Pirates i sirenes

D’acord, el nen tenia part de raó d’estar emprenyat com una mona amb això d’anar quinze dies extres a la nova escola on estudiarà el curs que ve. Però això no és excusa per les reaccions furibundes que hem rebut via WhatsApp, e-mail, Facebook i altres xarxes socials. Per culpa vostra hem passat uns dies ben fotuts, intentant esquivar els retrets de familiars i coneguts i la mirada vindicativa del nostre infantó, que ens deia “tothom està amb mi, això que m’esteu fent no té nom”. Doncs bé, homes i dones indignats, sapigueu que al tercer dia d’escola (no us penso donar el plaer de saber què va passar els dos primers) el meu infantó estava encantat de la vida de com s’havia adaptat. Havia fet un munt d’amics de països que no sabia ni que existien, havia trobat un enemic i rival pèl-roig i buscabregues, s’havia pelat els dos genolls intentant placar un extrem esquerre esmunyedís i tenia dues nenes ben mones coladetes per ell que es passaven el dia barallant-se per asseure’s al seu costat.

Per si això no fos prou per fer-lo sentir integrat, l’activitat estrella de les dues setmanes va ser un musical anomenat Pirates and mermaids, on tots els cursos hi havien de cantar i ballar. No cal que us digui que el meu fill s’hi va capbussar en cos i ànima, que és una manera polida de dir que ens va estar martiritzant amb les cançonetes dels trons les 24 hores. I així vam arribar al dia de l’estrena. Nerviós i il·lusionat el vam deixar de bon matí amb la roba preparada (samarreta blava de ratlles i pantalons negres) per fer l’assaig general.

Tres hores més tard, l’aula magna estava a petar de pares i mares aferrats a tauletes d’última generació. De sobte l’escenari es va convertir en un punt indefinit d’alta mar amb pirates i sirenes d’edats i motivacions desiguals. Alguns francament passaven de tot i d’altres estaven més interessats a fer un treball intensiu de recerca a les seves fosses nasals, però la gran majoria va fer un treball impecable. I entre ells, el nostre nouvingut donant-ho tot com si hagués assajat tot l’any. Va ser espectacular. Llàstima que tot just aquell dia fos el més calorós dels últims tres estius i que l’única samarreta blava de ratlles que li vam trobar per fer de pirata fos una quechua apelfada i tèrmica. Sí, va triomfar, però com va suar, pobra criatura!