal a un que té obesitat, l’obesitat desapareix”, explica Ramon.

EFECTES A LLARG TERMINI

L’endocrinòloga subratlla que actualment s’està donant molta importància a la microbiota pels efectes que té en la salut a llarg termini. Però encara més en els primers anys de vida, que és el moment que és més modificable perquè després la microbiota es manté força estable. “Que es formi d’una manera sana és la clau futura per a la defensa d’un gran nombre de malalties”, indica Marta Ramón.

Una altra definició de la microbiota l’aporta la doctora i divulgadora Margarida Mas en el llibre Las maravillas de la flora (Amat Editorial): “La microbiota és tota la comunitat d’organismes microscopis que viuen al nostre intestí”. I assegura que n’hi ha bilions. “La immensa majoria són bacteris, i la característica que comparteixen és que no ens produeixen infeccions”, com es podria pensar pel significat popular de la paraula bacteri. De fet, la dietista-nutricionista Marta Ramón sosté que “som més bacteris que persones” per insistir en la quantitat de bacteris que viuen al nostre organisme.

"Que la microbiota es formi d’una manera sana és la clau futura per a la defensa d’un gran nombre de malalties”

Marta Ramón - endocrinòloga

D’altra banda, per entendre de què consta exactament una bona microbiota, Margarida Mas sosté que “consisteix fonamentalment a tenir una flora molt diversa i mantenir-la en equilibri”, cosa que s’aconsegueix amb una dieta variada. “La dieta mediterrània és el patró perquè els bacteris, que es concentren a l’intestí gros, siguin variats”. Al seu torn, per mantenir l’equilibri de la flora cal “incorporar a la dieta fibra alimentària, prebiòtics i probiòtics”. La fibra arriba al còlon sense digerir i un cop allà “alimenta els nostres bacteris, i ajuda la flora intestinal a ser variada, i això la beneficia”.

MENYS INFECCIONS, MÉS SALUT

Fa uns anys es creia que, “si havíem patit una gran quantitat d’infeccions, teníem un sistema immunològic amb més capacitat de resposta”. Però ara “els estudis apunten que, per tenir un sistema immunològic competent i entrenat, ha d’haver entrat en contacte amb una gran quantitat d’espècies, de microorganismes diferents, i no haver patit gaires infeccions”. En resum, la ciència no només estudia la genètica de les persones per entendre què els passa, sinó que actualment s’ha adonat de la importància dels bacteris, que es concentren majoritàriament a l’intestí.