La identitat cultural
"L'educació dels fills per part de parelles mixtes representa un esforç addicional respecte d'altres d'homogènies", afirma el professor d'antropologia de la Universitat Rovira i Virgili Jordi Roca Girona, autor també dels estudis Amores transnacionales ; amor importado, migrantes por amor , i un tercer sobre les dones i homes catalans aparellats amb persones estrangeres, encarregat per l'Institut Català de la Dona.
Les diferències culturals s'extremen amb el naixement dels fills, perquè "es passa a un estadi de consciència de diversitat més intens". La convivència amb una criatura que s'ha de formar provoca que s'hagin de prendre decisions importants, que impliquen un procés de negociació amb els pares. Si una parella de nacionalitat homogènia ja ha de negociar com educa i com no els fills, una parella mixta extrema més les negociacions. Sigui com sigui, "els fills han de conèixer la cultura de cada un dels seus progenitors", continua explicant el professor Jordi Roca, però sovint passa que, més enllà de l'educació que expressament es vol transmetre, el dia a dia, la convivència quotidiana amb fets culturals diferents ja els educa.
El professor d'antropologia esmenta estudis fets a França, "on tenen més recorregut que nosaltres en famílies mixtes", i que asseguren que no hi ha cap fórmula que garanteixi que la criatura s'acabi associant més o menys a una o altra cultura dels progenitors. "Els pares eduquen, esclar, però la criatura socialitzada no ho és només per part de la família, sinó també pel context", diu Roca. La criatura, com a ésser lliure, formarà la seva pròpia identitat a partir de molts altres elements, a part de la família. "Aquest fet explica per què en una mateixa família hi poden haver germans en què un d'ells s'hagi associat més a la cultura del pare, mentre que l'altre s'hagi identificat més amb la cultura de la mare".
D'altra banda, cal esmentar que les criatures de parelles mixtes creixen en una llar multilingüe. En aquest sentit, el psicòleg menorquí Vicenç Arnaiz afirma que "les escoles han d'estar atentes a les noves formes d'interculturalitat, perquè els infants i les famílies comparteixen els costums del territori que habiten però, alhora, mantenen referents culturals, ètics i models intrafamiliars ben diferents que els poden mantenir a distància".
