Els alumnes ninja

Tinc un company professor amb qui ens agrada fer broma sobre la nostra feina. Bé, per sort en som uns quants que, d’alguna manera, traiem ferro a la tensió que acumulem batallant perquè els nostres alumnes prosperin. Doncs aquest company, l’altre dia, em va parlar del que ell anomena els alumnes ninja. No és que vesteixin de negre i es tapin la boca, ni que facin tombarelles per terra mentre disparen estrelles de ferro. No, en realitat és més seriós. Per a ell els alumnes ninja són aquells que a vegades ni els veus però hi són. Han estat tota la classe mirant-te però tu ni tan sols recordes que hi fossin.

La broma, si m’ho permeteu, en realitat amaga un greu problema de relació. Són alumnes que tenen moltes dificultats per transmetre les seves emocions. Són aquells que t’escolten atentament i que tenen molts dubtes, però no gosen obrir la boca ni alçar la mà. És un problema que va més enllà de la timidesa. Són alumnes que es camuflen en el paisatge, que no molesten però tampoc participen. Són també aquells de qui més et costa memoritzar el nom. Saps que són a la llista però no en recordes la cara.

Com a professional de la docència, intentes no deixar desatès cap dels teus alumnes. Sempre que en sóc conscient els miro i els parlo a tots. A vegades estic més pendent dels del mig i les darreres files. Estic segur que aquests alumnes són els que necessiten més atenció i més reforços positius. No és estrany que molts d’ells es perdin. Alguns fan un gran esforç per entrar a l’institut. No tenen gaires amics i transmeten una sensació de solitud que fa posar la pell de gallina.

Darrere d’aquests alumnes ninja sovint s’hi amaguen problemes familiars. Separacions, malalties, morts que no han fet encara el seu dol i que apaguen per complet les energies d’aquests adolescents. També he vist pares, mares i avis que els fan de llast i no els deixen superar les seves pors. Pares ultraprotectors que anul·len la personalitat del fill i els justifiquen totes les faltes. He tingut alumnes que han de sortir de l’institut perquè només la mare els sap fer prendre una pastilla; alumnes que cada setmana marxen perquè no saben què els passa però es troben malament. Alumnes que acaben els cursos i tu ni tan sols recordaràs que els has avaluat.