Carta al St. John’s (I)
Christopher B. Nelson, President of St John’s College
60 College Ave, Annapolis, MD 21401
Benvolgut Mr. Nelson,
No he gosat escriure-li directament perquè he pensat que el que li vull dir s’expressa millor en aquestes pàgines que en una freda carta protocol·lària i, a més, m’agradaria que aquesta carta arribés a les seves mans per la intermediació d’algun lector del Criatures. El que li vull dir, Mr. Nelson, és molt senzill: vull treballar al St. John’s College. Li donaré els arguments que han fet créixer en mi aquest desig.
En primer lloc, perquè no hi ha telèfons mòbils, ni tauletes, ni ordinadors. Vostès estan decidits a promoure tot el que pugui ajudar a la concentració de l’alumne i a evitar tot el que pugui dispersar-la. Al seu petit college el llibre continua sent l’instrument privilegiat d’accés al Gran Diàleg. Vostès consideren que una persona culta és capaç d’escoltar -com deia Quevedo- els morts amb els ulls i seguir el diàleg intemporal de Plató i Plutarc, Shakespeare i Schubert o Kant i Kierkegaard. Admiro la seva gosadia per parlar sense complexos dels grans llibres de la tradició occidental i el seu coratge d’oferir als seus alumnes la lectura d’Homer, Lucreci, Proust, Dante i tants d’altres en la seva llengua original, sense adulteració ni interpretacions de segona mà. Al St. John’s no hi ha departaments ni especialitats. Només grans llibres, professors que els han llegit a poc a poc i alumnes disposats a llegir-los.
En segon lloc, perquè tot el seu programa s’articula al voltant d’una pregunta grandiosa: “Què vol dir ser humà?” Envejo la seva ambició, que els permet continuar creient que les qüestions metafísiques són les més importants. Vostès no donen als alumnes respostes prefixades. Els encoratgen a buscar-les apassionadament amb la seva familiarització amb la saviesa dels grans llibres. Estan convençuts que, siguin les que siguin les competències laborals per al 2025, les preguntes importants que ens farem seran les mateixes que es fan ara les persones intel·lectualment ambicioses. I, malgrat aquesta aposta per la teoria, està demostrat que els seus alumnes, els Johnnies, no tenen problemes per guanyar-se la vida com a diplomàtics, científics, periodistes...
