Els àpats, sense mòbils
Quan els meus fills eren petits, vam establir una sèrie de normes relatives a l’ús dels aparells audiovisuals a casa, i una de les coses que vam acordar -que després vam posar per escrit i vam signar tots per fer més ferm i clar el compromís- va ser apagar el televisor a les hores dels àpats familiars. Aquest és un costum que seguim mantenint ara que ja són grans i que fem extensible a les trobades i celebracions familiars. Mentre mengem no posem gairebé mai la tele. Només fem una excepció en partits del Barça -no ens en podem estar i el futbol té l’avantatge que es pot posar sense veu-, i en alguna altra ocasió puntual per algun altre tema que considerem especialment rellevant. Gràcies a aquesta decisió consensuada, hem pogut gaudir i garantir-nos un temps per conversar entre nosaltres sense ingerències externes. Fins que van arribar els mòbils i el WhatsApp.
El nostre acord hauria requerit una reforma que no vam fer, perquè aleshores ja eren grans i perquè tampoc no imaginàvem la incidència que tindrien. I se’ns va colar a taula un comensal que no havia sigut convidat, que és un habitual en la gran majoria de llars i àpats, i que té uns encants als quals hem sucumbit joves i grans. La imatge d’un grup d’adults que el primer que fan quan arriben en un restaurant és col·locar els mòbils damunt la taula ja és tot un clàssic. Fa poc, amb uns quants amics vam voler desmarcar-nos d’aquesta imatge. Vam decidir guardar els mòbils durant tot el dinar i només els vam mirar uns instants quan ja havíem acabat.
No només ho vam poder resistir sense síndrome d’abstinència i sense que el món s’acabés, sinó que vam poder estar plenament connectats amb el moment i amb les persones que teníem davant.
Es tracta d’una actitud que convé aplicar a les hores dels àpats amb els fills i en qualsevol altre moment que l’atenció a les persones amb les quals estem hagi de ser prioritat absoluta. Corre una imatge per internet que es titula Visitant la iaia. Es veuen un parell de sofàs disposats en ela, amb una senyora gran envoltada de fills i néts, tots mirant el mòbil. Ningú fa cas a la iaia, sola entre la multitud. La tecnologia deixa de ser una aliada quan la connexió amb els que no hi són obstaculitza, empobreix o impossibilita la connexió amb els que hi són.
